Molt bones.
Avui vinc a parlar d'un arbre especial per la seva mida i l'antigor que se li suposa. Tot i que l'arbre en questió és petit, no s'espera que un exemplar d'aquesta especie assoleixi tals dimensions: doncs parlem d'un càdec.
Molts cops, quan un pentinador del medi diu que ha descobert un arbre especial, no vol dir que abans no el conegues ningú. És molt probable, si l'arbre no està en un indret molt isolat o molt emboscat, que d'altres excursionistes hi hagin passat a la vora, l'hagin admirat. El que vol dir és que anteriorment no hi havia cap cita en cap llibre, butlletí, revista, pagina web... I que és el primer de divulgar-lo.
Però pel que fa a aquest arbre, sí que em penso que l'he descobert del tot, doncs està perdut al mig del bosc, allunyat de qualsevol circuit habitual, i de lluny no destaca pel que he explicat al principi.
Per situar l'arbre, hem de parlar dels Carners. I és que a Castellar del Vallès hi tenim 3 Carners. Doncs sí, 3 cases amb el mateix nom, però facils de diferenciar. En primer lloc tenim Can Carner, important masia que avui ha quedat integrada dins el poble. Aquesta masia és actualment la seu d'una cooperativa d'habitatge, i en ella hi conviuen varies families; un projecte curios.
Aquesta és la pagina web d'aquest projecte: https://cancarner.coop/
En segon lloc tenim el Carner, mas que era conegut com el Carner de les Arenes. Una masia avui desapareguda, a la vora del Riu Ripoll. Tot i així la localització de la desapareguda casa la sabem del cert. Encara hi resten algunes pedres, i s'intueix l'indret com a adequadissim per l'establiment humà.
És una més de tantes masies, que desprès de segles d'ocupació, el passar del temps ha volgut esborrar. Tantes vivencies, tantes penuries però també tants moments de joia, tot recollit entre 4 parets, i tot plegat desaparegut. Tots els seus rocs van ser aprofitats per bastir d'altres cases, i per això no en queden ruines.
La historia d'aquesta casa queda ben recollida al llibre La Vall del Riu Ripoll, de l'Antoni Ferrando.
D'aquesta casa provenia Violant Carnera, la qual fou jutjada com a bruixa i penjada a la forca.
Envoltant aquesta ja desapareguda casa, hi ha una contrada molt bella, de formosos boscos estesos a la vora del Ripoll, tot plegat esquitxat de modestes cingleres, una d'elles la Paret del Dragó, on s'hi practica l'escalada. Les ressenyes de la mateixa les trobareu en aquest blog.
El sot que arrenca aprop de la casa es coneix com el Sot del Carner, travessat per un bon camí, i fa de divisoria entre els termes de Savall i Castellar.
 |
| El Carner de les Arenes (foto de trailsantllorenc.com) |
Veiem el darrer Carner. A aquest, se l'anomena Casalot del Carner, o, segons l'Antonell, el Carner del Turell, per diferenciar-lo dels altres. Aquesta casa, molt emboscada, i de bellisima factura, està ocupada actualment. La construcció que hi ha avui es va alçar aprofitant unes antigues ruines, per tant, estem parlant d'un mas antic, si bé era un mas de dimensions molt modestes i segurament cultius humils. Quan l'Antoni Ferrando i Roig va escriure la seva obra major, el mas encara era una runa. D'ell en va dir: "Ruïnes molt malmeses d'un mas del sector de les Arenes de Sant Feliu del Racó. [...] Desconeixem el nom i l'origen d'aquest mas, únicament que els antics masovers de l'Illa i del Sabater Vell les coneixien pel nom del Casalot.".
Aquesta casa, el Ferrando la situa al sector de les Arenes, però el cert és que ja es troba en ple Sot del Turell, i aquesta contrada també tenia moltes afinitats amb la parroquia de Sant Feliu: caldria saber si els habitants d'aquesta casa feien missa a les Arenes, o per contra anaven a l'esglesia de Sant Feliu del Racó. En aquest sot del Turell hi ha dues cases més ocupades, amagades a dins el bosc, però aquestes són d'obra nova. Totes havien sigut en el seu moment part de la propietat del Turell.
 |
| el Carner del Turell |
És molt a prop d'aquesta ultima casa on es dreça l'altiu càdec, perque en tingueu una referència.
El Càdec (Juniperus oxycedrus), és un d'aquests arbustos de gran tamany, que sota les condicions adequades, pot creixer amb un sol tronc i elevant-se cap amunt, semblant un arbre. Aladerns i arboços tenen comportaments similars. S'en diuen: arbustos de port arbori.
El Càdec és una conifera molt corrent al nostre pais, li agraden les solanes, i conviu perfectament amb els nostres pins i alzines. És de la familia de les Cupresacies (xipresos) i del gènere Juniperus. Els seus cosins germans són el ginebró i la savina, amb qui comparteix primer nom (Juniperus comunis i Juniperus phoenicia respectivament).
L'arbre es troba al mig d'una vessant que va pujant fins el carener. A l'altre banda del carener hi ha la casa del Carner de Turell. El càdec es troba rodejat de pins bords, que amenacen de tancar-li l'accès al cel, circumstancia que ha canviat arrel de les feines forestals que s'hi estan fent ara mateix, al febrer del 2023.
L'arbre amida 62 centimetres de perimetre, mesurat a 1'30 d'açada. Fa ben bé 8 o 9 metres d'alt.
El tronc té nombroses cicatrius, testimoni d'una vida llarga. L'enginyer que du el control d'obra de les feines forestals, bioleg de carrera, m'ha dit que li suposa una vida molt llarga, tot i que no ha aventurat cap numero.
Les seves coordenades són 41.638792 2.063268.
Ja hem vist el càdec, batejat com el Càdec del Carner.
Ara, vull parlar d'un fenomen prou caràcteristic a Sant Llorenç del Munt, també relacionat amb els arbres. Aquest és el fenomen dels pins ajaguts.
Hi ha moltes zones de Sant Llorenç que no són amables per a l'establiment dels arbres, doncs en aquest el nostre massís hi ha molta roca. Tots podem visualitzar aquelles codines on, per la morfologia del terreny, hi han hagut espais del roquetar on la terra s'hi ha pogut acumular, i en aquest substrat un pi aventurer hi ha arrelat. L'arbre ha crescut, amb penes i treballs, sota el sol que arrassa el roquetar, i capturant totes les gotes d'aigua que han passat aprop. Amb el temps, el pi pot esdevenir un formos exemplar. Però aquests pins, arrelats en un sòl poc profund, sempre seran sensibles i vulnerables a les violentes ventades que de tant en tant passen per la muntanya. Molts cops, el vent abat arbres com aquest, que moren i es descomposen tornant a la terra. Però a vegades, aquests pins tombats, segueixen tenint arrels connectades a la terra, i aquestes segueixen alimentant l'arbre d'aigua i de sals minerals. L'arbre pot seguir fent la fotosíntesi, i tot i estar ajagut, això no l'impedira seguir el seu camí, creixer, i redreçar-se.
Segur que us ve més d'un arbre d'aquests al cap, quan, trescant per Sant Llorenç, fem un petit salt per superar-los.
Avui en vull ressenyar un parell, doncs l'article va del Càdec del Carner, i no li treurem protagonisme fent un registre dels pins ajaguts del massís; però ho deixem com a assignatura pendent per més endavant.
EL PI AJAGUT DE LA MORELLA
El primer es troba al sector de la Morella, concretament, al peu d'aquesta tapia imponent. La Morella és una de les muntanyes més destacades de Sant Llorenç del Munt. És una zona que sempre m'ha captivat. La Morella és una imponent paret plana, pels laterals de la qual hi pujen costerudes canals, la majoria de les quals s'han de pujar amb tècniques d'escalada.
Al peu de la paret, hi ha una petita franja de bosc, i per sota d'aquest bosquet, segueix la timba, si bé ja no s'identifica com la mateixa paret, sinò com la base o el pedestal d'aquesta. A la foto que adjunto es pot veure amb facilitat el que descric:
 |
| La Morella, també coneguda com Morella del Daví |
És en aquesta franja de bosc on hi trobem el Pi ajagut de la Morella. Hi ha un corriol, poc transitat, que fa aquest camí, i ens permet connectar la Canal de la Ravella, important eix d'aquesta zona, amb la canal que puja per la banda oposada de la Morella, la qual anomeno Canal de la Morella. Aqui hi ha un camí per pujar a la muntanya, que va alternant trams per dintre la canal i sobretot fent camí pel llom rocos de la geganta de roca.
El Pi és destacable no per la seva mida, molt estandar, sinò per la torçadura del tronc. No és que estigui el tronc en horitzontal, és que directament, el pi fa baixada! No cal posar-hi un nivell, es veu a simple vista. Desprès es redreça, formant un angle prou tancat, i envia la copa cap al cel. Queda creuat al bell mig del camí.
 |
| Imatge del tronc, arran de terra, costa distingir-lo d'aquest. |
EL PI AJAGUT DE LA CADIRETA
Es troba a les inmediacions del Turó de la Cadireta, arran del camí, i per tant ben facil de trobar.
La Cadireta és un turó amb vistes excel·lents que es troba molt proper al sector de la Morella, però ja més en terres baixes, que descendeixen fins a trobar l'antiga casa del Daví.
Aquest pi també és un Pinus halepensis, o com li diuen en castellà, Pino de Alepo, en al·lusió a que aquest arbre provindria de l'Orient Mitja (de Siria concretament, Alepo és una ciutat d'allà, tristement famosa per la guerra i recentment pel tràgic terratremol).
 |
| El pi ajagut de la Cadireta, i la Morella al fons. |
