CONFIRMEM LA MORT DEL PI PINYER DEL SABATER VELL

Ja fa més d'un any, explicava en aquest blog el trist fet que havia patit un arbre ben especial. 
L'arbre del que parlem és el Pi Pinyer del Sabater Vell, i el Sabater, és una casa de pagès de Castellar del Vallès.  
Ho recollia aquest article: Article Pi del Sabater Vell

El pi pinyer del Sabater Vell era un gran i vell arbre que vivia al costat de la casa.
Durant el 2022, i enmarcat en unes feines forestals que es van fer a la zona del Sabater, i que van entrar dins la mateixa finca de la casa, un treballador anònim va realitzar una corretjeta a aquest arbre. Aquesta tècnica de la corretjeta serveix per matar un arbre però deixant-lo dempeus.

Adjunto l'article que vaig escriure en el seu moment, on queda tot explicat:

"Com a amant del territori i de la història, les masies sempre han exercit un gran magnetisme en mi. Són la conjunció perfecta d'aquests dos conceptes. Aquestes antigues explotacions agrícoles, han modelat la forma de l'entorn de Castellar del Vallès, i també han donat nom a camins, turons, rieres, i cognoms. Les masies són, de fet, l'embrió del nostre poble, doncs és a través dels seus amos més rics, que es va anar bastint un nucli de cases per donar cabuda a excedents de població, i per acollir emigrants que venien a fer de jornalers en aquestes masies. Aquest nucli primigeni de cases es coneixia com les Fàbregues, i correspondria amb l'actual casc antic.

Algunes de les masies castellarenques porten més de 1000 anys feinejant la terra. Per això és molt trist quan aquestes barren portes, i després de lustres d'abandonament, s'acaben ensorrant. I en contraposició, és una gran alegria quan algun d'aquests masos obre les portes a nous i motivats estadants, que la tornen a la vida. És el cas del Sabater Vell, antiga i bella masia situada a tramuntana del poble, a la part baixa del Sot de la Carda, que actualment està ocupada per uns nouvinguts i laboriosos masovers. Vaig fer-los una visita, doncs a traves dels anys sempre he estat pendent d'aquest casalot. Un cop a la finca em van ensenyar un arbre singular que tenia "unes marques estranyes".
Cal aturar el relat aquí i canviar de matèria: ara parlarem d'arbres.
La masia del Sabater Vell comptava fins fa poc amb dues valuoses possessions: dos antics, descomunals, majestuosos pins que s'alçaven vora la casa, un pi bord i un altre de pinyer.
El pi bord, de dimensions gegantines pels nostres estàndards mediterranis i amb gairebé un segle d'edat, va ser abatut per unes fortes ventades l'any 2009. La pèrdua d'un arbre d'aquestes característiques sempre és tràgica, però la pena s'esmorteïa en pensar que el seu cosí, el pi pinyer, s'alçava formós i amb un futur prometedor... Fins l'any passat.
En el món forestal hi ha una pràctica coneguda com l'anellat. Aquesta tècnica consisteix en fer un tall, de poca fondària, però que cobreixi tot el perímetre del tronc. L'aigua, que circula per la part exterior de l'arbre, troba els seus conductes tallats i no pot arribar a la copa, on és un actor indispensable per a fer la fotosíntesi. D'aquesta manera l'arbre s'asseca, lentament, i acaba morint. Doncs aquesta tècnica de l'anellat s'ha aplicat al pi pinyer monumental del Sabater. Aquest noble gegant encara manté la copa verda, però és quasi segur que sucumbirà en un futur pròxim.
I com és possible que es produeixi tal fet? A qui beneficia la mort d'un arbre que és patrimoni de la casa però també de tots els amants del rodal?
El que sé del tot cert és que no podem culpar les entitats promotores de les feines forestals a Castellar, doncs aquestes estan genuïnament interessades a millorar la nostra massa forestal, mitjançant una gestió sostenible recolzada sobre criteris ecològics. Entre aquestes entitats hi ha l'Ajuntament, a qui vull agrair que s'ocupi del maneig sostenible dels nostres boscos, en comptes de talar-los per construir un polígon fantasma, com va passar a Can Bagès. Tampoc es pot culpar l'enginyer responsable de l'obra, respectuós i sensible amb la causa mediambiental, qui en cap cas va donar ordre de matar l'arbre. En aquest cas, no queda cap altra opció que culpar l'últim eslabó, el treballador, qui en un gest espontani i cruel, ha anihilat un dels arbres més especials de la contrada. 5 minuts de motoserra han truncat nombroses dècades de pacient creixement.
No podem detallar l'estat del sector forestal, això mereix un article per si sol; però és un fet que la precarietat del sector es tradueix en treballadors mal formats, sense consciència ambiental, i completament desarrelats del territori.
I són aquest tipus d'accions les que estigmatitzen les feines forestals i perjudiquen tots els professionals del ram, els quals ja es topen habitualment amb el rebuig d'una societat urbanita a qui li manca molta cultura forestal. Per això vull fer un clam a la ciutadania a no ser intransigents amb les feines de millora dels boscos, ans al contrari, cal agrair i apreciar aquestes feines, que ens protegeixen dels incendis i ens subministren energia verda, com són la llenya i la biomassa. També penso que cal valorar molt positivament el paper que juga l'Ajuntament, i els altres actors implicats, en la revitalització del maneig dels boscos castellarencs."

Doncs bé, anaven passant els mesos, i semblava que el pi aguantava. Conservava verda la capçada i no donava pistes de malaltia.

Aqui observem el pi, viu, al cantó de la casa

Ha sigut durant els mesos del 2024 que l'arbre s'ha anat apagant, fins al punt de mostrar una copa totalment bruna ja al juny.

El pi ja apareix mort del tot

Veient que qualsevol esperança era nul·la i que el majestuos pi havia finat, vaig parlar amb el masover de la masia, per fer-los una visita i atansar-me a l'arbre per ultima vegada.

Així doncs el 8 de juliol d'aquest any 24 em dirigia al Sabater Vell, ens acostavem al peu i en certificavem la mort. 

Aleshores en vaig prendre les mesures, que de fet era l'objectiu de la visita. 
Em va donar, mesurat a 1'30 del terra, 0'78 de diametre. Aquestes mesures, les he enfrontat amb les mesures de l'Òscar Masó, recollides al seu magnific llibre Descobrint la Castellassa de Can Torras. La seva mesura al 2011 era de 0'74, per tant, podem afirmar que l'arbre seguia en tendencia positiva i encara creixia i tenia marge per creixer més. Se sap que els arbres moribunds, per vells o malalts, no creixen o ho fan amb numeros ridiculs. El pi del Sabater Vell, en canvi, seguia progressant, la qual cosa ens indica que la seva mort ve estrictament relacionada per la ferida que li van ocasionar. Cosa que, en realitat, ja sabiem, però la comparativa de mides ens ho confirma.

Fotos fetes poc desprès del succès, amb l'arbre viu

La maleida corretja...

Foto recent. Ja només és un cadaver...

Toca acomiadar-se d'aquest majestuos arbre. Lustres i lustres creixent vora la casa, recollint sota la seva aura els habitants del mas. Tot es va truncar amb 5 minuts de motoserra. És una eina molt poderosa la motoserra. Capaç del millor i del pitjor; com sempre, l'eina només és una eina, són les mans que la porten les que ho decideixen tot. 
Recordo com vaig acabar l'article en que parlava d'aquest arbre: "Cal destacar que l'arbre, quasi bé un any desprès del fatídic dia, segueix verd en la totalitat de la copa. Hi han esperances, més per il·lusió que per empirisme, per pensar que el colòs pot sobreviure a la corretjeta que se li va fer."

Definitivament l'empirisme ha guanyat la il·lusió. La realitat ha enfonsat el somni.

Aquest arbre només ha estat una victima mortal més d'aquest any 2024, un any que recordarem sempre per la gran mortandat entre els arbres especials del massís. Però d'això en parlarem molt aviat, en aquest blog. No deixeu de llegir-lo!