miércoles, 5 de enero de 2022

TREBALLS FORESTALS A LES ARENES

 Ja fa forces dies que, al fer servir l'aparcament de les Arenes sentia molta fressa de motoserres. Normalment d'aquest parquing busco el Ripoll i el creuo per anar a la zona del Castelló i demés, però avui he anat a treure el cap per veure els treballs que s'hi duen a terme, i fer-ne quatre fotos per traslladar-les al blog. Aquests treballs han començat al desembre del 2021 i no se fins quan els faran durar, ni quanta area volen abastar.

Area aproximada que s'ha treballat fins al moment

Si alguna cosa sabem, i darrerament s'ha divulgat prou als medis majoritaris, és que el nostre bosc és de molt poca qualitat. Es diu que esta "molt brut", i no es refereixin a que estigui ple de llaunes (que també) sinò que la massa vegetal és massa abundosa. El sotabosc, selvatic. Els pins creixen un al costat de l'altre amb separacions minimes, i el fet de no posseir prou espai vital, els aboca a un futur en que seran arbres raquítics, amb formes estranyes, amb les quals busquen arrivar al cel i obtenir els fotons que necessiten. No seran arbres de qualitat. Els arbres lluiten entre ells, en silenci, i dia a dia, per colonitzar tot l'espai del que puguin disposar. Val a dir que aquest és el seu comportament natural, doncs el seu progenitor es va dedicar a estendre pinyons pertot el seu voltant. Estem dient doncs, que hem d'interferir en el procès natural, hem d'alterar la savia naturalesa en uns processos que porten milions d'anys funcionant a la seva manera? Doncs sí. I és que el mètode de regulació natural del bosc és el foc, i avui dia, els humans no ens podem permetre el foc.
Som homo sapiens, la nostra naturalesa és la de canviar el medi que ens envolta. I si ja hem arrivat fins aqui, si el sedentarisme ens ha portat a crear ciutats monstruoses, kilometres i kilometres cuadrats plens de formigó, xarxes de comunicació que travessen tota la terra, mines i abocadors gegantins, ja que hem canviat la morfologia del planeta, ja que hem arrivat fins aqui, no abandonem els boscos.
Els boscos sempre havien estat treballats pels nostres avantpassats. Del bosc s'en treia llenya i carbó, i també carn de caça és clar. La mentalitat era la mateixa que avui, la de treure'n el maxim profit, i tot i així, ho feien de manera més o menys sostenible doncs sabien que del bosc en depenia també la seva descendencia.
Val a dir que el més habitual de fer amb un bosc no sempre era aprofitar-lo. De fet, si hi havien els recursos i les ganes suficients, la pràctica més habitual al llarg dels segles ha estat la d'arrassar el bosc per a fer-hi terres de cultiu. En aquest sentit es podria dir que els nostres avantpassats eren més grollers, que no tenien cap tipus de consciencia ambiental. Però és que necessitaven el maxim de superficie per conrear, doncs la productivitat agraria era molt menor. La revolució verda va canviar això, i arran de l'abandonament dels conreus i de la vida rural, els boscos han anat recuperant aquest territori que els haviem arrabassat al llarg de les centuries. Aquests boscos, "nous", creixen sense cap control i esdevenen selvatics. Aquests boscos, abandonats a la seva sort, desenvolupen molta biomassa, que en cas d'incendi esdevè un veritable polvorí. De fet, la raó de que la gestió forestal torni a estar de moda, de que es torni a parlar dels boscos, és perque els incendis cada cop són més intensos, més esfereïdors, i això a portat a buscar-ne les causes. Es a dir, parlem de la solució perque portem molts anys experimentant el problema, quan el millor hagues sigut parlar de solucions abans de trobar-nos el problema. En tot cas, aquest tema mereix d'una reflexió i desenvolupament profunds, i ara només estic escrivint quatre ratlles per acompanyar les fotos de les feines que s'estant duent a terme.



Jo, com a usuari habitual del bosc, i estudiant de Gestió Forestal, també recolzo la tesis de que hem d'intervenir al bosc. Penso que fan falta més actuacions, que fa falta una explotació del bosc. Tenim una gran riquesa en forma de fusta/llenya, que amb la tecnologia actual (em refereixo als grans avenços pel que fa a la biomassa, com per exemple les estufes de pellets) ens permetria no dependre tant d'energies fossils, les quals ja sabem quant perjudicials són per al planeta. La fusta també pot esdevenir un material de construcció enfront del formigó, els processos d'extracció del qual castiguen força el medi. El problema és de recursos, la llenya no dona prous diners, ni pel propietari, ni per l'explotador, i els peons normalment estan mal pagats i amb contractes precaris (ho sé de primera ma). Resulta crucial doncs, la implicació de les administracions.

No penso que s'hagi d'arrassar el bosc, i convertir-lo en feixes on plantar-hi vinya o qualsevol altre cultiu; com quan mires fotos antigues del Puig de la Creu, i està tot pelat. No, jo penso que el bosc ha de tenir el seu espai, com més ampli millor, però ha de ser un bosc del que s'en faci un manteniment. La selecció dels arbres, la reducció de competència entre ells mateixos, la regulació de l'espai que poden abastar... aquestes actuacions permeten un creixement saludable del bosc, i alhora els converteixen en un recurs, del qual s'en pot fer una extracció sense malmetre la qualitat de la forest.
A la Peninsula Iberica, una de les terres més domesticades del planeta, doncs fa molt que els sapiens l'habitem, els boscos primigenis, absolutament salvatges, no existeixen. Des de sempre els hem explotat, tot i que en els ultims temps, en la "vida moderna" ens hem oblidat d'ells. Però hi tornarem; una senyal de que hi tornarem és que cada cop s'en fa més ressó de la gestió forestal i sembla que poc a poc les administracions hi destinen més diners; com ara les administracions que estan sufragant els treballs forestals de les Arenes: veiem-los.




En general, i pel que he vist, crec que no s'esta prioritzant tallar els pins per davant de les alzines. Crec que s'estan extreient per igual (hi han piles de troncs si fa no fa en la mateixa quantitat de les dues especies) i fomentant un bosc mixte d'alzines i pins, que jo trobo d'allò més bonic.

Allà per on han passat, el bosc ha quedat prou aclarit i net, tot i que totes les capçades i fullaraca reposen a terra, suposo que esperant el moment de passar per la trituradora. D'aquesta manera es converteix aquesta biomassa en material menys inflamable i és assimilable pel sól molt més rapidament. 
Aquesta biomassa també es pot transformar en pellets desprès de varis processos, però no sé si serà el cas. Del que estic quasi segur és que, sent una actuació feta en un Parc natural, fomentada per organismes públics, tota aquesta biomassa serà passada per la trituradora i no la deixaran a terra; almenys així ho haurien de fer. 

El Sot de Matalonga 

Marques als arbres

Sí que he vist més d'una soca de pi molt grossa, on hi havien arbres de molts bons diametres (com la de la foto d'aqui dalt). Per a mi és una llastima acabar amb aquests exemplars, que van camí d'esdevenir monumentals. Per a mi aquests grans exemplars, dels que no n'hi han gaires, s'haurien de conservar, i tallar-los em sembla un pecat. Val a dir que molts cops, en aquest casos d'actuacions, el promotor de la gestió forestal paga a l'empresa explotadora molt poc, o directament no paga diners, i l'empresa es lucra a partir de la fusta que treu del bosc gestionat. Així, és normal i llògic que els treballadors vagin a buscar els peus més grossos. És tota una llastima, tot i que parlo per parlar, no se si aquest és el cas d'aquestes feines.

Maquinaria

Es pot observar una certa sensibilitat forestal en les feines; per exemple aquest peu d'alzina, del que s'han tallat algunes ramificacions i s'ha deixat creixer la que és més vertical.

El camí de la dreta és el de sempre, el del Sot de la Matalonga. El de l'esquerra és una pista de desembosc de nova creació. El paisatge muta constantment.

Un altre exemplar de pi de bon diametre que ha passat a millor vida.