domingo, 7 de abril de 2019

TRILOGIA DE PARETS LLORENÇANES

Avui m'agradaria parlar de tres massisses parets que s'alcen al nostre Parc. Sant Llorenç del Munt és un entorn farcit de roca, on el rocam rogenc destaca per sobre el verdejar dels pins. Tanmateix, la consistència d'aquest rocam conglomerat és força precaria en aquestes les nostres terres. El fet és que hi tenim molts cingles espectaculars, però molts d'ells presenten caracteristiques que han fet rendir-se als escaladors que hi han volgut deixar petja. Per això, grans parets com el Turó de les Nou Cabres, la Morella, el Cingle de la Cova Roja, el Turó del Boc... Queden verges o amb poques línies, les clàssiques que han volgut i pogut arribar al cim. Tanmateix no vull parlar de parets on no s'hi escala, sinò precisament el contrari. Repassem 3 parets amb molta historia al darrere, (sobretot la primera), i conegudes no sols per escaladors sinò també per tots els excursionistes que frequenten la muntanya.

LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS

La Castellassa de Can Torras és segurament la silueta més reconeguda del Parc desprès de la Mola i el Montcau, i probablement el monòlit més espectacular. La seva forma sempre evoca un camell, i no falten els que també l'anomenen així. Si ens centrem en l'escalada, podem dir que és un cingle amb molta historia, ja que la seva primera ascensió oficial es va donar al 1923, a carrec de Josep Abelló, Hans Weichel i Martí Rovira, membres del CET. La primera via fou la Normal, que en recorre el llom de la manera més logica fins a arrivar a dalt de tot. La dificultat més gran rau en la separació que hi ha entre la Cabreta (cim secundari) i la Torre, el cim més elevat (835m sobre el nivell del mar).
Des d'aquella data fins a l'actualitat s'hi han anat obrint vies per tots els racons fins arribar a les prop de 20 que hi tenim avui. Algunes d'elles van ser agosarades apertures en el seu moment, com la clàssica Cara Nord Original, o l'Aspre Compromís de la Postura.
Sens dubte aquest cingle, corprenedor, sempre ha cridat als escaladors, i seguirà fent-ho, tot i que l'espai per obrir-hi noves vies cada cop és més reduït.
Nota: Aquesta ressenya té més aviat una finalitat decorativa que no pas pràctica. El que vull dir és que no està contrastada completament, i en manquen vies i variants que no he inclòs. Si voleu escalar a la Castellassa, amb el 100% de la informació, són imprescindibles aquets dos llibres, de l'Oscar Masó, lectura obligatoria dins la bibliografia sobre Sant Llorenç.

LA FALCONERA

La Falconera és una paret que destaca (dins Sant Llorenç) per la seva altura, amplada, i bon rocam. La situem al nord-oest inmediat del Montcau, i és ben visible al passar per la carretera del Coll d'Estenalles, que hi passa ben bé pel cantó. Això sempre ha sigut un factor de més per la paret, qui sap si no el factor principal de la seva popularitat. 
En aquest cim, s'hi pot pujar tranquilament caminant pel llom. L'escalada no és obligada per assolir el cim com ara la Castellassa. Potser per això l'escalada a la paret és més recent, i no per la necessitat d'assolir-ne el cim sinò pel pur plaer d'escalar. La seva primera via, la TIM, fou oberta el 1957, 34 anys més tard que la Via Normal de la Castellassa. És la via més llògica, que ascendeix aprofitant la xemeneia que ofereix la paret. La van obrir en Andreu Sorolla, Josep Alaix, i Josep Aspachs, escaladors sabadellencs. Des d'aquesta, la paret ha evolucionat fins a les 32 vies que hi podem trobar avui, la majoria d'elles obertes a finals dels 80 i durant tots els anys 90, periode més fructífer per la paret.
És important destacar que en aquesta paret no s'hi pot escalar des de l'1 de gener fins al 31 de juliol degut a la regulació d'escalada del nostre Parc, que adjunto en aquest link: https://parcs.diba.cat/web/santllorenc/regulacions#d
Nota: Aquesta ressenya té més aviat una finalitat decorativa que no pas pràctica. El que vull dir és que no està contrastada completament, i en manquen vies i variants que no he inclòs. Tota la informació de la paret la trobareu a http://www.santllors.com/ , la biblia de l'escalada a Sant Llorenç.

PARET DE LES ARENES

L'última paret per mostrar és la de les Arenes. Aquesta paret forma part de les Roques d'Aguilar, sent una elevació que tanca aquest massís per l'Oest. Les Roques d'Aguilar és una contrada molt bonica i amb molt d'interès (sobretot espeleologic) que tenim entre Castellar i Sant Llorenç, que espero ressenyar aviat.
És en aquest cingle, que domina el poble de les Cases de les Arenes, on hi trobem un sector d'escalada que combina vies de dues i tres tirades amb un petit sector esportiu, que no està enllestit del tot a dia d'avui.
Fou a l'estiu del 2017 que es van obrir moltes linies en aquesta paret, totes amb un molt bon i generos equipament que contrarresta la més aviat poca calitat de la roca (som a Sant Llorenç!). Tanmateix la paret no era verge, doncs ja hi havien vies antigues com la Diedre de Mitjanit, la Bonati, la Ruta de la Seda... També es va procedir al reequipament d'algunes d'aquestes antigues vies (no de totes, encara resten algunes vies originals que no s'han modificat).
En tot cas el resultat és molt bo, i comodíssim pels que som de la zona; doncs amb menys de 10 minuts de sortir de Castellar em planto a l'aparcament, i amb 15 més a peu de via. És un sector que personalment he explotat força, i degut al grau moderat de les línies i el bon equipament, és un lloc que m'ha sigut ideal per ensenyar algun company a fer via llarga. Resumint, és un sector molt recomanable, amb unes vistes espectaculars, darrere del qual hi ha molta feina (com en la majoria de sectors, vaja). És important que els escaladors que s'hi dirigeixen no aparquin a l'aparcament del poble, sinò més avall al descampat que s'obre desprès de passar el pont. Així m'ho va comentar l'equipador i principal impulsor d'aquest sector, en Jordi Homet, que per cert també és un dels "culpables" del sector d'escalada de Castellar, el Foio. Sens dubte tots els escaladors castellerencs li estem agraïts per la gran feinada que ha fet aquest home.
Nota: Aquesta ressenya sí que és representativa de la paret, i la podeu fer servir per escalar. Tot i això, hi falta una via, la 1 d'Octubre, posterior a la resta, que va per l'esquerra de la Orella d'Os i és un cinquè, molt bona i disfrutona. Les ressenyes del sector esportiu les penjaré quan estigui enllestit del tot.
Si voleu més informació sobre l'obertura i el sector, https://jaumegrimp2.blogspot.com/2017/09/les-roques-daguilar-les-arenes-una.html aquest article és molt complet. L'autor d'aquest blog és un gran coneixedor del massis i va tenir participació en l'obertura d'aquest sector.

Salut i muntanya!