És tant cert que la nostra muntanya és plena de cingles i parets, com que el rocam que les compòn acostuma a ser delicat. Això i la proximitat del massís de Montserrat, conegut internacionalment per la comunitat escaladora, sempre ha relegat Sant Llorenç del Munt a un massís de "segona" des del punt de vista de l'escalada, si bé és ben cert que aquestes muntanyes han estat bressol i escola de grans escaladors.
El localisme ha estat una constant a Sant Llorenç, que ha quedat una mica orfè de grans escaladors internacionals venint a fer les seves apertures. Han estat els escaladors de proximitat els que han conquerit la muntanya, noms molt reconeguts han explotat les possibilitats, per exemple, parlariem d'en Josep Maria Torras, en Joan Armengol, n'Amadeu Pagès, els Germans Masó... I moltissims més, és clar. Però no és l'objectiu d'aquest article fer un compendi d'escaladors llorençans.
El primer nom que ha sonat, és l'aperturista de la via protagonista d'avui. Corria l'any 1976 que en Josep Maria Torras, el seu company habitual Joan Nubiola i Antonio Ruiz obrien aquesta línia, batejant-la com a Aresta Nord de la Cinglera del Bolet. Una repetició posterior va rebatejar la via com a Aresta del Conveni del Metall. Per honorar els aperturistes, tant nostrats com en Torras (castellarenc com l'autor), valdria la pena recuperar el nom original de la via, en un exercici de memoria i reconeixement. No voldria desmereixer els repetidors que van proposar el nou nom, ni molt menys. La seva fou una lluita molt important, cal dir prou exitosa ja que actualment el Conveni del Sector del Metall és dels més generosos en quant a condicions laborals, sous i vacances.
 |
| La cordada centenària, Torras-Nubiola |
Aquesta via es troba a l'extrem Nord de la Cinglera del Bolet de la Castellassa.
Aquesta cinglera, situada a la Capçalera del Sot de la Carda, i amagada rere la Castellassa mateixa, exerceix de divisoria entre les conques del Sot de la Carda i el Sot de la Matalonga. Als seus peus, vertiginoses canals davallen cap al riu. Salvatge i ferestega és la Canal Entrecingles, situada entre la Castellassa i la Cinglera del Bolet. Aquesta canal no rep nom conegut fins ara, el nom proposat respon a la necessitat de poder-nos-hi referir. Hi ha un cert error, perpetuat per l'ICGC en anomenar aquesta canal Canal de l'Elefant. La Canal de l'Elefant, molt propera, permet el pas per dintre la mateixa Cinglera i desguassa al Sot de la Carda.
Més amable i treballada és la Canal Gentil, que podem trobar al Oest de la Cinglera. Aquesta Canal ha portat molts dubtes toponímics, al ser confosa moltes vegades amb la Canal de l'Elefant (la vertadera, no la que hem dit abans que a vegades és fa servir per anomenar la Canal Entrecingles... quin embolic!). La Canal Gentil fou inclosa al mapa de la Guia Monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicada el 1935. Al llibre "Descobrint la Castellassa de Can Torras i els seus voltants" (O. Masó) hi ha una detallada explicació del devenir d'aquest topònim (pàgina 87).
Tant la Canal Gentil, com la Canal Entrecingles, com la Canal de la Sardineta formarien la Canal Gran al ajuntar-se totes. La Canal Gran és la marcada cicatriu a la muntanya que mutarà en el Torrent de la Matalonga a mesura que vagi rebent petits torrentons. La toponímia, situació, la conca de la que formen part totes aquestes canals és un tema que m'interessa molt i on hi he passat hores i hores, algun dia espero poder-li dedicar un article. Seria un d'aquells articles que més m'agraden d'escriure, on simplement parlem de toponímia i geografia. Adjunto un dibuix, o més aviat un croquis orientatiu sobre aquestes canals.
 |
| Canals Nord de la Castellassa |
Ens hi dirigiem el primer de febrer, en un dia rúfol. Quedavem al parquing de Sant Feliu del Racó amb el company, el Marçal, i enfilavem cap amunt fins a trobar el Coll de Grua. Aleshores sortiem pel camí moliner, i més endavant pujavem per un camí anterior a la canal dels Arítjols per enfilar-nos al nivell de les cingleres. Arrivavem als peus de la Castellassa, aleshores cal prendre el Camí dels Maringes fins a trobar-nos als peus del Bolet de la Castellassa. Grimpem els primers metres, de III grau o similar per assolir el Collet del Bolet, sense encordar-nos. En aquest punt ens posem els arnesos i ens encordem per escalar. Altres ressenyes fan començar la via sota aquesta grimpada. Cal tenir clar que la meva ressenya comprèn l'escalada començant-la al Collet del Bolet.
Primer llarg: Anem a cercar un parabolt, ben visible, per terreny facil. Fem un curt flanqueig cap a l'esquerra que ens mena a un clau, a la base d'un ressalt. Sobre el clau s'obre una escletxa ben protegible (nosaltres hi posarem dues peces). Superem el ressalt en lliure (V+) o llençant estreps i avancem per l'escletxa. Ens dirigim a un petit pi visible on muntarem la reunió. Aquesta reunió és força precaria degut a l'estat del pi. Potser en el passat era més vigoròs i complia la seva funció, però avui dia presenta un estat lamentable, i com a forestal sé que els Pinus halepensis no van sobrats d'arrels. Es pot reforçar aquesta reunió amb una forta savina, que hi ha a uns 3 metres de la reunió.
Segon llarg: Passem vora la grossa savina, que podem llaçar, i ens plantem sota la principal dificultat de la via. Una placa vertical i sense gaire preses, equipada amb 3 parabolts molt junts. Podem progressar en artificial (A0). El company l'allibera i proposa 6a+. Superats aquests parabolts la dificultat baixa, i n'anem a buscar un altre de proper. Desprès d'aquest parabolt s'obre un tram incert, d'escalada fina i exposada. Antigues ressenyes marquen un clau i un pont de roca que no vam trobar. Cal dirigir-se a una savina, salvadora, la qual podem llaçar, i a més també es pot encabir un friend en una petita escletxa vora la mateixa savina. Superem la savina amb un pas exigent (V) i encarem una placa de IV, on hi creixen algunes savines que podriem llaçar en cas de necessitat, però s'avança facilment. Acabem a la reunió, composta per un espit, un burí, i un parabolt.
Tercer llarg: Sortim de la reunió pujant amb tendencia a l'esquerra, veiem una fissura horitzontal d'uns 2 metres en un pany de rocam increible. Ens assegurem amb alguna peça que col·locarem a plaer, i es superen aquests bonics passos, atletics però amb molt bones preses (IV+) i un ambient gloriòs. Aleshores s'acaba la dificultat, anem pujant facilment per una rampa acompanyats d'alzines i savines que podriem llaçar si volguessim. S'arriba al capdamunt del cingle, busquem algun pi potent i muntem l'ultima reunió.
 |
| Grimpant per arrivar al Collet |
 |
| Tota l'aresta davant nostre |
 |
| Dalt la via, bon mirador sobre la Castellassa |
Un cop acabada la via, anem a cerca la canal de l'Elefant per fer-la de baixada i tornar a la plaça dels peus de la Castellassa. D'aqui ja tornarem cap a la plana per on més ens convingui, depenent de si hem aparcat a Sant Feliu del Racó com nosaltres o a Matadepera, on acostuma a aparcar la gran majoria.
Cal indicar que s'està fent una nova obertura a la Cinglera del Bolet de la Castellassa. Més informació aviat.
Per als que no n'hagueu tingut prou, adjunto altres ressenyes que podeu trobar on-line (i que m'han ajudat a confeccionar la propia) i un parell d'entrades del forum de Santllors on trobareu informació sobre aquesta via:
Ressenya Roca Calenta
Ressenya el coleccionista de vies
Forum Santllors 1
Forum Santllors 2
