EL GEGANT DEL SABATER

És destacable la quantitat d'arbres especials que tenim a Sant Llorenç del Munt, si tenim en compte el context d'aquests boscos: han sigut explotats des de molt antic, i fins als anys 60 del segle passat el carboneig encara treballava bona part de la muntanya. 

Malgrat això, a redòs d'algunes cases, o en indrets prou inexpugnables, o fins i tot moltes vegades, al bell mig del bosc han sobreviscut arbres significatius, aquests darrers, segurament per clemencia dels carboners o per petició expressa dels propietaris de la terra.

Dos d'aquests arbres es trobaven al cantó de la masia del Sabater Vell. Un pi blanc i un de pinyer. Per causes diferents, un arbre va morir i un altre es troba en el procès, tanmateix, hi ha esperança que el tità sigui prou poderos per a revertir-lo i sobreviure.

Aquest article no el redactare jo, sino que el compondran altres articles de premsa (un article de l'Oscar Masó i l'altre meu).

EL PI BORD

Article de l'admirat Oscar Masó, parla de la vida i la mort d'aquest pi.
L'article és extret de la seva pagina web, la qual és de visita obligatoria: Pagina web dels germans Masó.  Aquest article fou publicat a la revista castellarenca la Forja, al 2009.

EL PI PINYONER

El seguent article, publicat a l'Actual al 2023, parla del pi pinyer del Sabater.

Article a la pagina de l'Actual

La casa i el pi

Cal destacar que l'arbre, quasi bé un any desprès del fatídic dia, segueix verd en la totalitat de la copa. Hi han esperances, més per il·lusió que per empirisme, per pensar que el colòs pot sobreviure a la corretjeta que se li va fer.

FITXA TOPONÍMICA - EL SERRADELL (comentada)

 

EL SERRADELL:El Serradell és troba a l'Est del riu Ripoll, dins el terme municipal de Castellar del Vallès. Es una petita serra, o una carena, que neix a la vora del riu. Com a carena, o sigui elevació del terreny, exerceix de divisoria entre dues unitats geografiques contraries, és a dir depresions del terreny (sots/valls). Al sud-est toca amb el Sot de Turell, i al nord-oest amb el Sot del Carme. Al nord toca amb el massís de les Roques d'Aguilar, i al Sud queda tancada pel Riu Ripoll.
El Serradell té una base molt amplia, i poc a poc es va estretint fins a convertir-se en una fina carena que acaba enganxant-se al massís de les Roques d'Aguilar. En aquest proces d'ascendir a cotes altes, veiem com, de l'ampla base, es destaquen 3 carenes que van ascendint i al final acabaran ajuntant-se totes per formar un sol fil carener. Aquestes tres carenes d'ara endavant els direm carena de la Torre, carena Central i carena del Carner. Aquestes carenes que conflueixen donen al Serradell forma de trident, si el mirem a vista de satel·lit, estant el mànec d'aquest al nord-est i les punxes del trident al sud-oest. Podem veure al mapa que del relleu del Serradell en surt una allargassada cua que davalla cap al sud, ben bé fins a trobar el Mas Pinetó. Això, tot i formar part de la mateixa elevació, ja no ho considero com el Serradell, per trobar-se força lluny del conjunt.
Com hem dit, el Serradell és una elevació que exerceix de divisoria entre dos petites valls, la del Carme i la de Turell. Per això, casi totes les aigues que cauen en aquesta contrada alimenten o bé el torrent del Carme, o el torrent de Turell. Tanmateix, les 3 carenes que hem nombrat abans formen entre elles dos petits sots, dos conques internes, que sense passar pel Sot del Carme ni el Sot de Turell desguassen directament al Ripoll. Aquestes dues petites conques és troben exclusivament dins el Serradell. Són la canal del Senta i el torrent del Serradell.
"modest serrat, com afegit al mig del vessant s'ofereix a manera d'escala per ajudar-nos a remuntar el desnivell." Descobrir Castellar, Albert Antonell, 2006.

SOT DEL SERRADELL: Aquest sot, és molt petit, però té una conca propia que desguassa al mateix Ripoll, en comptes de a un altre sot més important, com podrien ser el de Turell o el del Carme, que té a banda i banda. Aquest sot està totalment dins l'entitat del Serradell, per això el nom és ineludible. No se li coneix cap nom fins al moment. Si l'he batejat és perque n'he de parlar molt. D'aqui poc escriure un article parlant només d'ell. Els ultims dos mesos hi he passat 40 hores a la setmana, degut a les feines forestals que s'hi estan fent, i practicament he trepitjat cada metre quadrat. Aquesta petita fondalada amaga un parell d'avencs, una barraca de vinya, molts marges de pedra seca, un càdec excepcionalment gros, boniques alzines...

EL CARNER DE TURELL: Aquesta casa també és coneguda com a Casalot del Carner. De fet els dos mapes principals l'anomenen així. El nom de Carner de Turell m'el va explicar l'Antonell, per a diferenciar-lo de les altres dues cases de Castellar que també es diuen Carner. En total hi ha 3 carners a Castellar. En aquest article ho explico: Els 3 carners de Castellar

CARENA DEL CARNER: És una de les dues carenes que formen el Serradell a la part més baixa. Més endavant les dues conflueixen en una de sola. A dins d'aquestes dues carenes hi ha el Sot del Serradell. Aquesta elevació comença al costat de la casa homonima.

PARET DE LES ARENES: També coneguda com a Paret de les Roques d'Aguilar, Paret d'Aguilar, o a vegades amb el generalista Roques d'Aguilar. És una paret de pedra de dimensions molt considerables. És el cingle més important i gran de tota la banda esquerra de la Vall del Ripoll. Acull, al principi de la paret (esquerra), un sector d'escalada esportiu, i seguit a aquest, a mesura que la paret és va eixamplant, un altre sector de vies de varis llargs. En Jordi Homet, de cognom il·lustre, n'és el principal impulsor i equipador.

CARENA DE LES ARENES: Aquesta és una marcada carena solcada per un corriol que neix al riu i es va enfilant fins enganxar-se al massís de les Roques d'Aguilar. Aquesta carena és divisoria entre la Canal del Sant i el Sot del Carme. En un dels seus flancs hi ha la Paret de les Arenes. 
Aquesta carena no se li coneix nom. El que jo li he posat és genèric i agafa el nom del sector on es troba. Li he posat nom per arreglar un greuge important: en el mapa de l'Editorial Alpina, almenys a les ultimes edicions, aquesta carena està nombrada com el Serradell. Això és un greu error, sent el Serradell un relleu prou important i conegut.. Jo mateix, fins fa uns anys pensava erroneament que aquesta carena era el Serradell, i així ho vaig expressar en aquesta ressenya, confos per l'Alpina. Aquesta ressenya és de les primeres que vaig fer, per sort l'estil ha anat millorant:

SOT DEL CARME: Petit i allargassat sot delimitat per la Carena de les Arenes a l'Oest i el Serradell a l'Est.. Té una conca petita, però aquesta valleta és molt marcada ja que les vessants que el limiten són prou empinades. Aquest sot és molt facilment reconeixible: una linia d'alta tensió la recorre de dalt a baix. Agafa el nom d'una font, molt obrada, que es troba ja a la part final, arrivant al Ripoll. 

MASSÍS DE LES ROQUES D'AGUILAR: Aquesta muntanya, és molt modesta si la comparem amb la Mola o el Montcau, però és l'entitat més important de la banda esquerra de la vall del Ripoll, seguida del sector del Castelló. De fet, assoleix la cota més alta d'aquesta bnda del riu. Aquest sector és molt interessant, ple d'avencs, de barraques de pedra seca, contè una important paret d'escalada... Té dues cotes principals, poc vistoses perque són d'ondulació suau i tenen el cim ple de bosc. Aquestes cotes assoleixen 611 i 633 metres d'alçaria. Les Roques d'Aguilar són el relleu principal d'aquesta zona, i podem considerar el Serradell com una muntanya adjunta que el complementa. 

ELS PALS: Important cruïlla de camins. En ell conflueixen 3 careners. Una petita carena que ve del Cadafalch, el carener de les Roques d'Aguilar, que ve del massís homonim, i la Serra de Pinós. En aquesta cruïlla hi ha uns pals de linia electrica que li donen el nom.

SERRA DE PINÓS: També rep el nom de Carena dels Pals, per neixer en l'indret dels Pals, comentat abans. Per exemple al mapa de l'Alpina surt amb aquest nom. Però al del ICGC amb el de Serra de Pinós. Quan hi han divergències, prenc l'ultima paraula de l'Albert Antonell en el seu llibre majuscul Descobrir Castellar. Aquest criteri impera en tots els toponims de la ressenya. 

SOT DE L'OÏT: Petit sot, vassall del Sot de Turell, que acull les ruines d'una antiga casa coneguda com l'Oït. Hi ha molts mapes i autors que escriuen el toponim com a "Uit". L'he escrit com a Oït obeint al criteri explicat abans.

SOT DE TURELL: Aquesta vall és una de les principals d'aquesta banda del Ripoll. Agafa el nom de la masia que es troba al seu tram final, allà on desguassa al riu. Les principals valls de la banda Est de l'alt Ripoll, entenent aquesta unitat geogràfica com el tram de riu que va de Castellar a Sant Llorenç Savall són, de sud a nord: Sot de Canyelles, Sot de Turell, Sot del Castelló, Vall de Mascarell, Vall del Burc. Aquests dos ultims, ja amb poc caracter muntanyenc i elevacions més suaus. Entre aquestes fondalades principals n'hi ha altres de menors, però que també desguassen directament al Ripoll, sense passar per cap d'aquests sots principals, com ara: Sot del Ginebre, Sot del Mal-Lloc, Sot del Carme, Canal del Sant, Sot del Carner.
La banda dreta d'aquest sot (el concepte de banda dreta o banda esquerra sempre és mirant en direcció al moviment de l'aigua) està formada per tot de petites conques que desguassen al torrent del Torell. N'hi ha ben bé mitja dotzena, de les quals 3 tenen nom: el sot de l'Oït, el sot del Castanyer, i el sot del Paraire.

URB. BALCÓ DE SANT LLORENÇ: De totes les urbanitzacions de Castellar del Vallès, que són moltes, aquesta és la pitjor en termes de que està en un lloc totalment artificial que no li pertoca, sense cap assentament historic que justifiqui la barbaritat. Està encimbellada, coronant la Serra de Pinós, a les grans altures per poder gaudir de bones vistes sobre la Mola. A sobre, impera el mal gust a l'hora de construir les cases, cosa que si estigues ben feta encara podria mitigar una mica la llastima que provoca aquesta urbanització. No vull explaiar-me més sobre aquest fet perque l'article no va d'això. Tant sols expressar la pena profunda que em provoca la destrossa que s'ha fet de Castellar del Vallès i el seu entorn.

CARENA DEL PI LLAMPAT: Marcada serreta que neix al Ripoll, al costat del Turell, i es va enfilant fins ajuntar-se amb la Serra de Pinòs. Separa el Sot de Turell i el Torrent del Mal-Lloc.
Alguns mapes i autors es refereixen a aquesta elevació com: Carena del Pi Gros. 
L'institut Cartogràfic Català i l'Antonell parlen de Carena del Pi Llampat, fent referència sens dubte a un pi que va rebre l'impacte d'un llamp.