EL PLÀTAN DE LA FONT VELLA DE LA SALUT

 Ens allunyem una mica de la muntanya i virem cap a la plana. Anem a la capital de la contrada, una ciutat banyada pel mateix Ripoll que besa les ribes de Castellar del Vallès. Si hi ha alguna cosa a dir de Sabadell és que és una ciutat gran. És just afegir que, a part de gran, és una ciutat lletja, industrial, que ha esborrat tota traça d'un passat medieval, que si bé no és esplèndid, és existent. Una ciutat que ha crescut a base de blocs horrorosos per acollir tota la mà d'obra que li feia falta. Aquesta força de treball va aportar riquesa a la ciutat, i la va fer gran i rica, a canvi però de diluir-ne la catalanor fins a extrems preocupants. Tampoc és que la ciutat tingui un important patrimoni natural, però tot i així, hi ha petits espais bonics que ves a saber com han sobreviscut i han arribat més o menys intactes als nostres temps. Un d'aquets espais és el petit rodal que envolta la Font Vella de la Salut. 

La Font Vella de la Salut

El topònim Salut ens remet al Santuari de la Mare de Déu de la Salut. Aquest és el temple més important del rodal de Sabadell, l'ermita de la muntanya, enfrontada al temple de Sant Fèlix, l'església urbana, l'església de ciutat, ubicada al bell cantó de l'Ajuntament. 

El temple de la Salut actual va ser acabat l'any 1882, però com passa amb els llocs sagrats, està edificat sobre les restes d'altres temples anteriors. Ja l'any 1323 es documenta una construcció dedicada als sants Iscle i Victoria. I la història d'aquest indret realment ve de molt més enrere, doncs sota el Parc de la Salut hi han restes d'una important vila romana, dedicada a la producció vinícola.
La troballa d'una verge, avui perduda, a la zona del santuari va fer augmentar la popularitat del temple, que des de sempre ha tingut gran importància pels sabadellencs. Així doncs, l'Aplec de la Salut és la festa local per excel·lència. Aquest se celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig i fa més de 300 anys que aplega els ciutadans. 

No és l'únic Santuari de la Salut que tenim a Catalunya. Estic obligat a esmentar, per familiaritat, el Santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallerols, el poble dels meus avis. Ells van emigrar de la Garrotxa cap al Vallès cercant oportunitats, fugint de la precarietat del camp cap a la indústria i la modernitat. I ho van fer justament d'una població amb un Santuari de la Salut a una altre que també tenia un Santuari dedicat a la Mare de Déu de la Salut. Coincidències de la vida.

Esglesia de Sant Fèlix

Esglesia de la Salut

Santuari de la Salut, Sant Feliu de Pallerols

Doncs avui ens atansarem a la Font Vella de la Salut, que si bé és propera al temple de qual acabem de parlar, hi guarda una certa distància. Per tant no hi arribarem des del propi santuari sinò per una altra banda. Prendre'm el cotxe i sortirem de Sabadell per la carretera que va a Polinyà, la C-155. Sortirem al trencall de la masia de Can Mauri, ma esquerra. Aquesta és una esplèndida masia del segle XVI que avui dia és coneguda per hostatjar bodes i esdeveniments. 

Can Mauri. Foto extreta de https://canmauri.com/ca/

Bé, sortim de la carretera, passem pel costat d'un seguit de naus, anem avançant i quan veiem un trencall a mà esquerra aparquem el cotxe procurant no molestar. Caminem per aquesta modesta pista, que ens mena a una porta tancada d'entrada d'una finca. No cal arribar-hi, una mica més enrere hi ha una cadena que enceta un camí que es fica cap al bosc. Aquest és el nostre camí, un agradable passeig que mor a la font. El camí va resseguint paral·lel la riera de Canyameres, la mateixa on se suposa que l'ermità va trobar la imatge de la verge. Iniciem doncs la passejada. Al final de tot hi trobarem l'arbre del que va l'article i la font! Cal indicar que jo he visitat aquesta zona en el marc d'unes feines forestals que hi he fet amb la meva colla i de la qual en donaré algunes pinzellades.

Passem la cadena i anem progressant sota l'ombra de plàtans ben formats. El camí va planejant, sorprèn per la seva bellesa i humitat, passem per sota un roure tort i un parell de boniques alzines. Anem veient a la dreta el curs del torrent de Canyameres, que ens acompanyarà tota l'estona. Observem plàtans madurs, alzines madures però també de joves, veiem Troanes, Lledoners juvenils, esbarzers, força població d'arç blanc. També oms i una població important de falgueres, testimoni que som en un rodal humit. També hi veiem canya americana dispersa, encara no ha conquerit aquest espai.

Fem un breu parèntesi per parlar sobre la Troana (Ligustrum lucidum). Aquest és un arbre originari de l'Asia molt implantat al nostre país. Es fa servir sobretot en ciutats i en jardineria per la seva resistència a la poda i a la pol·lució. A aquest arbre al·lòcton, de fàcil dispersió i gran capacitat de rebrot, no li va costar gens començar a colonitzar els rodals urbans, i els individus més valents i exploradors aviat es van fer un lloc en alguns boscos. És el cas dels boscos que envolten el Santuari de la Salut, on aquest arbre és abundant, i des de l'ajuntament de Sabadell se'ns va donar l'ordre d'exterminar-los a tots. 

Bonica floració de la Troana

El tema dels arbres al·lòctons m'interessa molt, ja que la majoria dels arbres invasors, tals com la Troana, la Robinia, o l'Ailant, han sigut portats per voluntat pròpia de terres llunyanes, normalment, per la seva gran resil·liència, poca necessitat de reg, la seva projecció d'ombra, etc. En general per les seves bones qualitats. Aquestes mateixes qualitats, bones a ciutat, fan d'aquests arbres tant resistents i obstinats enemics al bosc, on desplacen fàcilment les espècies autòctones. Passen d'aliats a enemics ben ràpidament, i passem de plantar-los a exterminar-los amb poques dècades de diferència. El cicle vital d'un arbre és ben senzill i previsible, i de fet, és el mateix que el nostre. Sobreviure i reproduir-se. Costi el que costi. 

Seguim avançant pel camí. La feina que s'ens encomana és la d'endreçar una mica tota la zona, fer-la més agradable al passeig, recuperar la font (enterrada sota la malesa) i ampliar la pista per a fer possible l'accés a bombers i altres serveis. 

Ampliació del camí

Rescatem de la malesa aquet mur de pedra

A tot això el camí anirà avançant fins arribar a un muret de pedra, que quedava engolit per la vegetació. En aquest punt a l'esquerra s'enfila un camí que ens portaria a l'església de la Salut en pocs minuts. Aquest camí que puja ha rebut l'atenció d'un grup d'estudiants de l'institut de Castellar del Vallès Les Garberes, que l'han arreglat doncs estava ple d'escorrenties, d'arbres morts pel mig, i molt desdibuixat.

Detall d'aquest camí

Una formosa alzina a la vora el camí

 
Tornem a la cruïlla. El camí que seguíem es tranforma en una preciosa avinguda, on hi trobem una més que destacable plataneda, amb exemplars saludables, alts i prou corpulents a banda i banda del sender.

S'ha desbrossat el sotabosc que hi maldava per pujar, deixant exemplars dispersos d'alzina i roure, assegurant una certa successió. 

La bella plataneda.

 Recorrem aquest bell paratge, i al final del bosquet desemboquem en una passarel·la de fusta que creuarem. A destacar el gros plàtan al cantó de l'inici de la passarel·la.

Després de passar la passarel·la, en un punt concret, tenim una visió bucòlica a la nostra dreta, sobretot si som a la primavera. Un camp ple de badabadocs, i al fons de tot un edifici agrícola, una estampa difícilment sabadellenca que ens transporta mentalment a altres comarques. 

Passem pel cantó d'un bonic saüc. La passarel·la esdevé corriol, cada cop som més propers al torrent, si rellisquem hi caurem. Passem pel cantó d'una bona troana, i per fi, ens apareix davant el plàtan més destacable de tota la contrada, i arbre notable de Sabadell, que he batejat com a Plàtan de la Font Vella de la Salut per pura llògica. 

Aquest arbre gaudeix d'unes poderoses arrels, ben visibles sobre el terra que van a buscar el torrent. Aquest curs d'aigua segur que és irregular, però en el moment de les feines (juny 2025) porta aigua corrent i segurament és la raó de la corpulència d'aquest individu. És un arbre preciós, corpulent, lleugerament vinclat cap a la banda del torrent. A uns 4 metres d'alçada desenvolupa una poderosa creu de la qual en surten 4 branques majors. Aquestes són robustes, s'obren i s'alcen cap al cel amb harmonioses formes i bellíssima silueta. 

Les mides de l'arbre són, mesurat a 1'30 del terra: 2'97m de perímetre, per tant un diàmetre de 94'6m.

Un cop admirat, passarem de llarg l'arbre per arribar amb pocs segons a la Font Vella de la Salut.
Aquesta font es trobava força abandonada, i després de les feines ha quedat ben arranjada:

Tot treballant la Font

Durant la primavera del 2025 ha rajat, i més enllà no ho puc assegurar però dubto que corri durant l'estiu. A l'octubre també la trobo rajant.
Aquesta és una font amb molta història. Nosaltres només som els últims en beure-hi, però no pas els primers. A través de la seva aigua ens connectem a tots els antics sabadellencs i sabadellenques que han gaudit d'aquest bonic espai. 

Aquesta història de la font, queda ben reflectida en un excel·lent article al Diari de Sabadell de Jaume Barberà Canudas. Si bé podria copiar-lo aquí, crec que és millor adjuntar-ne l'adreça i que gaudiu de la lectura completa. És molt recomanable. S'hi parla de tals coses com l'origen de la plataneda que hem descrit, la troballa de la verge, l'abastiment d'aigua de Sabadell... Fins i tot es parla de Sant Feliu del Racó i la font del Llor. La influència de la muntanya de Sant Llorenç  arriba per suposat fins la capital.

ARTICLE FONT VELLA DE LA SALUT