LA VIA XIMPLETA

 Avui porto la ressenya d'una via fàcil, bonica, amb bona roca i equipada amb generositat. Aquets atributs no criden especialment a l'aventura, però sí que són bons reclams per al gaudi, la complaença. En aquestes vies no cal ocupar una part del cervell pensant en el risc i la caiguda, sinó que podem concentrar-nos quasi completament en el plaer del moviment, podem fruir totalment de l'escalada. És una via ben recomanable. 

La via es diu Via Ximpleta, i l'equipador és en Pere Dinarès. He fet un parell de vies d'aquest aperturista, les dues recomanables. Aquesta la Ximpleta i la Farigola Climb. A part sembla ser l'impulsor del sector esportiu de la Canal de les Bruixes.

Ens dirigim cap a la via amb la meva cordada habitual en un dia primaveral increïble, amb molt de sol. Sortim des de Sant Feliu, amb les respectives parelles, elles pujaran caminant l'últim "pis del pastís" de la Mola i nosaltres escalant, i ens trobarem al monestir. El cingle en qüestió que acull aquesta via està situat a la dreta de la Punta d'en Serreta, i clarament forma un relleu propi. Aquest cingle no té nom conegut.

Per arribar-hi pugem pel camí dels Monjos. Abans d'arribar al Roc Colom agafem un trencall a mà esquerra, busquem l'avenc de Can Pobla, i des d'aquí usem la llògica, abandonem el camí i anem planejant per sota els cingles fins arribar al peu de via en qüestió. Ens calcem i amunt, començo obrint jo. Mirem la ressenya:

La via comença per una placa molt bonica, de bona roca i fàcil progressió. La paret es va ajaient i a la reunió hi arribem caminant. Reunió molt còmoda. 

Sortint de la primera reunió

Sortim de la reunió i voregem una mica fins situar-nos sota la línia de parabolts. Puja el company, el perdo de vista i veig que tarda molt. A crits, ens entenem. Fins ara anàvem seguint una línia de parabolts evident i de sobte, aquests desapareixen, el company de primeres no sap per on tirar (després ja s'ubica). La raó és que en aquest segon llarg algú ha espoliat dues assegurances, a mig llarg. El llarg es pot seguir escalant amb seguretat doncs no és un tram difícil, però és una manera ben lletja de trencar la continuïtat de la via i de faltar el respecte a l'aperturista. La raó no és gaire clara, si era una queixa per l'equipament abundant, podria haver tret altres assegurances. Sembla simplement que a algú li feien falta dues xapes i va decidir prendre-les d'una via aliena. Els espàrrecs encara resten a la paret. Adjunto un link del forum de Santllors on es tracta la qüestió. Si no el voleu visitar, a mode de resum, l'aperturista de la via diu no ser el responsable d'aquesta extracció de material.  FORUM SANTLLORS - XAPES SOSTRETES VIA XIMPLETA. Aquesta qüestió ja surt reflectida a la ressenya, on veureu al segon llarg un tram sense expansions. A tot això ens trobem a la segona reunió.

Parabolts sostrets

Segona reunió

Per sortir de la reunió tenim un pas exigent. Faig servir un pont de roca proper per passar-hi una baga de la qual m'estiro. El segueixen uns metres d'escalada molt plaent, i oh sorpresa, passem pel cantó d'un clau antic. Sembla que aquest itinerari trepitja una antiga via, de la qual no hi ha (o no he sabut trobar) cap informació. Aquest podria semblar el motiu que la via hagi estat vandalitzada però no té gaire sentit. Aquest clau el xapo també, aquí no es desprecia res. Canviem d'orientació de la roca, travessant una mena de proa, i més amunt del clau antic entaforo un petit friend que entra a la perfecció. No és gaire necessari a dir veritat. Aleshores creuem un petit bosquet i ens col·loquem sota la dificultat, just a la sortida de la via. 3 parabolts seguits per sortir amb artifo, tot i que amb lliure hagués sortit, pero el company era lluny, la corda tenia molt de "roce" i em vaig cagar. Per sortir de l'últim parabolt, tenim una sortida de piscina que en dic jo, és a dir sortim a peu pla, i déu n'hi do com ha costat. Al final surto i camino fins trobar un pi, d'on asseguro al company.

Baga que m'ajuda a sortir de la reunió

El clau antic

Progressant pel tercer llarg

Ens trobem a la reunió i ja ho tenim! Bonica via, bona roca, ben protegida, i prou recomanable.

Salut i muntanya!