Bon dia.
Fa poc he començat a introduir al blog una nova matèria, la matèria forestal, que segons penso prendra prouta rellevancia, tant al blog, com al massís de Sant Llorenç del Munt, i si bé ja fa anys que s'en parla, cada cop s'en parlarà més. Es vol potenciar un sector que, si treballa amb certs criteris ecològics, pot tenir molts beneficis sobre el territori català. Pot mitigar en part algunes problemàtiques del canvi climàtic. I potser algun dia pot esdevenir un sector econòmicament rendible, que aporti riquesa al pais a travès dels seus boscos.
Durant aquest mes de desembre i part del gener, he tingut la gran fortuna de treballar amb la meva colla a boscos de Castellar del Vallès, la meva vila.
La finca en questió es troba al sector de les Arenes, concretament, darrere les barbacoes de les Arenes.
Faig una breu introducció sobre com arrivar-hi i els principals eixos d'aquesta zona.
Cal aparcar al parquing de l'Area d'Esplai de les Arenes, molt gros, que trobem al km 12 de la carretera Castellar-Savall, en una llarga recta. Un cop aparcat el cotxe, creuem el riu pel punt més evident, una passera que té una tanca perque no hi entrin els cotxes. Avancem per l'ample camí i aviat veiem quelcom destacable: una grossa i bella alzina ens esguarda a l'esquerra del camí. Té un diametre de 81 centimetres, així que ja us podeu imaginar les dimensions d'aquest monument arbori.
 |
| L'alzina de les barbacoes |
Passem l'alzina i avancem fins les barbacoes. Trobem un petit edifici, i prop seu un cobert amb taules a sota. Passat el cobert, una ampla pista s'enfila decidida cap amunt. Aquesta pista és l'eix principal de la contrada de Cal Bord. Agafem la pista fins que trobem una bifurcació. Cap de les dues pistes que neixen de la bifurcació no tenen continuitat (de camins i corriols sí, però per circular amb cotxe no), i totes dues variants moren aviat. Veiem com: som a la bifurcació, la variant de la dreta mor en una bassa de bombers, i és necessaria per al manteniment de la mateixa i per a que hi accedeixen les cubes que necessiten el tant preuat liquid. La pista de l'esquerra, és més llarga, però poc més. Acaba morint en una torre d'alta tensió, de la omnipresent linia que travessa aquestes terres. Aquesta pista és necessaria doncs per al manteniment de la torre electrica. En aquest punt de la torre, on mor la pista, tenim una vista prou espectacular, doncs podem veure sota nostre el marcat Sot del Carme, una més de les dotzenes de petites valls que viuen a Sant Llorenç del Munt. El Sot del Carme, sobretot a la part baixa, on hi ha la Font del Carme, i les dues alzines del Carme, és un indret ben especial que penso ressenyar aviat. Aquest Sot queda recollit entre el massís de les Roques d'Aguilar i la carena del Serradell; dos accidents geografics protagonistes d'aquestes terres.
La finca a treballar és un bosc en general assolellat, amb forces codines escampades. Aquesta finca era coberta per un bosc molt dens, que s'ha volgut aclarir en el context del projecte "Cuidem el bosc, el bosc ens cuida", projecte impulsat per l'Associació de Propietaris Forestals de Castellar, Savall, i Gallifa, l'Ajuntament de Castellar del Vallès, i la Federació de propietaris forestals Boscat, subvencionat en part amb diners del fons Next Generation europeus. Aquest projecte ha suposat treballar moltes hectarees d'aquesta zona del Parc Natural, la zona de les Arenes, per fer-la més resilient al foc (entre d'altres coses).
No vull començar a descriure el bosc, ni tampoc les feines, doncs d'aquesta actuació forestal ja en parlaré en un article propi.
 |
| Detall de les feines: abans |
 |
| Detall de les feines: desprès |
Del que vull parlar és d'unes ruines que he trobat al mig de la finca a treballar.
Les ruines són d'una masia abandonada, un mas rònec que s'en diu. El nom de ruina ja ho diu tot, i la casa no té sostre, ni portes, ni pis, ni totes les parets. Tanmateix, es prou sencera com per fer-te una idea clarissima de com era aquest mas, i és facil imaginar la preciosa estampa que faria la casa, sencera, penjada d'entre totes les feixes en aquest racó de món, voltada de vinya.
Si bé algun cop l'havia vist de passada, doncs des de la pista propera se n'endevinen els murs, mai m'hi havia atansat ni preguntat gaire cosa. Així que el primer que calia fer era averiguar-ne el nom. Al mapa de l'ICC no el trobo, tot i que es ressenya una font propera, la font de Cal Bord. Recorro a les escriptures sagrades; al Descobrir Castellar, de l'Albert Antonell. En aquest llibre, al capitol adequat, trobo el que buscava:
"A l'antigor, tota aquesta zona complementava els assentaments pagesos de les Arenes, l'Illa i el Sabater Vell. Ens ho proven, a part de les nombroses restes de paret seca de les feixes, l'existència de les ruïnes de dos casalots, el casalot del Sabater, petit i totalment derruït, i les restes de Cal Bord, més gran, i que conserva moltes parets i un petit cup. Força a prop un de l'altre, aprofitarien modestament unes terres afavorides per l'existencia de quatre fonts a la vora."
Albert Antonell, Descobrir Castellar, 2006, Forja.
El llibre ens parla de Cal Bord, casa que conserva un petit cup. Efectivament, el cup és molt distintiu de les ruines, així que no tinc dubtes. Per si això no fos prou, el llibre contè una foto del mas; millor impossible.
L'Antoni Ferrando també en parla al seu llibre La Vall del Riu Ripoll:
"Mas en ruïnes del sector de les Arenes, situat sobre la riba esquerra del Ripoll, a la banda oposada del Sabater Vell. L'edifici, que es conserva força sencer, és format per dos cossos que semblen datar del segle XVIII, els quals estan voltats per feixes de conreu abandonades. S'hi arriba fàcilment per pistes forestals que passen a tocar de les ruïnes. Hom recorda haver sentit dir a alguns avis de la zona que els darrers habitants de cal Bord marxaren a viure a Sabadell a les darreries del segle passat."
Antoni Ferrando, La Vall del Riu Ripoll, 1997, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Més endavant he constatat que el mas sortia marcat al mapa de l'Alpina.
 |
| El mas vist des de la pista |
Hi he passat molts dies en aquesta zona, en direm, la contrada de Cal Bord, i l'he caminada tota. He pogut arrivat a coneixer bé aquest tros de terra, i vull traslladar-ho als lectors interessats. Encara que ho sembli, no és facil definir un terreny, per petit que sigui. Intentaré acompanyar-ho tot de proutes fotos i croquis per ser prou clar.
Aquesta zona, ara neta desprès de l'actuació que hi hem fet, és de gran bellesa, sobretot per la historia que s'hi respira. Animo tothom a visitar-la abans que el bosc no la torni a engolir.
Adjunto un mapa de la zona que vull descriure. És una petita porció de terreny.
Com veiem tota la contrada presenta una certa pendent. Això es perque ens trobem als principis d'una elevació important, la carena del Serradell. El terreny ha començat a enfilar-se des del Ripoll, i segueix pujant en aquesta muntanya del Serradell, que va a connectar amb el massis de les Roques d'Aguilar.
Aquesta pendent és la que ha propiciat que tot el terreny fos esglaonat per feixes de pedra seca, de les quals en parlarem molt.
Les terres més inmediates del mas queden ben definides, tancades per dos torrents, un al Nord i l'altre al Sud de la casa. Obviament són torrents secs, que només porten aigua quan plou, i la desguassen al Ripoll. Som molt a prop del riu. En aquests torrents, hi ha una gran quantitat de vegetació, sobretot alzines. El tros delimitat entre aquests dos torrents, i on és la casa, té dues zones definides per la seva vegetació. Als entorns de la casa i fins arrivar al torrent sud, la zona és assolellada, i el bosc esta força clapejat de roquetars. Hi han pins blancs, força grossos i prou espaiats, i sota seu hi creixen alzines, la majoria de les quals apareixen brunes, mortes de set per la sequera d'aquest estiu. De la casa fins el torrent Nord, en canvi, el bosc és més obac, i els pins i les alzines s'hi troben en el mateix nombre. Les alzines d'aquesta part són verdes i ufanoses. En moltes zones, hi tenen gran densitat, creixent espigades i molt verticals.
Més amunt de la casa, hi ha una pista feta per els afers forestals, que ha sigut re-oberta aquest desembre (2022). Al final de la pista hi ha una plaça que permet donar la volta.
La contrada per això més gran que no pas el troç de terra definit entre els dos torrents.
Anem a comentar doncs, tots els atractius d'aquesta contrada, que trobem recollits al mapa d'aqui sobre, i començarem per l'element més singular, la casa.
LA CASA DE CAL BORD
Com he comentat, si he visitat tant la zona és per treball, en el marc d'una aclarida forestal que hem fet en aquest bosc.
Fruit d'aquest treball he pogut netejar la casa per dins i per fora.
La casa estava engolida pels esbarzers i demés arbustos, i ara té l'interior net per a que s'en puguin apreciar tots els detalls. Com és natural, han crescut arbres dins la casa, que no he volgut tirar per por de malmetre l'antiga construcció. D'igual manera, es pot observar una densitat de pins més elevada als voltants de la casa; és pel mateix motiu, no em volia arriscar a que algun pi caigues sobre la casa i enfonses les ruines. Aquests pins blancs, normalment prims, però molt alts, i amb la copa molt concentrada al capdamunt, són dificils d'abatre cap on es vol.
 |
| Interior de la casa abans |
 |
Interior de la casa desprès
|
 |
| Replà (plaça) front la casa abans |
 |
| Replà (plaça) front la casa desprès |
El Mas es troba elevat, una mica enllomat, a la vessant de la muntanya. Desprès de la neteja forestal de la zona, és ben visible des de la pista. Destaquen la successió de feixes, que comencen a la vora de la pista, i segueixen amunt de la casa. Les feixes són més nombroses, i més notories, a la part Nord de la casa, i més o menys al mateix nivell de la mateixa, on fins a 6 terrasses, creen espais plans aptes per al cultiu, i se succeeixen una sota l'altra. La majoria mostren detalls d'un gran maneig de la pedra seca, i són força senceres i clarament reconeixibles. Aquestes feixes han passat de ser una jungla a un bell bosc mixte de pi blanc i alzina. Desprès d'aquestes feixes, el torrent nord, que presenta en alguns trams una conducció de l'aigua també amb murs de pedra seca, marca el limit de les feixes. A l'altre vessant de la muntanya ja no n'hi ha.
La casa, més aviat modesta, és de petites dimensions. Reposa damunt d'un petit replà, recollit en una banda per un mur de contenció de pedra seca força destacable. A sobre aquest marge, i davant la casa, hi ha un petit repla, que seria el pati principal de la casa i per on passaven totes les anades i vingudes. També feia una mica de distribuidor, plaça, barri, o digueu-li com vulgueu, doncs totes les portes dels edificis s'encaren a aquest repla. Em sorpren que no estigui enrajolat o empedrat, lo qual el convertiria en una era. Pot ser que ho estigui sota la terra, no hi he furgat massa, però per la quantitat d'arbres que hi creixen, i les arrels que els hi suposo, no crec.
 |
| Damunt d'aquest mur està el nivell de la casa |
Adjunto un croquis que he fet del mas. Desprès del croquis, farem una descripció de la casa. Amb el croquis com a suport tot serà més facil d'entendre:
El mas esta format per 3 cossos. El cos principal, o el més gros, és el que es troba més al Nord Oest.Aquest tenia dues plantes, doncs es poden veure clarament els forats on anaven les bigues que conformaven el terra del segon pis. La teulada era a dues aigues, que desguassaven cap al Nord i el Sud.
La planta del cos gros feia 32 metres quadrats.
Una porta comunica el cos gros amb el cos mitjà. En realitat, totes dues estances són iguals de tamany, però a un edifici li presuposo dos pisos, i a l'altre un. En aquesta primer cos es poden veure fragments de l'antic enguixat que cobria les parets. També s'hi aprecien una serie de detalls interessants que podrem copsar a les fotos.
 |
| Petit emmagatzematge d'obra |
 |
| Forats de les bigues que sostenien el primer pis, i fragments de l'antic arrebossat interior |
 |
| Els interiors d'algunes bigues encara aguanten l'erosió |
 |
| Interior del cos gran. S'aprecia una finestra del segon pis |
 |
| Petit forat esculpit en una roca del qual en desconec la funció |
 |
Porta que uneix l'estança gran amb el cos del mig
|
El cos mitjà té les mateixes dimensions que el gros més o menys, però crec que només tenia un pis. Bé, no n'estic del tot segur. El fet és que en aquest edifici, també s'observen forats a les parets on hi anirien encaixades les bigues que farien el terra del primer pis. Però aquests forats són en un nivell força inferior dels forats del cos gran. És possible que també tingues dos pisos, pero que tot l'edifici en general estigues a menys altura que el cos gran.
En aquest cos es podria trobar l'entrada principal a la casa, doncs és conserva una llinda preciosa de travertí. Si bé les dimensions de la mateixa no són molt grans, la casa tampoc ho és, i podria ser perfectament la porta principal. És el component més noble que es conserva de l'edifici. El cos gran, podria haver acollit també una porta d'entrada a la casa, amb sortida a la plaça del mas, com la de roca travertina. Però és molt dificil de dir, perque aquell pany de paret on aniria la porta està completament ensorrat, i fa molt dificil intuir si alla hi havia la porta principal, una porta secundaria, o potser no hi havia porta, i només es podia entrar i sortir de Cal Bord per la llinda que he descrit del cos del mig.
La teulada d'aquest cos també era a dues aigues.
 |
| El portal conservat, amb la notable llinda sense inscriure |
 |
Interior del cos mitjà, al fons veiem el portal que es conserva sencer
|
 |
| Aqui podem apreciar com la teulada del cos mitjà estava per sota de la del cos gran. |
 |
Mateix detall
|
 |
| Interior del cos mitjà. Veiem una paret que s'ha enfonsat. També veiem els forats a les parets per posar-hi bigues, això voldria dir que aquest cos també tenia dos pisos. El segon pis, que serien unes golfes, devia tenir el sostre força baix. |
Enganxat a aquest cos del mig, hi trobem les corts, o el que jo penso que són les corts. Les corts era la part de les cases on vivien els animals. Si ho crec és perque a la part exterior de l'edifici hi ha un forat, una menjadora, per on es tirava el pinso per alimentar les besties. El fet de que sigui l'estança més petita, i sense finestres, crec que em dona la raó. Les corts no estan connectades amb cap porta amb la resta de l'edifici, tot i que toquen paret amb paret. La porta d'aquest cos es troba al carrer, encarada a la plaça on surt la porta que jo suposo la principal, la porta de travertí de la que hem parlat abans. Aquest edifici és força petit, uns 8 metres quadrats. És possible que també tingues dos pisos, els forats per a bigues aixi ho testimonien. Aquest cos de l'edifici està una mica penjat, reposant sobre una feixa que esta en un nivell inferior que el de la casa. Sota les corts, hi ha una molt petita estança fosca que no sé quina utilitat tenia. El sostre d'aquesta és una volta de canó que suporta el pes del terra de les corts.
La teulada de les corts també era a dues aigues, ubicades en el mateix sentit que les anteriors.
 |
| Interior de les corts |
 |
| Porta de les corts (la de l'esquerra). La de la dreta és el portal principal. |
 |
| Menjadora, forat per on s'abocava el menjar de les besties. |
 |
A sota les corts hi ha aquest petit espai. No se quina funció podia tenir.
|
 |
| Detall de la rústica i molt precaria biga d'aquest espai. |
 |
| Sobre aquesta volta hi han les corts. |
La casa compta, a més, amb un annex que és la major singularitat del conjunt. Es tracta d'un cup, enganxat a la paret nord del cos del mig. De dimensions petites, crec, tot i que no en se gaire de cups, més enllà de que era quelcom destinat a la producció del vi, però no se si tenia importancia en els processos d'elaboració del mateix, o d'enmagatzematge.
 |
| El cup, en bon estat estructural |
 |
| Interior del cup, conquerit per marfulls |
 |
| La llinda, de fusta, té els dies comptats |
 |
| Les parets del cup són de rajoles |
 |
| Petit enmagatzematge d'obra sobre el cup |
A part del cup, encara tenim una altra edificació auxiliar. Aquesta és molt petita, de planta quadrada, i tenia una teulada (ara desapareguda) a una aigua. Aquesta edificació és la unica que està aillada, és a dir no forma part del conjunt del mas. Tot i així es troba a escasos metres, allà on s'acaba el replà o plaça enfront la casa que he nombrat ja tantes vegades. La porta d'aquest edifici mirava cap a la casa.
Suposo que es feia servir com a magatzem, potser d'eines, potser de farratge... No ho sé. A dins aquest edifici hi ha crescut una alzina.
 |
| L'edifici en questió |
Això ha sigut la descripció de les cinc parts diferenciades de l'edifici (Cos gran, cos mitjà, les corts, el cup, l'edifici aïllat).
Per cloure amb el tema de la casa, algunes fotos globals:
LA FONT DE CAL BORD
Un altre dels elements d'interès d'aquesta contrada és la Font de Cal Bord, font que subministrava d'aigua el mas. La casa i la font són molt properes.
La font actualment és seca. Si pensem en el passat, ens pot fer enveja el fet que els antics trobessin aigua a molts més llocs dels que trobem ara. La majoria de fonts i deus eren actives, les mateixes que avui dia no deixen anar ni una gota durant tot l'any. La culpa no és de ningu més que dels humans, la seva activitat i sobretot de la sobrepoblació dels mateixos. Estem exprimint els recursos d'un territori que no està preparat per a la pressió que exercim desenes de milers de persones.
Aquesta tendencia a assecar les fonts és més acusada en els ultims lustres. La font de Cal Bord n'és l'exemple, doncs hi tenia aigua constantment fins fa poc. I si no us ho creieu, llegiu aquest fragment, d'un llibre local, del 2003, que és un extens i treballat recull de totes les fonts de Castellar del Vallès:
"Repeuada en el marge rocós, la font queda enclotada a l'interior d'una mina natural. Al seu redós, hi ha llorers, alzines, joncs i roldors. La deu acumula l'aigua a la cavitat mitjançant un graó davanter, del qual a poc a poc traspua un rajolinet, que alimenta un petit bassal del seu davant. Té poc cabal."
Les fonts de Castellar, Pere Cardona, Josep Sors, Ramon Vila, 2003, Centre Excursionista Castellar.
El llibre ens parla d'una font activa, que si bé tenia poc cabal, per l'explicació s'intueix que aquest era constant.
El més dificil ha estat localitzar la mateixa font. La ressenya, tot i que escueta, era prou aclaridora. El problema era el terreny: la font estava completament engolida per la malesa, i això que està a tocar de la pista. Dues pedres, una sobre l'altra, em van fer sospitar que eren una antiga fita. I sortint de la fita, hi havia un intent de traça. A quatre grapes, vaig poder arrivar a la font. Bingo! Amb 15 minuts de desbrossadora la font apareixia neta i recuperada per a l'observació dels excursionistes.
 |
| Abans |
 |
| Desprès. Les fotos són preses des del mateix lloc. Tingueu com a referencia un petit arbret vora la fita, i el gros roure que reposa sobre la font. |
 |
| Interior de la mina. Hi han dues galeries, la més llarga segueix recta, i una més curta surt a mà dreta, |
EL ROURE DE LA FONT
Reposant a la feixa inmediata sobre la font, trobem l'arbre més singular d'aquest paratge. S'ha aprofitat de la humitat i les aigues d'aquesta font per creixer amb vigorositat. Destaca molt, entre les alzines i els pins, per ser l'unic representant de la seva especie a aquesta banda de la pista. També destaca per les seves dimensions i la bellesa del seu port.
L'arbre, recte i vertical, s'enforca a 3 o 4 metres del terra. Les dues vesses van pujant cap al cel mentre es ramifiquen i creen una copa prou equilibrada. Té una cicatriu d'una poda potent, li van treure una branca molt grossa que creixia practicament arran de terra. Està molt afectat per la heura, o més ben dit estava. La heura ara és morta i s'assecara amb els anys i tard o d'hora caura.
D'altura li calculo uns 14 o 15 metres.
El seu diametre és de 0'43 centimetres (mesurat a 1'30 del terra).
COVETA OBRADA
El terme, coveta obrada, potser fara empipar a més d'un, però no se com dir-li.
He mencionat abans que el treball de la pedra seca, als entorns d'aquesta casa, és d'allò més profesional. Una mostra la trobem en un dels murs que conformen les feixes. Aquest mur es troba just a sota la pista de desembosc, i a l'inici del Torrent Nord.
En aquest mur podem apreciar, en primer lloc, una escala construida al mateix mur, en forma de lloses que sobresurten del mur. Sempre és interessant apreciar aquestes feines fetes per algun artista de la pedra. Però això no és l'unic, perque un parell o tres de metres a l'esquerra de l'escala, apreciem, a nivell del terra, una petita cavitat, al mig del mur de pedra seca, que aprofita segurament algun forat natural. Crea una petita estança, la funció de la qual suposo que era per guardar les eines. Pujar-les cada cop des de la casa no devia ser gaire eficient, i segur que aquest forat complia a la perfecció la seva tasca.
 |
| L'escala obrada |
 |
| Detall dels esglaons |
 |
| El forat, coveta, magatzem, amagatall... |
 |
| Interior del forat |
 |
| El conjunt. A l'esquerra, el forat, a la dreta, l'escala. |
PETITA BAUMETA
En aquesta zona podem trobar repartides pedres grosses, que en molts casos s'aprofiten construint-hi els murs de pedra seca a sobre seu. Es curios observar que moltes d'aquestes pedres, a sota, no acaben de tocar terra amb pedra, i donen espai a petites baumetes, de no més de 20 o 30 centimetres d'alçada.
Sense més interès que el de la curiositat, n'he volgut ressenyar una, que apareix al mapa de la contrada que trobem al principi de l'article. Aquesta en concret, es troba força per sobre de la casa, i no està integrada a cap feixa, sinò sola al mig del bosc.
 |
| Rocam pinyolenc que genera un abalmament sota seu |
 |
| La petita baumeta |
EL CASALOT DEL SABATER
Antigues ruïnes d'una molt modesta casa que subsistia a la vora de Cal Bord. Totes dues són molt properes, però aquesta és a l'altra banda del camí.
Les ruïnes estan en molt mal estat, però encara queden traçes de l'antiga casa.
http://santllorencdelmunt.com/fotos.php#CA245 En aquest link, d'una web classica, hi ha fotos de millor qualitat per veure la casa.
LA BALMA DE CAN BORD
La cavitat més gran de la contrada. Per contrada entenem la casa i les seves inmediacions, és a dir un tros petit de terreny. Ho dic perque molt aprop d'aqui hi ha la Cova dels dos Forats, però no, aquesta queda fora dels limits del sector que avui tracto.
Aquesta balma aprofita un gran bloc que hi ha en una vessant soleia. L'espai abalmat és poc i arran de terra, tot i així, s'hi pot seure i quedar completament a recer. Aquesta balma és molt propera a la pista, però bastant dificil de veure des de la mateixa.
AMAGATALL OBRAT
Petita obra de pedra seca que trobem en una de les múltiples feixes de la zona.
En aquest cas hi ha dues pedres naturals que queden separades una de l'altra per poc espai. Els antics hi van posar una coberta de pedra, i així tenien un petit espai arrecerat on, potser, guardar les eines o el menjar del dia.
PETIT RECULL DE FOTOS PER CONCLOURE
El que més m'agrada d'aquesta zona és l'intensa activitat que devia contenir. Dues cases de pagès, casi bé a tocar, que devien conformar un petit veïnat, a les que s'afegeix, per molt propera, la casa del Casalot del Carner o el Carner de Turell. Aquesta és una casa, al sud-est de Cal Bord, habitada actualment, que jo creia d'obra nova. Però em van dir recentment que aquesta s'havia aixecat sobre una antiga construcció. Aquestes cases formaven part del sector de les Arenes, i segur que anaven a resar a l'Ermita del mateix nom. Alla es trobaven, per fer missa, almenys un cop per setmana amb les demés families del sector. La gent de les grans cases del Sabater Vell i de l'Illa, els amos del Mas Pinetó, els del mas de les Arenes i els de Can Barceló.
M'imagino una zona amb molta concurrència, amb anades i vingudes, amb mil histories vitals. El paisatge, tant diferent al que observem ara, devia estar arranjat per tot arreu. Feixes, cultius, basses, horta, camins, barraques, fites... Multitud de singularitats on ara només hi ha bosc.
El que sembla és que no els faltava l'aigua, tal i com senyala el mestre Antonell, aquesta zona és prou abundosa en fonts.
Tot això ja no hi és, forma part del passat.
D'un passat amb una intensa activitat agrícola arrivem a un present amb una intensa activitat forestal.
I es que aquest sector està sent molt treballat recentment. L'any passat és va treballar amb intensitat a la zona de la Font del Carme, fins arrivar a la torre electrica d'alta tensió que s'alça sobre el Sot del Carme.
Aquesta zona queda al Nord de Cal Bord. I aquest any s'ha treballat la zona de Cal Bord, així com les terres més proximes al diposit d'aigua de bombers, que es troba al costat del Carner de Turell.
D'aquestes actuacions s'en deriva un bosc més resilient als incendis, que optimitza millor l'aigua que hi cau, i alhora s'en treu pi, destinat a trinxat i biomassa, i alzina, destinada a la llenya.
 |
| Mapa en clau forestal. La parcela 52 va ser feta l'any 2021, i la 53, 54, i 54b, entre el desembre del 2022 i el gener del 2023. |
Recull de fotos de la contrada:
 |
| Les alzines són les mestresses de les zones més obagues i fresques |
 |
| Detall de la casa |
 |
| Detall de les feines |
 |
| El Sabater Vell, proper a aquest sector, però a l'altra banda del riu i la carretera. En destaca el seu gran pi, sobre el que en parlarem aviat, dissortadament |
 |
| Sistema de feixes proper a la casa de Cal Bord |
 |
| Un brot amb molt de futur |
 |
| La casa de Cal Bord, visible ara des del camí |
 |
| Un dels pins més destacables de la comarca. Si les seguents colles forestals i els desastres climàtics el respecten esdevindra monumental |
 |
| Feixes que feien possible el conreu de la muntanya |
 |
| La ruïnes de Cal Bord |
 |
| El marcat Sot del Carme, amb la linia d'alta tensió que el cobreix per dalt |
 |
| Detall del bosc |
 |
| Petit arbre plantat per algú, segurament en record d'alguna persona estimada |
 |
| Bones eines fan bones feines |
 |
| La Mola, omnipresent |
 |
| Ens ha nevat i tot! |
