En aquesta ocasió, voltant per la Vall de Mur, volia aprofitar per veure una alzina que en Guillemot donava a coneixer en aquest article: ARTICLE CAUDELGUILLE ALZINA DE LA MORELLA.
 |
| El mas Daví |
 |
| Belles ceràmiques al Daví. N'hi ha més. |
Per trobar-la primer s'ha d'anar a l'antic mas Daví, i passat aquest, a la font del Daví, que es troba seguint la direcció del torrent que baixa de la muntanya. Pel caminet que hi porta, avançant paral·lel al torrent per la seva riba dreta, trobem dos halepensis molt destacables. El primer el trobem a la dreta del camí. És conegut com a Pi bord del Daví, i surt al mapa de l'Alpina. És un exemplar alt i gros, dels que fa molt de goig; amida 83 centimetres de diametre, la mesura presa a 1'30 d'alçada. El seu formos tronc està vinclat cap a llevant, segurament buscant la llum.
Seguim caminant i poc desprès trobem el segon pi, és quasi bé igual de gros que el primer, però roman anònim. També halepensis, està a l'esquerra del camí, molt proper a la font, uns 20 metres. També és molt gros, però no tant com el company: fa 78 centimetres de diametre. També està lleugerament tort cap a l'est.
Desprès del segon pi arrivem a la font.
Aquesta font es troba a la part baixa d'un curt sot, el Sot del Daví. Aquest es forma als peus de la Morella i el turó de la Cadireta, entre les carenes que davallen d'aquestes dos entitats. A la part alta és prou empinat i molt salvatje. Aviat troba la casa del Daví i les seves planures, on deixa d'existir. L'aigua que pogues portar desguassa al torrent del Borrell.
 |
| El Sot del Daví |
LA FONT DEL DAVÍ
La font és molt obrada: unes escales baixen a un nivell inferior del terra, i porten a un espai recollit per un banc semicircular, que tanca la font i on hi poden seure forces persones comodament. Avui apareix molt abandonada, colgada de fulles i com tota la nostra terra, seca. Dos plàtans creixen a la placeta de davant la font.
Recentment s'han expressat dubtes en la secció de comentaris del blog sobre la toponimia correcta d'aquesta font.
Per parlar-ne abans hem de presentar un altre toponim, el conegut com a Fibles del Daví.
Avui en dia, esta ampliament acceptat, tant pels mapes, com per una bona ma d'autors el fet que aquest toponim fa referencia a un cingle ben definit que s'alça entre el Turó de les 9 Cabres i la Morella, molt aprop del turó de la Cadireta. En aquesta paret hi han unes surgències, per les quals desguassa en epoques de pluja. Diria que en realitat el toponim fa referència a aquestes surgencies, i no a la propia paret de roca en sí; la qual, llogicament ara també és coneguda com a tal.
Ho penso perque el mot fible fa referència a l'aigua. Si ho busquem al diccionari català, en trobem 3 definicions:
Per parlar-ne abans hem de presentar un altre toponim, el conegut com a Fibles del Daví.
Avui en dia, esta ampliament acceptat, tant pels mapes, com per una bona ma d'autors el fet que aquest toponim fa referencia a un cingle ben definit que s'alça entre el Turó de les 9 Cabres i la Morella, molt aprop del turó de la Cadireta. En aquesta paret hi han unes surgències, per les quals desguassa en epoques de pluja. Diria que en realitat el toponim fa referència a aquestes surgencies, i no a la propia paret de roca en sí; la qual, llogicament ara també és coneguda com a tal.
Ho penso perque el mot fible fa referència a l'aigua. Si ho busquem al diccionari català, en trobem 3 definicions:
1- Punxó
2- Obertura que hom fa en una séquia, una presa, etc, per treure'n aigua.
3- Antiga mesura, emprada a Barcelona, per a cabals d'aigua, igual a 100 plomes
I la segona és la que té més similituds a l'ús que es fa de la paraula en aquest toponim, tot i que en el cas llorençà, es fa servir el mot fible per definir surgències naturals de la muntanya, no obertures en canals o embassaments com diu el diccionari, però ja se sap que l'idioma és viu i no vol dir el mateix a tot arreu.
 |
| La paret coneguda com els Fibles del Davi |
El fet és que hi han referencies, tant de mapes antics, com publicacions, que la font, en comptes de dir-se Font del Davi es coneix com a Fibles del Davi, o Font de les Fibles del Davi.
Cartograficament, això és cert, i així s'expressa en el mapa del 1935 del Centre Excursionista de Terrassa i també en un altre de l'Alpina, 11 anys més tard:
La cartografia no deixa lloc a dubtes de que aquesta font és la font que ens ocupa.
Ara bé, si ens dirigim als mapes moderns el toponim és el més senzill de Font del Davi.
Consultem els dos més habituals del blog, el del ICGC i el de l'Alpina:
Consultem els dos més habituals del blog, el del ICGC i el de l'Alpina:
La literatura també fa ballar aquest toponim.
Hi ha un llibre, del qual en desconeixia l'existencia, i del que m'agradaria tenir-ne algun exemplar, anomenat "Fonts i llocs d'aprovisionament d'aigua", escrit per Josep Alvarez, i data del 1997. Segons sembla és un treball molt serios sobre les fonts del Parc Natural, però que malauradament no va ser editat, o si ho va ser, va tenir una tirada molt limitada.
Aquest llibre anomena la font com la Font dels Fibles del Davi,perpetuant el nom que apareix als mapes antics. Bé, en realitat li afegeix el mot "font" que als mapes no apareix. Però l'autor es queda força sol en aquesta denominació respecte d'altres autors coetanis.
Una altra obra important sobre fonts és el "70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac", d'Edmond Grau i Frederic Vancells. Casualment aquest llibre és del 1997, igual que el llibre inèdit del que parlavem abans; aquest llibre anomena la font com a Font del Daví.
Seguim buscant: la valuossisima obra de l'Antoni Ferrando, "La Vall del riu Ripoll", no parla expressament de la font, però sí que la nombra i ho fa amb el nom conegut actual: "[...] Amb tot, té una vista força bonica des del camí de la font del Daví". Aquest llibre encara que sembli mentida també és del 1997. Clarament aquell va ser un any prolífic per la literatura llorençana.
Veiem un altre llibre, cabdal de la zona de Savall. Es tracta del "Vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt", de Miquel Casals i Albert Vicens. Aquest llibre, del 2004, també tracta la font amb el nom que es coneix actualment. Transcric algunes ratlles: "Font del Daví: [...] actualment sempre eixuta, es troba encerclada per uns bancs de pedra i unes escales d'accés. Uns bonics platans, falses acàcies i til·lers envolten l'indret"
Hi ha un llibre, del qual en desconeixia l'existencia, i del que m'agradaria tenir-ne algun exemplar, anomenat "Fonts i llocs d'aprovisionament d'aigua", escrit per Josep Alvarez, i data del 1997. Segons sembla és un treball molt serios sobre les fonts del Parc Natural, però que malauradament no va ser editat, o si ho va ser, va tenir una tirada molt limitada.
Aquest llibre anomena la font com la Font dels Fibles del Davi,perpetuant el nom que apareix als mapes antics. Bé, en realitat li afegeix el mot "font" que als mapes no apareix. Però l'autor es queda força sol en aquesta denominació respecte d'altres autors coetanis.
Una altra obra important sobre fonts és el "70 fonts de Sant Llorenç del Munt i l'Obac", d'Edmond Grau i Frederic Vancells. Casualment aquest llibre és del 1997, igual que el llibre inèdit del que parlavem abans; aquest llibre anomena la font com a Font del Daví.
Seguim buscant: la valuossisima obra de l'Antoni Ferrando, "La Vall del riu Ripoll", no parla expressament de la font, però sí que la nombra i ho fa amb el nom conegut actual: "[...] Amb tot, té una vista força bonica des del camí de la font del Daví". Aquest llibre encara que sembli mentida també és del 1997. Clarament aquell va ser un any prolífic per la literatura llorençana.
Veiem un altre llibre, cabdal de la zona de Savall. Es tracta del "Vessant desconegut de Sant Llorenç del Munt", de Miquel Casals i Albert Vicens. Aquest llibre, del 2004, també tracta la font amb el nom que es coneix actualment. Transcric algunes ratlles: "Font del Daví: [...] actualment sempre eixuta, es troba encerclada per uns bancs de pedra i unes escales d'accés. Uns bonics platans, falses acàcies i til·lers envolten l'indret"
Algun altre llibre repeteix aquest nom.
El toponim de Font de les Fibles del Daví es troba força arraconat pel més breu i directe Font del Daví. Però aquest toponim no ha mort, sinò que s'ha traslladat uns centenars de metres a l'oest per definir un altre accident, el cingle amb surgències hidriques del que hem parlat abans.
Sembla que antigament el toponim oficial era Font dels Fibles del Daví. (Alguna referència moderna també el fa servir, com ara: http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#FO066)
Hi ha un llibre que ho confirma així. És la "Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt". Aquest llibre data del 1935. La primera referència que fa dels Fibles és: "La conca del Ripoll [...] té nombroses deus com els Fibles del Daví, prop d'aquesta masia", aqui no queda del tot clar, doncs no podem saber l'abast de la frase "prop d'aquesta masia", ja que el cingle també esta relativament a prop de la masia (uns 600m en linia recta). Però la segona menció és més contundent: "El Daví: a 5 minuts de la casa sota el turó de la Morella hi ha la Font dels Fibles del Daví.
Hi ha un llibre que ho confirma així. És la "Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt". Aquest llibre data del 1935. La primera referència que fa dels Fibles és: "La conca del Ripoll [...] té nombroses deus com els Fibles del Daví, prop d'aquesta masia", aqui no queda del tot clar, doncs no podem saber l'abast de la frase "prop d'aquesta masia", ja que el cingle també esta relativament a prop de la masia (uns 600m en linia recta). Però la segona menció és més contundent: "El Daví: a 5 minuts de la casa sota el turó de la Morella hi ha la Font dels Fibles del Daví.
Aquest llibre aporta informació molt interessant, perque fa una diferenciació entre els Fibles i la Font. Fixem-nos que la primera menció només parla dels Fibles. Podria ser que els Fibles fossin unes deus properes a la masia, i la Font, l'estructura feta per l'home per recollir l'aigua d'aquestes deus. La font agafaria el nom de les surgències, cosa molt assenyada i llogica.
Aquesta idea és confirmada per un blog modern dedicat a Sant Llorenç (https://excursionisme.wordpress.com/). L'article és del 2010. En aquest article, tot i que s'anomena la font amb el nom modern Font del Daví, també fa la diferenciació entre la font i els fibles, i s'atreveix a ubicar aquests últims, molt a prop de la font; per tant desmentint l'ús que fan els mapes actuals del topònim "Fibles del Daví".
"Quan arribem a la masia la rodegem per la seva esquerra i passem, a fregar de la casa, per un camí poc fressat que mena cap a la riera; la travessem i seguim el camí, ara més marcat, que en pocs minuts ens deixa davant de la Font del Daví. Una antiga font que ara està mig abandonada i que no té ni aixeta per guardar l'aigua que recull la seva cisterna. Seguint una mica més amunt del camí ens trobem amb les Fibles del Daví, al costat de la riera; una mena de roques per on surt l'aigua quan ha plogut molt".
Em sembla que la Guia Monogràfica faria referència a aquestes suposades surgències properes a la font, i no a les del cingle, molt més llunyà. Seria estrany relacionar tant estretament les aigues sorgides del vertical cingle amb la font com per compartir toponim, degut a la distancia que hi ha i tot el bosc que les separa.
Anem als mapes per esclarir un altre dubte: en quina època es va donar el canvi de topònim? Gracies al magnific servei cartogràfic que trobem a: http://santllorencdelmunt.com/sllm.php#CA118 podem fer-ho rapid i comodament.
Comencem per l'Alpina 1946, on trobem l'antiga acepció, que solament parla de Fibles. La ubicació és la de la font o molt propera a la de la font.
Comencem per l'Alpina 1946, on trobem l'antiga acepció, que solament parla de Fibles. La ubicació és la de la font o molt propera a la de la font.
El seguent mapa és el CET 1963. En aquest, ja surt nombrada la font, doncs fixem-nos que a l'anterior aquesta no apareix, sols el nom de Fibles. La font ja apareix com a Font del Daví, com es coneix avui en dia. El toponim "fibles" desapareix del mapa.
És molt interessant veure el mapa CET 1988. Reapareix el toponim de Fibles del Daví, i no ho fa ubicant-lo al cingle com actualment, sinò a mig torrent. Es clar que copsar el terreny sobre un paper sempre ha sigut i serà dificil, però sembla que els fibles, en aquest cas en femení, les fibles, es troben dins el mateix torrent que la font. Encerclat en vermell, hi ha l'indret on als mapes posteriors apareix el nom de Fibles del Daví. Aquest mapa recolzaria la teoria de que els Fibles i la Font són entitats separades i que els fibles estan propers a la font, en el mateix torrent. Això sí, la font, ja no s'anomena com a Font dels Fibles del Daví, sinò solament Font del Daví. Bé, de fet les uniques referències que fan servir la formula Font dels Fibles del Daví son la Guia Monogràfica, i el llibre del Josep Alvarez. En cap mapa trobem aquest toponim.
El seguent mapa, Alpina 2006, és el primer que col·loca els Fibles a la ubicació moderna:
L'última edició de l'Alpina, 2021, en la mateixa tònica:
El mapa de l'Institut Cartogràfic, anomena la font amb la forma simple Font del Daví, i veiem que s'absté de fer servir el toponim "fibles" enlloc:
Llenço el meu supòsit: La font coneguda com a Font del Daví, en el passat, es deia Font dels Fibles del Daví. Els Fibles del Daví eren unes surgències d'aigua, properes a la font, que la devien alimentar en gran part. El cingle recollit entre la Morella i el Turó de les 9, amb el temps, va robar el toponim dels Fibles del Daví. Aquesta paret també presenta unes surgències molt vistoses i això, segurament lligat a confusions i males comunicacions entre nadius i cartògrafs, va manllevar el nom de les deus originals cap aquesta paret.
És una conjetura fins que no es trobin aquestes deus properes a la font. S'hauran de buscar quan la sequera ho autoritzi. D'acord amb aquesta teoria, només el mapa Alpina 1988 seria el correcte.
Podria pensar-se que la font es va crear entre el 1946 i el 1963, les dos dates dels mapes on canvia el toponim. Així, els antics nombrarien especificament les surgències (els fibles) i els nous ja nombrarien la font, de nova factura. Però això no és possible perque la Guia monogràfica ja ens parla de la Font dels Fibles del Daví al 1935. A part és prou evident que una casa com el Daví, casi mil·lenaria, comptava amb alguna font propera abans del 1963.
Llavors, els mapes antics indiquen les surgències? Si mirem el mapa l'ubicació dels antics fibles coincideix amb la font. Llavors, o aquestes deus són realment molt properes a la font, o és la font la que es coneixia solament com els Fibles?
No és objecte d'aquest text respondre categoricament aquests dubtes ni treure'n una conclusió formal, més aviat bastir els fonaments per si algu vol construir-hi una solida hipotesis a sobre.
L'ALZINA DE LA MORELLA
Un cop fetes aquestes disgressions, podem tornar a l'article i la plaent caminada que estavem fent. Arrivat a la font, ja em quedava poc camí per veure la misteriosa alzina, i frisava de ganes de trobar-la. Els arbres m'interessen molt, i sento molt respecte pels de gran tamany i longevitat.
Un cop a la font, cal seguir remuntant el torrent, per la vessant dreta com fins ara. El camí perd netedat i es va embrossant però permet el pas. Veiem el torrent, molt proper, a ma dreta, que deixa veure alguns trams de murs de pedra seca a la mateixa llera, suposo que per canalitzar-lo o controlar possibles crescudes.
Caminada una petita estona en lleugera pujada, arrivem. De lluny ja vas endevinant un gran arbre, i a mesura que t'hi acostes veus que realment parlem d'un arbre majuscul.
Una alzina de gran potencia i bellesa. El tronc fa 69cm de diametre (mesurat a 1'30 del terra). Aquest es bifurca a uns 5 metres d'alçada. Una de les dues vesses formades en aquesta forca, la més potent, torna a bifurcar-se en dues 1 metre desprès de la creu. Reposa just al cantó de la llera del torrent, acompanyada d'algunes alzines menors. Podem veure un pi bord i un pi pinassa per aqui la vora.
Un cop a la font, cal seguir remuntant el torrent, per la vessant dreta com fins ara. El camí perd netedat i es va embrossant però permet el pas. Veiem el torrent, molt proper, a ma dreta, que deixa veure alguns trams de murs de pedra seca a la mateixa llera, suposo que per canalitzar-lo o controlar possibles crescudes.
Caminada una petita estona en lleugera pujada, arrivem. De lluny ja vas endevinant un gran arbre, i a mesura que t'hi acostes veus que realment parlem d'un arbre majuscul.
Una alzina de gran potencia i bellesa. El tronc fa 69cm de diametre (mesurat a 1'30 del terra). Aquest es bifurca a uns 5 metres d'alçada. Una de les dues vesses formades en aquesta forca, la més potent, torna a bifurcar-se en dues 1 metre desprès de la creu. Reposa just al cantó de la llera del torrent, acompanyada d'algunes alzines menors. Podem veure un pi bord i un pi pinassa per aqui la vora.
LA CREU DE L'ALZINA
Quan veus l'arbre hi ha quelcom acolorit que destaca de seguida. És l'adornament d'una creu de fusta, una creu mortuoria.
Si alguna cosa té la muntanya de Sant Llorenç (i totes les del món realment) és que no només es composa dels elements físics. Hi ha un altre univers, no palpable, sobre la historia de l'indret, les gents que hi han viscut, i els fets que hi han passat. Els fets i llegendes d'un lloc es coneix com a anecdotari. Un autor que sempre ha mostrat molt interès per l'anecdotari llorençà és l'Antoni Ferrando. Ell va divulgar una historia que implica una altra creu, també en aquestes contrades. De fet aquesta s'anomenava Creu del Daví, i fou posada en la memoria del masover del Daví, mort a les mans del seu fill. Afegeix: "l'ancià propietari del Dalmau em digué que, els seus pares havien tingut ocasió de comprar el Daví a baix preu, però, la mare, recelosa pel fat sinistre que envoltà el mas desprès del crim, es negà a adquirir-lo" (La Vall del Riu Ripoll, pag 170).
Si alguna cosa té la muntanya de Sant Llorenç (i totes les del món realment) és que no només es composa dels elements físics. Hi ha un altre univers, no palpable, sobre la historia de l'indret, les gents que hi han viscut, i els fets que hi han passat. Els fets i llegendes d'un lloc es coneix com a anecdotari. Un autor que sempre ha mostrat molt interès per l'anecdotari llorençà és l'Antoni Ferrando. Ell va divulgar una historia que implica una altra creu, també en aquestes contrades. De fet aquesta s'anomenava Creu del Daví, i fou posada en la memoria del masover del Daví, mort a les mans del seu fill. Afegeix: "l'ancià propietari del Dalmau em digué que, els seus pares havien tingut ocasió de comprar el Daví a baix preu, però, la mare, recelosa pel fat sinistre que envoltà el mas desprès del crim, es negà a adquirir-lo" (La Vall del Riu Ripoll, pag 170).
Doncs l'actual seria la segona Creu del Daví. És una creu de fusta, grossa (88x56cm). Robusta, està clavada amb cargols a l'arbre tant per dalt com per baix, amb una clara intenció de permanència.
L'acompanyen uns adornaments:
Finalment van trobar el seu cos sense vida, suposo que en algun indret proper a la creu.
Aquest no és un blog de novela negra, per això no vull aprofundir en el cas. També vull aclarir que no parlaria d'aquests fets escabrosos sinò fos perque tota la informació és a la premsa.
Adjunto un article on podeu llegir-ne més:
Uns fets que, dissortadament, s'afegeixen a l'anecdotari de la muntanya, i a la funesta reputació del Daví.
