domingo, 23 de diciembre de 2018

EL COLL DE GRUA - Un racó amb molts secrets

La "contrada" de la que parlem avui contè per una banda, una pista molt important i molt recorreguda, i de l'altre, molts racons amagats coneguts per no massa gent.
[ Faig un incís; tot i que sempre parlo de contrades, només és una manera de referir-me als indrets dels que parlem, ja que és el titol d'aquesta secció del blog. Ho dic perque, quan algú parla d'una contrada, es pensa en una vall, en les terres d'un poble, en una extensió notable de bosc... En canvi les zones que jo descric en aquesta secció poden ser molt petites, com per exemple la zona que descriure avui no deu fer pas més d'una hectarea. Però vaja, entre nosaltres ja ens entenem.]

El Coll de Grua (CdG a partir d'ara) és un indret de referencia, i conegut sobretot per Castellarencs i Sant Feliuencs, doncs el camí principal que fem servir per pujar a la Mola passa per aquest coll. El CdG també estableix la divisoria entre els termes municipals de Matadepera (Oest) i Castellar del Vallès (Est). Sembla que el CdG ha tingut més influència sobre els Castellarencs, doncs és a la seva vessant Castellarenca que tots els toponims agafen el seu nom. A la vessant Matadeperenca, hi trobem el Sot de la Codoleda. En aquest article només es parlara de la Vessant Est d'aquest coll, és a dir, tot el que queda a ma dreta de la pista que exerceix de divisoria i que travessa pel mig el CdG.

El Coll de Grua

Aquesta vessant que estudiarem és un racó molt ferèstec, ben poc trepitjat, on els camins sempre es desdibuixen i on la malura sempre busca més i més espai. El que tenim és una canal ben bruta que va cap al Nord-Est, i pel seu tàlveg passa un torrent (només actiu quan plou) que és tributari del Sot de la Carda. No hi ha camí que ressegueixi aquesta canal cap a baix. Aquesta canal de CdG, a la capçalera apareix flanquejada per dos imponents parets de roca, que queden una enfront de l'altra. Les anomenarem paret N (que mira cap al Sud) i paret S (que mira cap al Nord). Al peu de la paret N hi trobem la Balma de Sota de Cdg, i al peu de la paret S hi trobem la Balma Gran de Cdg. A la paret S també hi ha una via d'escalada, i varies altres equipades a mitjes.

Per començar adjunto un parell de mapes. El que esta fet a ma no és massa facil de llegir... Però inclou tots els camins que trobem en aquest racó.
Val a dir que en aquest article només faig la descripció d'aquest indret, i no incloure descripcions sobre com arrivar a cada lloc d'interès. Si algun lector volgues arribar-s'hi, trobar el Coll de Grua és molt facil, i a partir d'allà podra guiar-se amb el mapa de corriols. Per això no incloure indicacions en aquest article.













ELEMENTS D'INTERÈS AL CdG
Explicare els elements d'interès diferenciant entre la paret S i la paret N.

PARET SUD

MIRADOR DE COLL DE GRUA
El mirador de CdG es troba ubicat al damunt de la paret S. Per la seva posició, esdevè una magnifica talaia sobre la vessant sud-est del massís. A més, venint de la plana vallesana és una de les primeres protuberancies rocoses, per tant, ens ofereix una vista amplia que no apareix tapada per cap arbre; ja que aquets no poden proliferar sobre els roquissars.
La panoràmica que aquest mirador ens ofereix és aquesta:

BALMA GRAN DE COLL DE GRUA
Aquesta balma, molt extensa, la trobem al peu de paret de la paret S.

Camí que va per peu de paret

Part de la balma












Sobre aquesta balma, no en dic massa cosa. Més aviat adjunto un link, del portal web imprescindible caudelguille, on s'explica tot el que es pot explicar sobre aquesta balma (topografia inclosa)
http://caudelguille.net/caus/898-gran-de-coll-de-grua-balma




ANTIC SECTOR ESPORTIU
Una de les curiositats d'aquesta contrada la trobem aqui, al final de la paret S.
L'unica via sencera
Aquest cingle del que parlem contè bona roca, que ofereix bones mans. A més, la paret es presenta força vertical, i és de les parets més baixes (em refereixo a altitud) del Parc, i per tant més properes a la civilització. Amb totes aquestes caracteristiques, no és estrany que algú es fixès en algun moment en aquesta paret i decidís d'equipar-hi.
Observem, ja al final de la paret, dues o tres vies (equipades amb parabolts) que tanmateix, comencen ben amunt (a 4 o 5 metres del terra). M'imagino que algú haura robat les xapes més properes al terra, ja que, si el desequipament fos obra del mateix equipador o del Parc Natural treurien la totalitat de les assegurances...
Tanmateix, resta una via sencera, ben al final de la paret, que resulta de cinqué grau més o menys, i val a dir-ho, una via ben divertida i sostinguda, i ben equipada.
Si algú té informació sobre aquest sector, qui o quan es va equipar, podeu compartir la informació als comentaris!

És al peu d'aquestes vies que vaig trobar-me una bellíssima Serp blanca (Rhinechis scalaris). Aquesta serp, és la segona en tamany que podem trobar a Sant Llorenç (la primera és la Serp Verda o Malpolon monspessulanum). Aquestes serps són facils d'identificar per les dos franjes negres que les recorren paraleles des del cap fins la cua. Són serps inofensives per a nosaltres els sapiens.
Quan la vaig trobar, tot just al mig del camí, no feia ni mig moviment. Vaig girar-me un parell de minuts i al tornar ja s'havia esfumat. Espero que segueixi sent una serp tant discreta pel seu bé!

Serp blanca (Rhinechis scalaris)

PARET NORD

PI DE COLL DE GRUA
El gegant de CdG
Al començament de la paret N i ben aprop d'aquesta, hi tenim el Pi de CdG. Segurament sigui l'arbre amb més port i volum d'aquesta zona, i la seva copa esdevè ben visible des dels voltants.
Aquest arbre, és tracta d'un exemplar de Pi pinyer (Pinus pinea). Els pins que més abunden al massís són els Blancs (halepensis) i també els Pinassa (nigra). Per això, trobar un pi pinyer d'aquestes característiques no és el més normal.
L'arbre és veu potent i sa a dia d'avui. Una llastima que l'últim cop que m'hi vaig acostar em vaig oblidar la cinta per medir-ne el diametre. Queda pendent.

El gegant de CdG












BALMA SOTA EL COLL DE GRUA
Camí del peu de paret
Aquest balmat, testimonia des del primer moment que ha estat usat i ben usat per l'home. A dins encara hi podem trobar una taula molt precaria i un petit dipòsit d'aigua.
La balma la trobem al final de tot de la paret N, recorrent el camí que avança pel peu de paret.
Com en la balma de l'altre banda de la canal, adjunto un link de la pagina web caudelguille on surt perfectament explicada, amb topografies incloses, i fins i tot amb una anecdota històrica sobre la gent que usava aquesta balma. No us perdeu l'article:
http://caudelguille.net/50-caus/900-sota-el-coll-de-grua-balma

La balma sota el CdG
















DINS LA CANAL
Dins la canal, ben bruta i que agrada molt als senglars, també hi podem trobar varies coses curioses, de les quals sols n'adjuntaré algunes fotos.
Arbre marcat
Fita que indica el trencall al peu de la paret S
Bloc proper al Pi de CdG













Antigues feixes vinicoles?



















lunes, 30 de julio de 2018

LA CATEDRAL DEL VALLÈS - Sant Esteve de Castellar






Pocs edificis s'han fet més lletjos que El Mirador... Una joia més de l'ajuntament de Castellar





EL PUIG RODÓ I ELS USOS DE LA MUNTANYA

El Puig Rodó és un turó rocòs ubicat a la Vall del Riu Ripoll, vessant dreta. Es troba dins el terme municipal de Sant Llorenç Savall per molt poc. Pot ser que a molta gent no li soni massa, tanmateix, tothom que ha circulat pel nostre eix (BV124) ha passat alguna vegada pels seus peus, on s'hi troben varies balmes (conegudes com les Balmes del Carner).
Crec que la virtut principal d'aquest turó són les increibles panoràmiques que ofereix de tot el vessant llevantí del massís.
Avui però vull parlar d'una altra cosa, faig un breu comentari sobre la curiositat que es troba al cim. Al cim, molt planer i com he comentat abans amb molt bones vistes, s'hi troba un laberint fet amb pedres de la muntanya. Aquest laberint, va acompanyat d'un rètol; encara sort, perque sinò seria molt intrigant. 

 
En el rètol s'explica que el laberint ha estat creat per dones en contacte amb la mare terra. Sé el que són aquestes trobades de dones, i tot plegat agafa doncs una òptica espiritual. No puc dir que em molesti aquesta "performance", doncs si fins ara mai m'han fet emprenyar les creus que trobem a molts cims del pais, això ve a ser el mateix simplificant-ho força: estructures espirituals. Tot és pedra i fusta, i d'aquí molts anys segurament, no en quedara res. És un exemple de com fer-te teva una part de la muntanya sense haver-hi d'intervenir de per vida. Aquestes traçes fetes a la natura són molt facils d'esborrar. Potser a algu podria molestar-li el fet que ocupin un espai que, en principi és de tothom, però vaja, seria una minoria. A mi almenys em fa gracia veure que la gent segueix recorrent a la muntanya, connectant amb la natura, fent-hi les seves activitats, sempre amb respecte i deixant-ho net.
Una altra opinió em mereix "l'Arbre dels desitjos", que consisteix en un pi mort amb una base de ciment, ple de plàstics lligats. Sincerament dubto que la gent que es reuneix aqui, pensi que els desitjos s'els compliran penjant una tira a l'arbre. Em sembla excessiu, però potser sóc massa purista.

Al final tot condueix a la mateixa qüestió: els usos de la nostra muntanya. És un debat interessant, i sobretot de molta actualitat quan parlem de Sant Llorenç del Munt. Aquest parc és un dels més transitats i per tot tipus de publics. Crec que predomina el públic irrespectuos, irresponsable, brut (per no dir fastigòs). Almenys a l'estiu, i sobretot al Ripoll, que es converteix en atracció turística. 
Aquestes fotos són de l'aspecte habitual que presenta la plana del cantó del Gual de la Font del Platan. Aqui, la "gent" ve els caps de setmana a fer pic-nic i banyar-se i els resultats són esfereïdors. No penseu que és l'unic indret afectat. La basura s'esten per les Arenes, pel tram del Ripoll que passa per davant el Balcó, fins i tot als Bullidors (bé, i a tota la muntanya en general).





Quan hom veu això, és normal bullir per dins. Crec que el Parc Natural, la Diputació, l'Ajuntament, o l'administració que sigui (n'hi ha tantes..) hauria de començar a tancar accessos, ni que fos a l'estiu, per evitar que aquests individus puguin trepitjar la contrada. La primera cadena i més lògica hauria de ser la d'aquest accès, el del Gual de la Font del Platan. Aquesta gent, si la fas caminar 10 minuts, ja no ve. Segur que molta gent del territori en sortiria perjudicada, però de debò, això és insostenible...

viernes, 6 de julio de 2018

INFORMACIÓ - El Foio

Aquest matí hem equipat una nova via al Foio, es troba entre la via Herbetes i la Calcetes Liles. És un cinquè o V+. Equipada amb parabolts del 12 a la reunió i la resta són del 10.
Les ressenyes que vaig fer fa poc queden doncs desfassades, quan tingui temps les arreglo.

viernes, 18 de mayo de 2018

ELS BLOCS DE CASTELLAR

INTRODUCCIÓ
En aquest article vull presentar un seguit de blocs que tenim al nostre poble, i que amb alguns amics vem dedicar-nos a netejar durant l'estiu del 2017 (i espero que aquest 2018 seguim amb la feina).
Això fou possible gracies al Tomas, ja vaig parlar d'ell a l'article del Foio. Aquest home és un gran coneixedor dels entorns de Castellar, i ens va ensenyar varis blocs bruts amagats pels boscos del poble. Aleshores vem començar a netejar-los plegats, i van sortir alguns blocs macos d'escalar, on surten problemes interessants, en raconades boniques. Aquestes roques estan desperdigades per arreu, però es concentren sobretot a la Vall de Canyelles. En aquest article vull ubicar-los i descriurels per a qui vulgui escalar-los. Espero que ningú que llegeixi això i decideixi emboscar-se a buscar aquests blocs, tingui la intenció de trobar un gran sector i un gran dia d'escalada; són blocs d'interès local, on s'hi pot escalar, és clar, però sense grans pretensions. Amb això no els vull desmereixer, doncs són racons que m'encanten i rere les pedres hi ha feina, el que vull dir és que si algú es dirigeix a aquests blocs amb finalitats purament esportives, "d'apretar", acabará decepcionat.
Val a dir que mai m'ha agradat massa això de fer bloc; el fet de netejar aquestes pedres i ressenyar-les respon a una altra afició, la de coneixement del territori i passar estones ocupat a la muntanya. I és degut a la meva desafecció al bloc, que ni he sigut l'artífex ni el que més hi ha treballat, en la neteja d'aquestes pedres. Bé, començo amb la seva enumeració i ho faré per un bloc que resta força aïllat de la majoria.

EL CACHALOTE
El primer bloc, de roca calcaria, el trobem just al costat del Riu Ripoll, al seu pas per la zona de Fontscalents. Ens el va ensenyar el Tomas. El Cachalote es troba a la zona del turó de la Malesa, una contrada molt interessant i molt propera al poble amb molts elements d'interès (com ara el Gorg d'en Fitó) que espero ressenyar aviat.
Per arrivar a aquest bloc hem d'agafar la carretera de Castellar cap a Terrassa, i uns 50 metres més enllà del pont (anomenat Pont Nou) que travessa el Ripoll, hem de girar cap a la dreta, on s'obre una ampla pista. Aquesta pista és el camí de Can Juliana, i connecta Castellar del Vallès amb Sant Feliu del Racó. Ara cal seguir aquesta pista fins que uns minuts més enlla es bifurca: tenim una pista que fa una abrupta pujada, asfaltada en aquest tram, i una pista de terra que segueix planejant. en direcció al Ripoll. Aquesta última és la que hem d'agafar. Desprès d'uns minuts de molt bon caminar, i obviant una pista que hem trobat i que pujava a ma esquerra, arrivem a un abocador clausurat. Ja som al Turó de la Malesa. Seguim el camí, que a l'abocador es transforma en corriol; i avancem per aquest bosc espès, passant pel costat d'un refugi excavat a una terrossa paret, i un pi blanc ben imponent. Amb pocs minuts seguint aquest camí apareix un trencall a ma dreta, que fa força baixada i que està indicat amb una fita de pedres. Aquesta baixada ens durà de pet al Cachalote, que està just a la riba dreta del Ripoll. Si el camí us acaba portant a un gran gorg, (Gorg d'en Fitó) és que us heu saltat el trencall, torneu enrere i busqueu-lo: és força facil de trobar.
Pel que fa a l'escalada, la roca és prou bona, i ofereix alguns problemes facils, i un de dificil a la zona més desplomada.

El perque del seu nom és força evident


Roca que hi ha al cantó del Cachalote

LA ROMA
La seguent roca a comentar és la meva preferida, i també la més propera al poble. De fet, hi està molt i molt a prop. És un bloc calcari de formes molt arrodonides i llimades. Ofereix tres problemes per escalar, amb graus que volten el sisè. Aquesta roca s'alça molt a prop del Torrent de Canyelles, i de fet a l'altra banda d'aquest ja tenim les primeres cases del poble. Tanmateix aquest racó on hi ha la roca queda amagat per la vegetació que l'envolta, i que crea un espai recollit, íntim i maco.
Per a trobar aquesta roca hem d'anar a buscar el carrer de Sant Sebastià i fer-lo de baixada. Al primer revolt fort que trobem, cap a l'esquerra, ens hem de fixar i sortir pel colze d'aquest. Hi ha una petita rampa descendent de formigó; al baixar-la ens trobarem uns esglaons fets a la terra. 
En aquest punt elevat, veiem a sota nostre el tàlveg que crea el torrent de Canyelles, i a l'altra banda un bosquet on s'amaga el nostre bloc. La foto és de la vista que es té des d'aquest punt, i senyala on queda amagat el bloc. Així doncs des d'aquest punt, baixem les escales, i agafem aquest camí que primer vira a l'esquerra, i desprès ja comença a baixar per tal de travessar el torrent. El travessem (mai acostuma a portar molta aigua) i ens enfilem per l'altra vessant en direcció a la pedra. Uns instants desprès trobem una especie de repla cobert d'herba. Hem de pujar pel cantó d'unes feixes ja en estat crític, i al ser sobre la segona, virar cap a la dreta, i seguir per aqui per a trobar amb pocs segons la pedra en questió.







Té altres accessos, ja que també es pot agafar el trencall a ma esquerra que surt de la pista de Canyelles i que es dirigeix a Can Borrell i l'airesol. Seguint aquest camí aviat apareix una torre d'alta tensió a ma esquerra del camí. Entre aquesta torre i el torrent de Canyelles acabarieu trobant La Roma.
Adjunto fotos de la roca en questió, però he d'aclarir que l'aparell amb el que fotografio normalment està de baixa, i aquestes fotos les ha fet un mobil vell que tinc. Deixo pendent d'anar a prendre fotos de més qualitat.



L'escala de la feixa
Aquest bloc es troba en un indret replet de feixes de pedres, que testimonien l'ús agrícola que es donava a tots aquets rodals. Just als peus de la pedra, hi ha una feixa, mig enrunada com totes, on encara hi aguanta una escala, feta amb lloses del mateix mur.
Sens dubte aquesta gent sabia el que es feia...

Cal destacar una roca que es troba molt a prop d'aquesta.
Un cop a la roma, hi ha un corriol que va paral·lel al torrent de Canyelles, en direcció N. Si l'agafem, amb mig minut ens dura a un altre bloc, que també és net. Dubto que aquest sigui mai escalat, doncs el terra és molt irregular, ple d'esbarzers, i queda quasi bé sobre la llera del torrent. Tanmateix trobo interessant ressenyar-la, és un element més dels que conformen el nostre entorn, i a mi m'agradaria coneixe'ls tots.

La roca del cantó, desplomada






















EN CONSTRUCCIÓ