Avui farem una breu ressenya sobre un indret molt proper al poble de Castellar del Vallès i amb forces atractius. Ja hem parlat abans del sector del Turó de la Malesa. Aquesta és una modesta elevació (339m), molt propera a la carretera B-124 però separada de la mateixa pel Riu Ripoll. No per modesta és carent d'atractius, ans al contrari, aquest sector recull molts incentius. Sobretot pel que fa a cavitats, hi ha vàries coves i avencs en aquest turó. També molta pedra, i per tant blocs, alguns d'ells escalables com "el Cachalote", pedrot que vem descobrir i netejar amb alguns companys ja fa quasi una dècada (ho podeu recordar en aquest article). A part també hi ha algun pi de bon tamany, construccions humanes antigues, i l'atractiu principal és clar, que és el Gorg del Fitó, un petit estany reprès de forma natural. És la segona acumulació d'aigua més important del Riu al seu pas pel terme castellarenc, per darrere de la Resclosa de la Font de la Riera. Tampoc ens podem oblidar que al Turó de la Malesa s'hi va trobar una àmfora ibèrica sencera. Als anys 70, degut a una rasa que va fer el pagès, es va trobar un jaciment ibèric del qual en sortiren varis materials. L'objectiu de l'article no té a veure amb aquest fet, però qui vulgui aprofundir, aquests fets varen quedar retratats a la revista de l'Arxiu d'Historia de Castellar, la Plaça Vella. Concretament al número 25, any 1988. Article escrit per Joan Manuel Coll i Ester Planas, conclou afirmant que: "Aquest assentament, de petites dimensions, correspondria a un hàbitat agrícola sedentari , el qual explotaria les terres que conformen el petit altiplà del turo de la Malesa, a més de tindre a escasos metres, el riu i llurs terrasses fluvials, aprofitables també agrícolament. [...] Aquest establiment segurament fou víctima de la crisi del món Ibèric a l'entrar en contacte amb el món colonial romà"
Podeu trobar aquest article clicant aquí
 |
| Turó de la Malesa |
No vull ressenyar aquest sector sencer, ni molt menys. L'objectiu de l'article és ressenyar unes modestes vies d'escalada que he equipat en unes pedres d'aquesta zona. Per arribar-hi farem una breu passejada i comentarem algunes de les coses que ens apareixen pel camí. Al final de l'itinerari, trobarem les vies d'escalada.
Aquest és, per cert, el meu "coto de caza" preferit quan arriba la temporada d'espàrrecs.
Comencem baixant (a peu) per la carretera de Castellar cap a Terrassa, i uns 50 metres més enllà del Pont Nou que travessa el Ripoll, girarem a la dreta, on se'ns obre una ampla pista de terra. Sobre aquest pont, el savi de l'Albert Antonell ens diu: "Aquest magnífic pont de pedra veié com la gran riuada del 1962 s'enduia les sòlides baranes fetes d'obra i rematades amb pedra picada. Restà arrassat, desprotegit, l'aigua arribà més d'un metre per sobre del pont, cap a les 10 de la nit d'aquell malaurat dia."
 |
| Pont nou de la carretera de Terrassa |
Aquest és el camí de Can Juliana i connecta Castellar del Vallès amb Sant Feliu del Racó. Seguim per aquesta pista fins que uns minuts més enllà es bifurca, el camí de l'esquerra fa una abrupta pujada, asfaltada en aquest tram. Aquest camí porta a Can Juliana. A la dreta surt una altra pista que planeja en direcció al riu. És aquesta la que agafarem. 30 metres després de la bifurcació veurem que a mà dreta baixa un camí que va cap als horts. Aquest camí és el que realment hauríem d'haver agafat des de Castellar per no haver de passar per la carretera de Terrassa, però no volia liar la troca. Agafeu-lo per tornar si voleu i ja coneixereu una connexió més de la xarxa del rodal.
Seguim pel camí planer i passat 1 minut si arriba ens trobem una petita placeta on s'alça un bell pi blanc, ben format, de dues besses. Amida 0'74m de diàmetre. A la seva vora hi ha una olivera plantada, potser en record d'algú, ja que rep moltes atencions.
Seguim avançant per la planera pista, a l'esquerra bosc mediterrani, amb una gran proporció de pins pinyers enfront dels bords. A la dreta camps d'oliveres, i vistes del poble.
Tot planejant arribarem a una altra plaça. Hi veiem un rètol que resa "abocador clausurat". Des d'aquí veiem, a l'altra banda del riu, tot el veïnatge de Fonts Calents. La casa que més destaca és l'antigament coneguda com de Ca la Biela i les seves cabres.
 |
| Ca la Biela |
La carretera és ben a prop, darrere el petit raval. Veiem una cadena, i aquí comença pròpiament el camí del Turó de la Malesa, que ens endinsa cap al bosc.
Vull fer incís sobre aquest camí. Jo sempre m'he mogut molt per aquesta zona, i abans, per aquí hi passava un estret corriolet, que la malesa anava ocupant segons l'estació que fos. Però al 2020, en el marc del projecte de recuperació del Riu Ripoll que va desenvolupar l'ajuntament, aquí hi va entrar una excavadora i es va ampliar notablement el camí. Gràcies a l'ampliació la maquinària va poder arribar fins el riu, on s'hi va instal·lar una passera per a travessar-lo. Així aquest camí, que abans moria al Gorg d'en Fitó, va poder creuar el riu i connectar amb el camí de Fonts Calents. Adjunto una notícia relacionada, data de 2021.
Dit això, creuem la cadena i avancem pel camí. Ràpidament ens apareix al mig del camí un pi corpulent, el més destacat de la zona. És un Pinus halepensis, sempre li he dit el Pi de la Malesa. El diàmetre és de 0'76m. És un pi molt alt, que veiem molt mutilat en una banda. Això es deu a la caiguda d'arbres germans per ventades, que al caure li van fer mal. Tot i que sembla malmès, a priori no se li aprecia mala salut. A l'esquerra d'aquest arbre, veiem un refugi excavat a la mateixa terra (per les restes de frontisses sabem que havia tingut porta), i també una pedra sortint del marge prou curiosa.
 |
| Pi de la Malesa, de mal fotografiar |
 |
| Totes les branques d'aquesta banda estàn trencades |
 |
| Perímetre de l'arbre |
 |
| Refugi/cova |
 |
| Pedra suspesa |
Avancem i aviat trobem un trencall, al cantó d'una figuera, que baixa cap al riu. Aquest corriol porta al bloc del Cachalote, bloc que vem netejar i escalavem amb els companys fa temps.
 |
| Corriol de baixada al Cachalote i al riu |
 |
| El Cachalote. Foto del 2017, enguany la malesa ha guanyat terreny |
Seguim avançant pel camí. A la nostra esquerra, el bosc es va tornant frondós, i les alzines van desplaçant als pins. L'alzinar del Turó de la Malesa és destacable, i tot que no del tot visible des del camí, si pugessiu muntanya amunt ben aviat us hi trobaríeu dintre. La roca és present a tot arreu, una roca calcària, molt diferent del conglomerat típic de Sant Llorenç. És una zona molt interessant geològicament i així ho demostren les cavitats que conté. Aquesta roca es trenca, cau, va creant formacions interessants. En cert moment passarem pel cantó d'una antiga pedrera d'on s'extreia aquest material.
Si parlem de roques i cavitats, estic obligat a esmentar un acurat treball que fou publicat el 1981; els autors foren Fernando Aguirre, Miguel-Angel Martinez i Xavier Badiella. Aquest article es va publicar a la revista Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Concretament en el número 23. Aquest número recollia els treballs espeleològics de la SIS (Secció d'Investigacions Subterrànies).
Ni més ni menys que 8 pàgines completes ressenyen les cavitats de la Malesa, amb topografies incloses. Aquest estudi afirma que les cavitats són d'origen tectònic. És un text tècnic, per a experts en la matèria que a mi em costa ( de fet no puc) desxifrar. Però permeteu-me citar alguns fragments interessants: "L'origen dels trencaments caldrà cercar-lo en la formació de la serralada prelitoral catalana que separa les depressions de l'Ebre (Paleogè) situada aquesta al Nord de la serralada i la depressió del Valles- Penedès (Neogè) situada al Sud. En la formació de la serralada es produiren diverses falles, falles inverses, encavalcaments, etc., tot un seguit de fenòmens que es produeixen en la formació brusca de les muntanyes, la formació de la serralada fa sorgir a la superfície els materiales triàsics, Muschekalk i Buntsandstein, degut a que aquests materials sortien de sota, això dóna peu a que encavalquessin sobre els materials que ja eren a la superfície, provocant grans falles i encavalcaments."
 |
| Detall del camí |
No hem deixat el camí, fem una suau baixada que ja ens aboca al pla del Gorg del Fitó. Però just abans d'arribar-hi, veiem un corriol que s'enfila fort muntanya amunt, passant per sota uns cingles de pedra. Aquest camí ens endinsa cap al Turó de la Malesa, i no és l'objectiu d'avui. Tanmateix us animo a seguir-lo uns pocs metres, tot resseguint la paret, fins que ens trobarem al peu de la mateixa la Cova 1 del Gorg del Fitó. L'estudi del qual hem parlat abans contempla que: "La cova del Gorg d'en Fitó no és d'origen tectònic: aquesta cova és una petita sorgència que recollia l'aigua del turó de la Malesa." (X. Badiella)
Ja hem vist la cova. El corriol va pujant, animo tothom a explorar cap amunt. En tot cas, nosaltres baixem per tornar al camí. Avancem una mica, el bosc desapareix i ja som al Gorg d'en Fitó. És una acumulació d'aigua d'origen natural, prou grossa, que en general sempre es veu plena. L'aigua hi va neta.
Com he comentat abans una actuació de l'ajuntament l'any 2020 va ampliar el camí i ho va anunciar per activa i per passiva. Això va provocar que molts ciutadans coneguessin aquest indret. Que no el coneguessin d'abans és prou trist, la veritat és que la majoria de la gent no es dedica a voltar pel rodal, no tenen la curiositat de conèixer els camins, conèixer l'entorn. Deuen tenir curiositat per altres coses i assumptes d'igual importància, tot té el seu valor. Bé, la qüestió és que aquelles actuacions van apropar aquesta zona al poble, i molta gent ho ha conegut i ara hi passeja. Això manté els camins oberts i practicables, cosa positiva. Aquest indret no sempre ha estat com el veieu ara, típicament i en els anys que jo el recorria tenia un caràcter més aviat selvàtic. Perque em creieu, adjunto un article dels "pedrasequers" on veureu que abans del camí aquesta zona feia honor al seu nom:
Article dels pedrasequers 2015. Les fotografies que hi podeu veure són de l'entrada del camí al pla del Gorg del Fitó.
 |
| El Gorg d'en Fitó. |
Si us hi fixeu, a sota la cova que hi ha sobre l'aigua s'hi veu un objecte, una plataforma. I és que en aquell racó hi havia hagut una escultura d'en Josep Llinares fa pocs anys. La van instal·lar els pedrasequers el maig del 2022. L'escultura fou prou efímera, però era realment curiós de veure la serp surant sobre l'aigua. Us adjunto una foto i també el link per llegir el Butlletí del Centre Excursionista on s'explica la instal·lació.
A l'estiu s'hi pot veure algun banyista.
 |
| Un banyista nedant al Gorg |
A sobre les parets del Gorg, des que jo el conec, sempre hi ha hagut una població peculiar de figueres. Aquestes pengen les seves branques, molts cops fins a tocar l'aigua. Avui dia no es veuen tant maques com d'altres anys, i veig que s'hi ha fet alguna actuació per tallar-ne alguns peus. Però adjunto una foto del 2017 on es veu això que explico.
 |
| Foto de 2017 |
 |
| Recentment han tallat una grossa alzina que hi havia aquí, foto actual. |
Vist el Gorg creuarem el riu per la nova passera, feta de grans blocs de pedra.
Desprès de creuar el riu podem buscar, a la dreta del camí i molt proper al curs d'aigua, una font que no es dificil de veure rajar. És la font del pi. Enguany l'herba no ho deixa veure, però al costat de la font hi ha gravat la data "1950". Aquesta és la moderna font del pi, a la seva vora n'hi ha una de més antiga que ja no raja.
Ja hem vist la font. Prenem el camí i veiem com hi comença a aparèixer roca. El camí es fa petit i comença a pujar. Just aquí, a les roques de la vora, hi ha les vies que vol mostrar aquest article.
Veiem com totes les roques van plenes de pintades, obra d'algun brètol molt allunyat de ser un artista. Aquestes pintades són ben recents. Si busquem els parabolts ràpidament localitzarem les vies. La primera, a l'esquerra de tot, comença just davant d'un bon lledoner. Es bifurca donant dues opcions per acabar i té una graduació de 6a+, pel pas del principi més que res. És una via molt curta, tant sols hi ha 2 parabolts, suficients per escalar la via amb seguretat. És massa llarga i el terreny massa irregular com per escalar-la amb tècniques de bloc (és a dir amb matalassos a terra).
 |
| Via 1 |
A la dreta d'aquesta via, veiem una línia amb caps de burí prou antics. En comptem fins a 4. Si algú té cap informació sobre aquesta via ho podeu plasmar als comentaris, gracies.
 |
| Línia dels caps de burí |
Vistes aquestes anem per la via més interessant. Pugem un nivell més del camí, ens col·loquem dalt d'un marge i és molt evident el tram de roca per on es desenvolupa la línia. Té 3 xapes i una graduació de 6b+. La roca és molt i molt sòlida. Tanmateix sota seu hi ha un gros aladern, que no vaig voler tallar i que podria fer afegir complicació a alguna caiguda.
 |
| Foto més antiga, sense la pintada |
I aquestes són les vies d'aquest raconet. No tenen cap, o molt poc interès escalatori, i responen més aviat a la necessitat de coneixer el territori, treballar-lo, i ocupar unes boniques tardes d'estiu. També per a no perdre la pràctica en això de l'equipació. Tot seguir la ressenya del sectoret:
Vistes les vies ens podem enfilar uns segons amunt fins a veure un corriol que puja a l'esquerra. Va a parar (en pocs metres) a la Cova 2 del Gorg del Fitó. Aquesta no va ser trobada, o almenys ressenyada, durant la campanya d'exploració de la SIS d'aquesta zona.
Vista la cova hem acabat amb l'itinerari i els seus atractius. Podem acabar de pujar aquesta ombrívola canal, curulla d'alzines i lledoners, i anar a parar al camí de Fonts Calents, que ens retornara rapidament cap al poble. O pel contrari, podem fer mitja volta, i desfer el camí, explorar el Turó, tornar per noves connexions... A gust del lector.
Salut i muntanya!
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
