Molt bones!
El Xaragall del Foio és un indret de Castellar on s'hi troba un sector d'escalada esportiva. Jo sempre hi he estat força implicat i ho sento molt meu; crec que en conec cada racó. Doncs bé, com que feia ja mesos que no hi pujava a causa de la feina, aquesta tarda he decidit de pujar-hi, i per aprofitar-ho, de renovar les ressenyes que hi vaig posar ja fa més d'un any; el que passa és que aquelles ressenyes, en comptes de plastificar-les les vaig posar dins d'un fastener que vaig grapar per l'obertura per tal que no hi entres aigua. Tenia la sospita que ja no hi serien i aixi era (és el que té fer les coses de qualsevol manera). Les que he pujat avui estan plastificades com déu mana i segur que duraran més.
Tot pujant pel camí (el més vertical, el que surt de la pista Castellar-Catafau) m'he sorpres d'allò més: hi ha un halepensis tombat a mig camí. Però no és un pi qualsevol, sinò que és d'una magnitud molt considerable: prou com perque tingui ganes de plasmar-ho al blog.
Déu ni do quin pinardu ha hagut de caure... Les fotos no li fan justicia, pero els numeros sí: a 1'30 de la soca m'ha donat un diametre de 0'75. És un exemplar més que destacable! Un altre gegant que perdem a l'entorn de Castellar; però no cal posar-se trist, doncs és el cicle de la vida. Tard o d'hora (més aviat tard) s'acabara descomposant i sumant-li riquesa al sòl. I l'espai que ocupava la seva capçada ben aviat serà assaltat per d'altres arbres, que han vist molt augmentada la quantitat de fotons que ara reben, i que veuen l'alliberació d'aquest espai com una nova oportunitat per expandir-se.
Una cosa sí que és certa, ara el camí està ben brut! I sincerament crec que aquest pi passarà a formar part del camí de per vida, perque al trobar-se casi a dalt de tot, i tenir una magnitud de por, no sé pas qui pujara fins aqui amb la motoserra... Amb mi que no comptin 😂
En aquests casos sempre m'agrada fer exercici de la imaginació i penso: quin terrabastall va fer això en el moment de la catastrofe? M'hagues agradat veure-ho la veritat.
 |
| Aquí vivia el pi fins el dia de la seva mort |
 |
| Un cosí germà de la generació del pi finat, que encara aguanta ferm |
Un cop passat al pi, arrivem al sector. Sempre m'agrada pujar-hi i em desperta l'anyorança de les tardes que passavem aqui amb el meu company Eugin, la nostra principal preocupació era escalar, i hi passavem tantes hores que estavem plens d'aquella sensació embriagadora de: ser els locals.
M'hi passejo pertot, veig les alteracions del territori... El foio és una contrada que muta molt, doncs hi passa molta gent. Les ressenyes de l'any passat no hi són, era d'esperar, tot i així en trobo algunes restes.
El Foio és un xaragall (sinonim de sot petit, de barranc...) que es va estretint, i si no vols tornar per on has vingut, i sortir-ne per la capçalera, has de fer una petita grimpada. Avui hi he pujat amb la meva parella, i no les tinc totes; però és una crack. Pujem per la grimpadeta fins a enganxar el camí que puja al Puig de la Creu, el que és coneix com el camí de bombers. Anem a buscar el Sot d'en Goleres, i ja davallem fins al poble. S'ens ha fet fosc. Coses del desembre.
Adjunto algunes fotos de com ho he trobat tot plegat.
 |
| L'escletxa del Foio |
 |
| La coveta del Foio, és curios que amb lo propera que és a la paret, no la conegui ningu. Només s'ha de fer una petita emboscada per trobar-la... Pero vaja, els escaladors esportius van al que van |
 |
| L'antiga ressenya |
 |
| La nova fa més goig |
 |
| Detall folcloric |
 |
| Això és la capçalera del Xaragall |
 |
| El Foio, el Carener de Canyelles, i la Mola; i també els omnipresents cables d'alta tensió, que travessen el xaragall de dalt a baix... |
Abans de plegar, voldria afegir una cosa. A darrere el parquing del Foio (el més utilitzat, que es troba al camí Castellar-Catafau) s'hi troba una roca de certa entitat, que fa un sostre força gros. Aquest sempre havia estat ple d'esbarzers, i també de deixalles, doncs està molt aprop del camí i ha servit d'abocador per a més d'un. Doncs bé, el Tomàs, que és un dels equipadors del Foio l'ha netejat aquest 2021 i hi ha posat uns parabolts, que no es pot dir que conformin una via, ja que no té reunió, però que alla estan. Crec que val la pena ressenyar-ho i n'adjunto algunes fotos:
 |
| La "via" |
 |
| Seient |
 |
| Testimonis de l'aprofitament de la pedra |
 |
| El sostre |
Per últim, adjunto un article on parlo extensament del Foio:
https://rocamrogenc.blogspot.com/2018/05/el-xaragall-del-foio.html
Salut, muntanya, i republica!
I bon nadal estimat lector.
