domingo, 23 de diciembre de 2018

EL COLL DE GRUA - Un racó amb molts secrets

La "contrada" de la que parlem avui contè per una banda, una pista molt important i molt recorreguda, i de l'altre, molts racons amagats coneguts per no massa gent.
[ Faig un incís; tot i que sempre parlo de contrades, només és una manera de referir-me als indrets dels que parlem, ja que és el titol d'aquesta secció del blog. Ho dic perque, quan algú parla d'una contrada, es pensa en una vall, en les terres d'un poble, en una extensió notable de bosc... En canvi les zones que jo descric en aquesta secció poden ser molt petites, com per exemple la zona que descriure avui no deu fer pas més d'una hectarea. Però vaja, entre nosaltres ja ens entenem.]

El Coll de Grua (CdG a partir d'ara) és un indret de referencia, i conegut sobretot per Castellarencs i Sant Feliuencs, doncs el camí principal que fem servir per pujar a la Mola passa per aquest coll. El CdG també estableix la divisoria entre els termes municipals de Matadepera (Oest) i Castellar del Vallès (Est). Sembla que el CdG ha tingut més influència sobre els Castellarencs, doncs és a la seva vessant Castellarenca que tots els toponims agafen el seu nom. A la vessant Matadeperenca, hi trobem el Sot de la Codoleda. En aquest article només es parlara de la Vessant Est d'aquest coll, és a dir, tot el que queda a ma dreta de la pista que exerceix de divisoria i que travessa pel mig el CdG.

El Coll de Grua

Aquesta vessant que estudiarem és un racó molt ferèstec, ben poc trepitjat, on els camins sempre es desdibuixen i on la malura sempre busca més i més espai. El que tenim és una canal ben bruta que va cap al Nord-Est, i pel seu tàlveg passa un torrent (només actiu quan plou) que és tributari del Sot de la Carda. No hi ha camí que ressegueixi aquesta canal cap a baix. Aquesta canal de CdG, a la capçalera apareix flanquejada per dos imponents parets de roca, que queden una enfront de l'altra. Les anomenarem paret N (que mira cap al Sud) i paret S (que mira cap al Nord). Al peu de la paret N hi trobem la Balma de Sota de Cdg, i al peu de la paret S hi trobem la Balma Gran de Cdg. A la paret S també hi ha una via d'escalada, i varies altres equipades a mitjes.

Per començar adjunto un parell de mapes. El que esta fet a ma no és massa facil de llegir... Però inclou tots els camins que trobem en aquest racó.
Val a dir que en aquest article només faig la descripció d'aquest indret, i no incloure descripcions sobre com arrivar a cada lloc d'interès. Si algun lector volgues arribar-s'hi, trobar el Coll de Grua és molt facil, i a partir d'allà podra guiar-se amb el mapa de corriols. Per això no incloure indicacions en aquest article.













ELEMENTS D'INTERÈS AL CdG
Explicare els elements d'interès diferenciant entre la paret S i la paret N.

PARET SUD

MIRADOR DE COLL DE GRUA
El mirador de CdG es troba ubicat al damunt de la paret S. Per la seva posició, esdevè una magnifica talaia sobre la vessant sud-est del massís. A més, venint de la plana vallesana és una de les primeres protuberancies rocoses, per tant, ens ofereix una vista amplia que no apareix tapada per cap arbre; ja que aquets no poden proliferar sobre els roquissars.
La panoràmica que aquest mirador ens ofereix és aquesta:

BALMA GRAN DE COLL DE GRUA
Aquesta balma, molt extensa, la trobem al peu de paret de la paret S.

Camí que va per peu de paret

Part de la balma












Sobre aquesta balma, no en dic massa cosa. Més aviat adjunto un link, del portal web imprescindible caudelguille, on s'explica tot el que es pot explicar sobre aquesta balma (topografia inclosa)
http://caudelguille.net/caus/898-gran-de-coll-de-grua-balma




ANTIC SECTOR ESPORTIU
Una de les curiositats d'aquesta contrada la trobem aqui, al final de la paret S.
L'unica via sencera
Aquest cingle del que parlem contè bona roca, que ofereix bones mans. A més, la paret es presenta força vertical, i és de les parets més baixes (em refereixo a altitud) del Parc, i per tant més properes a la civilització. Amb totes aquestes caracteristiques, no és estrany que algú es fixès en algun moment en aquesta paret i decidís d'equipar-hi.
Observem, ja al final de la paret, dues o tres vies (equipades amb parabolts) que tanmateix, comencen ben amunt (a 4 o 5 metres del terra). M'imagino que algú haura robat les xapes més properes al terra, ja que, si el desequipament fos obra del mateix equipador o del Parc Natural treurien la totalitat de les assegurances...
Tanmateix, resta una via sencera, ben al final de la paret, que resulta de cinqué grau més o menys, i val a dir-ho, una via ben divertida i sostinguda, i ben equipada.
Si algú té informació sobre aquest sector, qui o quan es va equipar, podeu compartir la informació als comentaris!

És al peu d'aquestes vies que vaig trobar-me una bellíssima Serp blanca (Rhinechis scalaris). Aquesta serp, és la segona en tamany que podem trobar a Sant Llorenç (la primera és la Serp Verda o Malpolon monspessulanum). Aquestes serps són facils d'identificar per les dos franjes negres que les recorren paraleles des del cap fins la cua. Són serps inofensives per a nosaltres els sapiens.
Quan la vaig trobar, tot just al mig del camí, no feia ni mig moviment. Vaig girar-me un parell de minuts i al tornar ja s'havia esfumat. Espero que segueixi sent una serp tant discreta pel seu bé!

Serp blanca (Rhinechis scalaris)

PARET NORD

PI DE COLL DE GRUA
El gegant de CdG
Al començament de la paret N i ben aprop d'aquesta, hi tenim el Pi de CdG. Segurament sigui l'arbre amb més port i volum d'aquesta zona, i la seva copa esdevè ben visible des dels voltants.
Aquest arbre, és tracta d'un exemplar de Pi pinyer (Pinus pinea). Els pins que més abunden al massís són els Blancs (halepensis) i també els Pinassa (nigra). Per això, trobar un pi pinyer d'aquestes característiques no és el més normal.
L'arbre és veu potent i sa a dia d'avui. Una llastima que l'últim cop que m'hi vaig acostar em vaig oblidar la cinta per medir-ne el diametre. Queda pendent.

El gegant de CdG












BALMA SOTA EL COLL DE GRUA
Camí del peu de paret
Aquest balmat, testimonia des del primer moment que ha estat usat i ben usat per l'home. A dins encara hi podem trobar una taula molt precaria i un petit dipòsit d'aigua.
La balma la trobem al final de tot de la paret N, recorrent el camí que avança pel peu de paret.
Com en la balma de l'altre banda de la canal, adjunto un link de la pagina web caudelguille on surt perfectament explicada, amb topografies incloses, i fins i tot amb una anecdota històrica sobre la gent que usava aquesta balma. No us perdeu l'article:
http://caudelguille.net/50-caus/900-sota-el-coll-de-grua-balma

La balma sota el CdG
















DINS LA CANAL
Dins la canal, ben bruta i que agrada molt als senglars, també hi podem trobar varies coses curioses, de les quals sols n'adjuntaré algunes fotos.
Arbre marcat
Fita que indica el trencall al peu de la paret S
Bloc proper al Pi de CdG













Antigues feixes vinicoles?