ROCAM ROGENC: LES TERRES ALTES DEL SERRADELL

Fa poc vaig publicar un article sobre la contrada del Serradell (article en questió), on dividia aquesta zona en varies parts. Una d'elles era la de les terres altes del Serradell. És alla on la carena és més elevada, i aquesta s'estreteix, avança en algun tram planer, i finalment decideix fundir-se amb la massa de les roques d'aguilar.
La carena separa dos sots, el Sot de Turell, a migdia, i el Sot del Carme a tramuntana.
Aquest tram final de la carena contè dos avencs, un abocat al Carme i l'altre a Turell, i algun arbre interessant. ( I a part d'allò que considerem "destacable" no podem oblidar les incontables belleses que contè un bosc llorençà, per discret que ens pugui semblar).

En aquest article descriurem breument les terres altes del Serradell (ja que en l'article dedicat a la totalitat del Serradell les vaig obviar), fent incís especial en les feines forestals que s'hi han fet. D'aquestes feines n'hem parlat molt al blog, avui vull ampliar la fotografia i també prometre que sera l'ultim article dedicat al Serradell.

EL PROJECTE "CUIDEM EL BOSC, EL BOSC ENS CUIDA"
Perque, des de fa un parell d'anys sembla que el bosc castellarenc estigui ple de motoserristes?
Tot deriva d'un pla, força ambiciòs, on hi han participat molts actors i que té Castellar del Vallès com a epicentre. És una mica enrevesat.

Un dels actors d'aquesta pelicula és l'Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, i Gallifa, que alhora s'enmarca dins de BOSCAT (un dels altres actors). BOSCAT és una federació que aglutina moltes associacions de propietaris forestals de Catalunya.

L'associació de Propietaris va dissenyar, al 2020, un projecte anomenat "Cuidem el Bosc, el Bosc ens cuida" (a partir d'ara en direm "Cuidem el bosc") davant la preocupació d'un incendi forestal de gran virulència a les nostres contrades. Van presentar-lo a l'ajuntament de Castellar del Vallès, qui s'hi va posar molt de cara, i hi va invertir 100,000 euros per engegar-ho. El projecte de "Cuidem el Bosc" citant una noticia oficial (link) busca el seguent: "Els seus objectius principals són reduir el risc d'incendis forestals i la seva afectació, restaurar zones forestals afectades per incendis, impulsar les iniciatives que ajudin a trencar la continuitat forestal del paisatge, reduir la càrrega de combustible i millorar l'adaptació dels espais agroforestals als efectes del Canvi Climàtic. També es preten comunicar i implicar la població en la importancia de la gestió forestal i usar-la com a vehicle d'inserció social"

És a dir, que el projecte té una vessant forestal, de treball, i una altra de pedagògica. Mostra d'això és el circuit pedagògic, amb rètols explicatius, que trobarem als voltants de l'ermita de les Arenes.
La primera pedra d'aquest projecte, i de quasi tots els projectes forestals, és el Pla Tècnic. Aquest és un document el·laborat per enginyers forestals que inventaria els boscos a treballar i en descriu les feines a fer-hi, de forma més o menys concreta. Aquest pla el va el·laborar l'empresa codinenca Agro90. És va el·laborar amb col·laboració dels Bombers, concretament amb el cos dels GRAF. Aquests van establir les Àrees de Gestió Prioritaries, actuant sobre les zones que creien crucials tenir endreçades en cas que s'esdevingues un incendi a la zona.

Un dels altres actors és el Centre de la Propietat Forestal, aquest és l'organ gestor de les feines forestals al nostre pais, que penja de la Generalitat de Catalunya. Ells van enmarcar el projecte de "Cuidem el Bosc" dins dels projectes PROMACC (Projectes de Mitigació i Adaptació al Canvi Climatic).
Us adjunto un petit resum del que són els PROMACC (la informació no és meva):

Els projectes PROMACC, alhora, penjen del Life Climark, (ja us he dit que era enrevesat). El Life Climark és un projecte europeu que ha tingut una implantació especial de moment a Catalunya. Pel que entenc, la proposta principal del Life Climark són els crèdits climàtics. Aquests crèdits són donacions que poden fer empreses privades per compensar les seves emisions de CO2.
Els diners que aporten aquestes empreses han de ser destinats a gestions forestals del s.XXI, és a dir gestions responsables que busquen millorar el bosc, no arrasar-lo.

Ja veiem doncs que aquest és un projecte polièdric, amb molts actors, administracions, i empresaris implicats. De moment han fet ús dels crèdits climàtics dues empreses, la Caixa, i una empresa sabadellenca anomenada Grup Bombardó. La majoria del finançament ha sortit de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Castellar del Vallès.

Aquest link us permetrà llegir de primera ma tot el que he resumit:
PROJECTE: CUIDEM EL BOSC, EL BOSC ENS CUIDA

LES ÀREES DE FOMENT DE LA GESTIÓ
El Pla Tècnic Conjunt de Castellar del Vallès defineix 7 arees, conegudes com a AFG (Àrees de Foment de la Gestió). Aquestes són: "La Sorra" (?), Can Sallent, Can Font, Can Riera, Turell-Airesol, Sant Feliu del Racó, i les Arenes.

Tant per nombre d'hectarees com de pressupost, la zona cabdal és la de les Arenes.
Es va començar, al 2021 de forma timida, a treballar la primera AFG (Arenes), la qual encara està en marxa. Segons aquest document es pretenen treballar 105 hectarees a la zona de les Arenes, de les quals amb la meva colla n'hem treballat unes 20, amb molt criteri, totes al Serradell.

LES FEINES A LES TERRES ALTES
L'últim que hem treballat al Serradell (i ja no hi tornarem més) ha estat una parcel·la que ocupava les terres altes del Serradell, durant el novembre i desembre del 2023. Aquesta no només s'ocupava del carener de les terres altes del Serradell, sinò que també requeria endreça tota la vessant Oest del carener, és a dir totes les terres abocades al torrent del Carme fins arrivar practicament al tàlveg del mateix. Una feina ben dura i vertical, doncs la falda de la carena davalla amb força, fins i tot hi ha una petita paret, i altres franjes de roca.
Les feines que hi hem fet responen als criteris habituals, explicats ja moltes vegades, així que no hi entro i solament faré una breu descripció de la petita contrada.

Croquis del google earth:

Sectors del Serradell

Croquis on apareix l'ultima parcel·la treballada

Les terres altes del Serradell es componen d'una carena prou estreta. Aquesta carena té dues vessants, la Nord-Oest, que aboca al Sot del Carme, i la Sud-Est, que aboca al Sot de Turell. El terreny és complex, sobretot a la banda del Carme. La verticalitat és molt més acusada aqui que a la banda de Turell. Fortes pendents on s'hi alternen codines amb boscos de la salvatjor més intensa. Aqui hi trobem l'autentica jungla vallesana: alzines totes elles presoneres de l'arítjol, acompanyades de tot un reguitzell de sotabosc tal com aladerns, brucs, i llentiscles. I un parell d'avencs.
Però primer, arrivem-hi. És clar que per arrivar a la part alta del Serradell podriem aparcar a les Arenes i remuntar tot el carener, però en descriure'm l'accès des de l'Est, per Can Cadafalch. Hi podriem arrivar en bici des de Castellar, per exemple.
Ens ubicarem a l'antiga masia del Cadafalch, la més alta del terme.

La pista que travessa les terres del Cadafalch és una de ben coneguda, que ve de Castellar del Vallès i va carenejant fins anar a buscar la BP-1241 (Savall - Gallifa), i de camí ens ofereix sortides cap a Sentmenat, Caldes, Sant Llorenç Savall, Sant Sebastià de Montmajor...
Als encontorns de la casa del Cadafalch o Catafau, neixen dues conegudes pistes que davallen per anar a buscar el Riu Ripoll. Totes dues són paral·leles i neixen molt a prop l'una de l'altra. Nosaltres agafarem la que arrenca més al Sud, no ens podem perdre, doncs la nostra pista és la guardada amb una cadena. Tot i que aquesta senyal no pot ser més evident, si en voleu un altra, heu de fixar-vos que la Pista de la font del Platan (la que no volem agafar) és recorreguda per un GR, ben senyalitzat. La pista de la font del Platan, si la seguissiu, us deixaria en el Parquing del gual de la Font del Platan. Aquest parquing és el que hem fet servir tant per accedir a la Paret del Dragó i al Turó del Castelló.
Però no ens desconcentrem i fixem-nos en l'objectiu: la nostra pista, guardada per la cadena, va recorrent tot el Carener de les Roques d'Aguilar, sense perdre gaire altitud, i ens dirigeix al petit i precios massís de les Roques d'Aguilar. Arranquem en baixada sostinguda fins arrivar a un encreuament prou important: Els Pals; dit així per dos pals de la llum que reposant un sobre l'altre, indiquen aquest coll. Aquí a l'esquerra neix un camí, que va a buscar la Serra de Pinòs, petit carener que es dirigeix al Balcó de Sant Llorenç, al Sot del Ginebre, al carener de Canyelles...
Seguim per la pista, de molt bon fer observant a esquerra i dreta vestigis d'antigues feines forestals, fetes fa uns 10 anys curts. Poc desprès dels Pals, la pista es bifurca. A ma esquerra surt una pista que també va a buscar la Serra de Pinòs, però ho fa més endavant per buscar les febleses de la muntanya. Seguim rectes per la pista.

En suau baixada arrivarem a un lloc on la pista s'eixampla per un moment, desprès d'aquest punt començara a guanyar altitud. Podem veure a ma dreta un corriol, si bé molt discret, que he marcat en lila al mapa perque l'ICGC no el contempla. Aquest corriol busca el cim Est de les Roques d'Aguilar, la cota màxima d'aquest petit massis amb 633 metres. Ha tingut variacions al llarg dels anys, hi ha bastant trafic motorista en aquesta zona. Aquest corriol acaba tornant a la pista, la qual fa una marcada giragonsa.
Doncs seguirem pujant per la pista fins que arrivem a una marcada pujada, força recta, desprès de la qual la pista fa un marcat revolt a ma dreta. En aquest punt surt el nostre camí, el camí que recorre el Serradell de dalt a baix, pel seu carener.

Bé, per fi a l'inici del Camí del Serradell, per la part superior. Comencem a caminar i ens endinsem al Serradell. Pocs metres caminats, trobem un rètol que resa: MAS PINETO. Sobre aquest rètol n'he parlat en aquest Article

Seguim avançant pel camí, que baixa suaument. Observem que només està treballat el bosc a ma dreta, fins que uns minuts desprès veiem que els boscos esquerrans també estan aclarits. No gaire llunyans d'aquest punt hem de començar a afinar la vista per veure una pintada blava d'avenc, en un pi, a ma dreta.

AVENC DE LES FOIXINES
Un cop trobem aquesta pintada haurem trobat l'inici de l'Avenc de les Foixines, avenc abocat al Sot del Carme.
Aquesta pintada és una mica embolicada, doncs al veure-la, hom per llògica davalla la forta pendent buscant en la vertical l'esperat avenc. Però més aviat hem de descendir fent una diagonal cap a la dreta. L'avenc no és dificil de trobar a causa d'un rètol cridaner proper. Ja som davant l'avenc. Aquest és un avenc petit, d'uns -10 metres. També el trobareu com a Avenc de les Fusines. Sobre si Foixines o Fusines, no hi entro, per desconeixement absolut. He agafat la forma de "Foixines" perque així surt al ICGC. Cal puntualitzar però que en el mapa del ICGC, aquest avenc surt mal indicat, molt desplaçat cap al sud de la seva ubicació real.

L'avenc de les Foixines

Marca que senyalitza l'avenc

Antic rètol que marcava l'avenc. Va apareixer semi-enterrat, a uns 50m del forat

El rètol

Halepensis de les Foixines: Hi ha 3 exemplars de pi blanc propers a l'avenc, que si bé no són monumentals ni si acosten, són macos i robustos, a més de gaudir d'una acceptable salut. Per a visitar-los, ens situarem primer a l'avenc. Desprès avancem cap al sud sense perdre cota, uns 100 metres, entrarem a una franja de bosc aclarida, visualment bella, que permet el pas allà on abans constituïa una muralla. A la part alta de la franja hi ha 3 pins, que semblen col·locats matemàticament, en una mateixa cota i separats per uns 25 metres entre tots ells. L'exemplar més destacable és el central, del qual lamentablement n'he perdut les mides. Repeteixo, no els visiteu si busqueu arbres monumentals.

L'AVENC DE LES DUES BOQUES
Vist l'avenc de les Foixines, tornem a la carena, i la seguim cap avall. Poc desprès veiem que la carena es fa una mica estreta i a ma esquerra s'ens obre un petit roquetar. En aquest roquetar hi hauria d'haver una bona fita de pedres, i més endavant, un arbre amb el simbol d'avenc. Ignorarem l'arbre, que no és una bona referència, i anirem cap a la fita de pedres. Davallem cap a l'esquerra, per un tros de bosc aclarit. Sortirem a una codina, aqui ja baixem del recte per la traça fins trobar l'avenc. La traça, recien oberta, també acabara esborrada si la gent no visita aquests atractius. Si més no l'he marcat amb fites conglomerades.
L'avenc és espectacular, amb dues grans boques d'accès que et deixen veure fins el fons. Les dues boques estan separades entre elles. A la primera que trobem quan veiem del camí, hi veiem un rètol dels antics que col·locaven des del Centre Excursionista de Castellar. Per anar a l'altra boca seguirem el corriol, que ens portarà a un precios indret. Un espai recollit, guardant la boca de l'avenc, cobert per bones alzines.