ELS EMPRIUS

Amb aquesta descripció (breu, no massa farragosa) dels Emprius enceto aquesta secció del blog, on aniré parlant de les diferents contrades que contè el Massís. El nostre Parc acull molts racons ben diferenciats entre ells i amb entitat propies.  Als possibles lectors, ja sé que hi trobeu a faltar moltes coses, però aquests posts tampoc tenen com a finalitat fer un registre complet de tots els punts d’interès que podríem trobar a la muntanya (que són moltíssims). 

Els Emprius des de la Vall d'Horta

 Els Emprius són una carena, podríem definir-lo inclús com un petit massís allargassat que s’alça a l’est del Montcau. El Montcau i els Emprius es connecten pel Collet del Llor, situat al sud-oest de la carena. Entre tots dos relleus s’hi forma una vall que es coneix com el Sot de la Vall, on hi discorre el Torrent de la Vall (aquests topònims deuen el seu nom a l’antiga masia de la Vall que es troba en aquesta contrada i que pertany al terme municipal de Mura). La cota màxima d’aquesta carena es troba al Sud d’aquesta, a les Agulles de Finestrelles (o Bota del Jugador) que s’aixequen 879m sobre el nivell del mar. La carena va perdent alçada a mesura que avança cap al Nord, fins que mor al ajuntar-se amb la Carena que conforma el límit Nord de la Vall d’Horta mitjançant el Coll de Pregona. Abans de morir en ramifiquen dues carenetes: la primera que es ramifica del relleu principal és la Carena de la Vall, la segona ramifica no masses metres més enllà i va a buscar la Serra de les Garses (en aquesta careneta hi ha una de les moltes formacions rocoses característiques del massís, l’Ocell de Pedra). 

Els Emprius al mapa de l'Alpina

La carena dels Emprius fa de divisòria natural entre les comarques del Bages, a l’Oest, i el Vallès Occidental a l’Est, així com dels Municipis de Mura i Sant Llorenç Savall.
Al peu de migdia d’aquesta carena hi trobem el cèlebre Marquet de les Roques, del qual també n’adjunto la fitxa donada la proximitat amb l’objecte que estudiem avui.

El Marquet de les Roques

En aquesta carena hi trobem coses molt interessants. Tenim varies agulles (Agulla dels Emprius, la Vella dels Emprius, el Puro...). Tenim un bell monòlit rocos a la seva vessant de llevant, el Queixal Corcat, que està foradat per dins (és evident d’on ve el topònim) i permet l’ascensió fàcilment. Tenim inclús una cavitat molt interessant, el Cau dels Emboscats, mig cova mig balma, per on hi va passar molta gent que s’amagava de les autoritats. En definitiva és una contrada ben plena d’atractius.

La regulació d’escalada del Parc permet escalar en aquesta contrada fora de l’època de nidificació (1 gener – 31 de juliol), tanmateix no hi ha massa vies obertes en aquesta zona tot i l’abundància de roca que s’hi veu a priori.

Sembla ser que el topònim dels Emprius és d’origen medieval. Tal i com s’explica en el llibre El Vessant Desconegut de Sant Llorenç (Editorial Farell), de Miquel Casals i Albert Vicens, es donava aquest nom als terrenys d’ús comunal que eren utilitzats com a pastures pels pagesos dels voltants; per això trobem varis indrets anomenats Emprius arreu de Catalunya.

Ja per acabar de parlar d’aquesta contrada dels Emprius, m’agradaria parlar del personatge d’en Biel Dalmau, fill de la Vall d’Horta. Era un vailet explorador que a mitjans del sXX va transmetre els seus coneixements d’aquesta zona del Parc que coneixia a la perfecció al mític escalador castellarenc Josep M. Torras, i aquest contribuir a la divulgació dels mateixos. Tot i que la gran majoria del massís ja havia sigut àmpliament visitat, estudiat, i registrat els Emprius continuaven sent una incògnita i una zona desconeguda per a tothom menys els locals i els treballadors de la muntanya (carboners, boscaters, pagesos...). Van forjar bona amistat i van fer una bona repassada a la zona, escalant-ne les roques més vistoses i davallant al fons de les cavitats.
Aquesta entranyable historia, de certa importància pels que ens interessa la historia del massís i la toponímia, fou recollida en un article d’un dels savis de la muntanya, l'Oscar Masó, i fou publicada a la revista local de Sant Llorenç Savall, Lacera, concretament al numero 19. Recomano i molt la seva lectura.

Fitxa toponímica dels Emprius

Fitxa toponímica del Marquet