Aquest article volia ser una simple ressenya d'escalada sobre una nova via que solca el Turó de les Arenes, la Via dels Aladerns, i s'ha acabat convertint en un monògrafic sobre aquest tossal, i suposo que el text més detallat que se li ha dedicat.
Els que seguiu aquest blog de forma habitual sabeu que la contrada de les Arenes és molt frequentada per l'autor. Les Arenes és un indret ple d'encants, tant naturals, com creats per la mà de l'home. D'entre aquests ultims destaca l'antiquíssima ermita de les Arenes i el llogarret de les cases de les Arenes, on hi podem trobar casalots modernistes molt bells. D'entre els naturals, la bellesa del paisatge és seductora; una catifa de bosc s'estèn de forma intermitent, interrompuda per la roca, que floreix arreu, i tot el conjunt atravessat pel Riu Ripoll, que va modelant les seves ribes amb el passar dels segles.
L'indret de les Arenes és curull de cursos d'aigua. Hi tenim per suposat el riu Ripoll, però també el torrent de la Matalonga, i la riera seca, que hi aboquen les seves aigues. Sembla ser que a les desembocadures dels mateixos s'hi trobarien moltes sorres o "arenes", motiu d'aquest topònim tant antic.
Com a persona de ment endreçada, m'agrada categoritzar tots els elements; sempre parlem de "les Arenes", "el sector de les Arenes", sense posar-hi limits. Què són realment les Arenes? Permeteu-me una petita disgressió:
Hom podria pensar en les Arenes com el medi inmediat que envolta l'Ermita i el poblet de les Arenes, recollint també el mas de l'Illa (molt proper), llavors les Arenes es podrien descriure com unes certes planes a les parts baixes de la de la Vall del Ripoll, properes al riu, envoltades de relleus més o menys abruptes i estructurades al voltant de l'Ermita i el llogarret de les Arenes.
I on acabarien aquestes Arenes? Fixem-nos en l'ermita. Just a la seva vora comença l'elevació que culmina amb el Turó de la Furriola. Forma aquest turó part del sector? Els seus inicis indubtablement sí, doncs són al costat de l'ermita. Però el cim en queda més allunyat, i ja mirant al massís, té un altre caràcter.
O pensem en el mas del Sabater Vell, un casalot molt proper, els habitants del qual resaven al temple de les Arenes. L'enquadrem amb el sector de les Arenes, al qual està comunicadíssim per la carretera, i està molt proper, o l'enmarquem dins del Sot de la Carda, una Vall que baixa de la muntanya i que acull el mas a la seva part més baixa?
I el protagonista d'aquest article, que fem amb el Turó de les Arenes? El topònim és inequívoc, i aquest és un turó les faldes del qual recullen el poblet de les Arenes. Aleshores aquest turó formaria part del sector de les Arenes, tanmateix com a elevació està enganxada amb el massís de les Roques d'Aguilar (una altra contrada molt coneguda i amb personalitat propia). Forma el turó part de les Roques d'Aguilar o les Arenes? O ambdues? Sota el criteri de l'autor es troba a cavall entre un sector i l'altre. El cert és que les fronteres sempre són dràstiques i sovint absurdes. Les fem servir els humans perque tenim una obsessió amb tenir-ho tot endreçat i catalogat. A la muntanya, tant se li en fa les linies imaginaries.
I el protagonista d'aquest article, que fem amb el Turó de les Arenes? El topònim és inequívoc, i aquest és un turó les faldes del qual recullen el poblet de les Arenes. Aleshores aquest turó formaria part del sector de les Arenes, tanmateix com a elevació està enganxada amb el massís de les Roques d'Aguilar (una altra contrada molt coneguda i amb personalitat propia). Forma el turó part de les Roques d'Aguilar o les Arenes? O ambdues? Sota el criteri de l'autor es troba a cavall entre un sector i l'altre. El cert és que les fronteres sempre són dràstiques i sovint absurdes. Les fem servir els humans perque tenim una obsessió amb tenir-ho tot endreçat i catalogat. A la muntanya, tant se li en fa les linies imaginaries.
EL TURÓ DE LES ARENES
"Segurament, quan ens acostavem a les Arenes, abans del revolt de l'Illa, us haurà cridat l'atenció un bonic i esvelt turó a sobre mateix de les cases. Alterós, fa venir ganes de pujar-hi, i val la pena."
Albert Antonell
El Turó de les Arenes és un petit tossal que s'alça just sobre el veïnat del mateix nom, i tot i ser baix en elevació (520m) és acusat en verticalitat i pertot arreu li surten clapes de roca. Es troba a cavall entre el sector de les Arenes i el Massís de les Roques d'Aguilar, tant propi d'un indret com de l'altre; doncs domina el sector de les Arenes, acollint a les seves faldes el poblet, i alhora està connectat amb el massís de les Roques d'Aguilar mitjançant un petit collet (important confluència de camins). La façana principal d'aquest turó mira al riu. Per darrere, s'enganxa amb el Massís de les Roques d'Aguilar ben rapidament, i tot i així, aquest turó té un cim clarament isolat i propi. Cal destacar l'existencia d'un sub-turó, al sud-oest del cim. Aquest sub-turó té una elevació de 460 metres i és reconeixible des de molts indrets, ja que al seu cim hi ha un tronc d'un pi mort que ja porta molts anys adornant-lo.
El Turó de les Arenes té una mena de casc a la part superior, unes curtes parets ens impedeixen pujar-hi per tot arreu. Per trobar el flanc més facil hem de donar-li la volta i atacar-lo des de darrere, des del collet, des de la banda de les Roques d'Aguilar.
 |
| Turó de les Arenes vist des de l'Ermita de les Arenes. En veiem la façana Oest |
 |
| Turó de les Arenes vist des de la Furriola. En veiem la façana Oest |
 |
| Turó de les Arenes i el seu entorn: poble de les Arenes, Paret de Roques d'Aguilar... |
 |
| Foto antiga del turó |
Veiem com aquest turó té una relació molt estreta amb el massís de les Roques d'Aguilar, i si bé en aquest article no vull parlar d'aquest altre conjunt, inevitablement apareixerà molt, així doncs adjunto algunes ressenyes de l'indret que ens poden ajudar a situar tots els elements.
Concentrem-nos en el turó de les Arenes. Podem comparar aquest cimall amb una piramide triangular, doncs presenta tres façanes ben diferenciades, cadascuna d'elles delimitada per un curs d'aigua diferent.
 |
FAÇANA OEST / FAÇANA RIPOLL: La façana Oest del turó davalla fins al Riu Ripoll. Té una forma de C a l'inrevès provocada per un meandre que el riu fa en aquest tram. Aquesta façana és la més vertical de les tres i de fet és per on va la via d'escalada que descriure'm més endavant. Al mig d'aquesta façana, hi trobem una salvatge, desconeguda i costeruda canal que d'ara endavant anomenarem Canal de les Fonts. Aquesta canal ens ofereix un terreny de joc molt divertit, el fons és ple de la tipica selva llorençana, però si en sortim per les bandes trobarem roquetars abundants que podem grimpar pel nostre gaudi. Descriurem ampliament aquesta canal més endavant.
 |
| Façana Oest |
FAÇANA NORD-EST: La façana Nord-Est està delimitada per una conca interna que travessa el massís de les Roques d'Aguilar d'Est a Oest. Aquest torrent desguassa al Torrent del Castelló, i per suposat que és estacionari i només portarà aigua quan plogui. Aquesta façana és més boscosa i la menys vertical de les tres.
 |
| La façana Nord-Est, més boscosa i poc vistosa |
FAÇANA SUD-EST: El turó esta delimitat en aquesta banda per la Canal del Sant. Aquesta és la zona més popular sens dubte del turó, doncs mitjançant aquesta canal s'accedeix al conegut sector d'escalada de les Roques d'Aguilar. Molta gent doncs el travessa, si bé són pocs els que fixen la seva mirada en el nostre húmil turó; tots es dirigeixen a les vies d'escalada.
Aquesta façana és plena de roquetars. També hi trobarem una marcada canal que connecta les cases amb el cim, en direm la Canal de les Cases.
Aquesta façana és plena de roquetars. També hi trobarem una marcada canal que connecta les cases amb el cim, en direm la Canal de les Cases.
 |
| Façana sud-est |
 |
| Una altra imatge d'aquesta façana |
I si la piramide té tres cares, també té 3 arestes que les separen.
L'aresta Est és l'enllaç del Turó de les Arenes amb el massís de les Roques d'Aguilar. És molt curta. L'aresta sud-oest no esta clarament definida, de fet, en serien dues de paral·leles, que recullen entre elles una canal que va a petar al poble (la Canal de les Cases). L'aresta Nord-oest en canvi, és la més definida. Una llarga carena que va ascendint des de la mateixa vora del riu fins al cim del Turó. La solca el camí més llògic per fer el cim.
Observem un mapa detallat del sector i comentem-lo.
Aquest mapa, fet el 2025 mostra tots els camins existents en aquestes dates.
El turó de les Arenes és molt proper a l'eix de la Vall del Ripoll, aquest eix està format pel riu Ripoll i la carretera B-124. La carretera ens ofereix dos accessos per acostar-nos al turó. La primera que trobem (assumint que anem de Castellar a Sant Llorenç) és la carretereta del poblet de les Arenes. La segona és la Pista de la Font del Platan, que va a parar a Can Cadafalch.
Tot veient el mapa proposat, parlem dels camins d'aquest sector.
CAMINS I ACCESSOS
Hi ha dos camins que ens portaràn al cim d'aquest turó. Un d'ells ho fa solcant la carena Nord-Oest, des del nivell del riu fins als 500 metres del cim. L'altre és el més resseguit i de fet no té com a intenció fer el cim sinò arribar a les vies d'escalades de la Paret de les Roques d'Aguilar, tot i que ens serveix també per ascendir aquest tossal. Per últim, i sense arribar al cim hi ha un altre camí que passa per la falda del turó i en dona la volta sense pujar de cota; aquest és, de fet, el més oficial, doncs és un GR, concretament el 173.
Camí de la carena Nord-Oest: El camí més llògic per fer cim. El podem agafar de diferents maneres: una és aparcant a l'aparcament passat el gual de la font del platan. Des d'alla anirem a buscar el riu, que en aquest tram és molt ample. Abans de que el riu faci una marcada curva, haurem de trobar una traça que puja cap a la muntanya. Si l'agafem i la seguim, recorrerem tot aquest llom fins arribar sota el propi turó de les Arenes, que té, al cim, una mena de barret que fa que no sigui accessible per tot arreu. El camí es posa pla per fer la volta a aquest barret, i ens acaba abocant al Coll del Turó, i des d'allà sí, podrem fer el cim amb uns minuts.
El camí de la carena Nord-Oest és pot agafar des d'un altre lloc, estalviant a l'excursionista el primer tram. Per arribar-hi, no aparcarem el cotxe al gual de la Font del Platan, sinò que seguirem circulant per la pista. En cert moment s'ens obrirà a la dreta una mica de plaça. Aquest indret és on ve a parar el torrent intern de les Roques d'Aguilar. Des d'aquest parking veiem, una mica més enllà (no s'hi ha d'arribar) una porta que marca l'inici de la finca del Cadafalch. Des d'aquest indret surt més d'una traça. La nostra al principi sembla que vol tornar enrere, doncs avança uns metres en paral·lel a la pista, però una mica per sobre. Finalment ens acaba portant en molt poc temps a una cruïlla de 4 camins. El que hi passa transversal és el propi camí de la carena Nord-Oest, i el que fariem si seguissim recte és un enllaç que ens portaria al GR-173.
El camí de la carena Nord-Oest és pot agafar des d'un altre lloc, estalviant a l'excursionista el primer tram. Per arribar-hi, no aparcarem el cotxe al gual de la Font del Platan, sinò que seguirem circulant per la pista. En cert moment s'ens obrirà a la dreta una mica de plaça. Aquest indret és on ve a parar el torrent intern de les Roques d'Aguilar. Des d'aquest parking veiem, una mica més enllà (no s'hi ha d'arribar) una porta que marca l'inici de la finca del Cadafalch. Des d'aquest indret surt més d'una traça. La nostra al principi sembla que vol tornar enrere, doncs avança uns metres en paral·lel a la pista, però una mica per sobre. Finalment ens acaba portant en molt poc temps a una cruïlla de 4 camins. El que hi passa transversal és el propi camí de la carena Nord-Oest, i el que fariem si seguissim recte és un enllaç que ens portaria al GR-173.
Camí del sector d'escalada: Aquest camí és ben conegut entre els escaladors que pujen al sector de les Roques d'Aguilar, i la majoria de la gent el pren per arribar a aquest indret. Tots es queden al sector però passat aquest, el camí segueix pujant. Per agafar-lo haurem d'aparcar a algun dels parquings que tenim a l'Area d'Esplai de les Arenes, el més adeqüat és el que queda proper a la font de la Boixa, és a dir l'últim parquing. Ja no es pot aparcar al raval de les Arenes per no contrariar els veïns. Aleshores anirem pujant la carretereta que porta a aquest nucli habitat. Tant bon punt veiem la primera casa, sortim de l'asfalt just per la dreta d'aquesta. El camí no té més perdua, ara només fa falta seguir-lo, va revoltant fins a posar-se paral·lel a la paret, i aleshores va pujant de cota. Els escaladors agafen una o una altra sortida en funció de la via que vagin a fer. Però nosaltres passarem de llarg la paret, que des del camí s'intueix, però no és del tot visible. Estem recorrent un sot ben estret i ombrívol, que queda recollit per una banda pel Turó de les Arenes (concretament per la seva façana sud-est) i per l'altra la Paret de les Roques d'Aguilar. Anirem pujant fins a sortir d'aquest sot i el corriol ens escopirà a un altre camí. Aquest camí és la continuació del camí de la carena Nord-Oest, ja que aquest un cop ha passat pel coll del Turó, segueix fent i va a buscar el massís de les Roques d'Aguilar. Un cop sortits a aquest camí, l'agafem en direcció esquerra. Caminarem plans, i amb molt bones vistes sobre la Paret de les Arenes, fins arribar al coll del Turó. Des del coll només cal ascendir uns minuts per fer el cim.
GR-173: El GR-173 és l'últim camí major que ens queda per comentar. Per agafar-lo, podem aparcar a qualsevol dels dos parquings proposats abans. De fet, aquest camí els uneix tots dos. Imaginem-nos que hem aparcat a l'Area d'Esplai de les Arenes. Pujarem la carretera fins arrivar al llogarret de les Arenes, el qual creuarem pel camí principal. Val la pena admirar l'arquitectura d'algunes de les cases, de factura modernista. No parlarem del poble doncs fariem l'article massa llarg. Seguint les marques de GR aviat haurem creuat el petit poble, i en sortirem per un caminet ombrívol que anirà baixant fins a posar-se proper al riu. En cert moment passem pel sector de les fonts, compost per les fonts de l'Espígol i del Romaní. El camí segueix avançant paral·lel al riu, en cert moment recorrem la mateixa llera, en aquell tram ample del que hem parlat abans. Per aquesta alçada arrenca el camí de la Carena Nord-Oest. Pocs minuts més endavant sortirem al Parquing de la Gual del Plàtan. Resumint, aquest camí li fa la mitja volta per la base al Turó protagonista d'aquest article.
Altres camins i enllaços: Tot i que he indicat els camins principals, cal mencionar que el turó es presta a moltes improvitzacions, hom pot trescar i pujar una mica per allà on vulgui, ja que les codines constants permeten avançar per ell sense veure's aturat per la selva llorençana. Jo he passat una mica per tot arreu. A part, hi ha altres corriols que no he marcat al mapa. Si el mireu podreu observar dos canals que van a buscar el Ripoll, aquestes són la Canal de les Fonts i la Canal de les Cases. La primera arrenca al sector de les Fonts i puja molt vertical pel mig de la muntanya. És un camí que he obert jo i és estret i marginal. Ens permet arribar al cim del Sub-Turó, i també és el que porta al peu de la nova via clàssica que ressenyarem més endavant. Per altra banda la canal de les Cases és una altra canal, practicable caminant, tanmateix ni la he marcat ni la ressenyaré perque aquesta arrenca des de cases particulars del poble i com he comentat abans, cal respectar els veïns.
Tot seguit veie'm una altra ressenya propia i en comentaré els atractius més destacats:
ELEMENTS D'INTERÈS
Comentem breument alguns elements d'interès que aquest turó compren. Cal ser estricte, pel bé del lector, i comentar només elements que estiguin propiament dins del turó; hem establert abans les fronteres del mateix.
Cingles del turó: La façana oest, es a dir la cara del triangle que dona al Ripoll és la més vertical, i s'hi poden distingir varies llenques de roca. Hi ha un conjunt en concret que anomeno Cingles del turó. És tracta d'un mur conglomerat d'un sol cos amb vegetació entremig ja que no és molt vertical.
 |
| Els cingles del turó de les Arenes. Modesta paret. |
Cases de les Arenes: Cal parlar d'aquesta petita i preciosa urbanització que reposa al sud-oest del turó, a l'inici de la seva falda. És un conjunt arquitèctonic de principis del segle XX que va ser impulsat per burgesos sabadellencs amb la finalitat d'estiuejar-hi. L'ocupament de les cases ha canviat molt en els últims anys i jo n'he sigut testimoni directe. Els meus records són d'un poblet desert entre setmana, de fet jo sempre hi aparcava a dalt, a la plaça del centre del poble i feia servir l'indret com a inici de moltes excursions. Però el 2020 i a causa del Covid, molts propietaris de les cases van decidir instal·lar-s'hi permanentment. I així segueix avui en dia, amb la majoria de les cases habitades durant tot l'any. Sé que això ha comportat problemes d'abastiment d'aigua, sobretot durant els anys de sequera que hem passat (2022, 2023, 2024...). Des de llavors no és convenient aparcar a dalt...
Les Cases de les Arenes a vegades reben altres noms, com ara Llogarret de les Arenes, Nucli de les Arenes, Veïnat de les Arenes... Cal indicar que aquestes es van establir en un lloc que ja era altament domesticat per l'home. L'origen de la urbanització va ser la masia de Can Barceló, al voltant de la qual, és a dir en les seves terres de conreu s'hi van anar edificant construccions modernes. També can Barceló va ser modificada del tot, i l'edifici que veiem avui no té res a veure amb el mas antic que treia profit de la muntanya. Originariament era "un edifici de proporcions modestes, amb la façana orientada a migdia, on hi havia un rellotge de sol. Tenia planta baixa i pis". "La família que habitava Can Barceló, els Pobla, conreaven les feixes del rodal i les que hi havia en els costers de sota la casa fins al riu, espai que ara ocupa la petita urbanització del raval de les Arenes".
 |
| L'antic can Barceló, a baix, i una casa modernista d'estiueig ja construida |
Aquestes cites són de l'Antoni Ferrando, del seu llibre La Vall del Riu Ripoll.
També hi havia un mas dit de les Arenes, el qual va desapareixer i no s'en coneix la ubicació, però podria ser proper a l'ermita.
 |
| Per sobre d'aquesta casa passa el GR-173 |
 |
| Cases de les Arenes |
Les fonts: Aquest és un racó molt bonic de la contrada que acull dues fonts ben treballades. L'ombra d'uns bons platans converteixen aquest espai en idil·lic. Aquestes fonts es troben a la part baixa de la façana Oest, molt properes al riu. Són conegudes com la Font de l'Espígol i la Font del Romaní, respectivament. La font de l'Espígol va acompanyada d'una bona bassa, que en epoques bones queda plena. Aquestes dues fonts es van obrar l'any 1917, en ple auge dels estiuejants.
 |
| La font del Romaní abans de la restauració |
Aquestes fonts foren fetes pels estiuejants del poble que hi passaven llargues estones, com podem llegir en aquest fragment d'Esteve Prat: "A les Arenes solia fer-se la fontada a la tarda anant a les fonts a berenar, costum que formava part dels hàbits de sociabilitat i oci dels estiuejants. Les fonts van ser convenientment analitzades, agençades i ornamentades en estil modernista."
Molt propera a aquestes fonts n'hi ha una altra de natural, és a dir no obrada. És coneguda com a la Font Rodona. La podrem trobar en la zona d'inici de la canal de les Fonts, és a dir una mica allunyada de les Fonts del Romaní i l'Espígol.
El Sub-Turó: El turó de les Arenes, tot i ser petit, gaudeix d'un cim secundari. La cota principal del turó de les Arenes és de 519m sobre el nivell del mar, i la punta del sub-turó s'alça 462m. El sub-turó és troba a l'Oest de la cota principal. Es despenja de la massa i alça el cap en un turonet ben visible des de molts indrets. Identificar el cim del sub-turó és ben facil: ja fa molts anys que hi ha unes restes d'un pi blanc mort que encara aguanten dempeus. Veiem-ne algunes fotos:
 |
| El Sub-Turó amb el característic pi mort al damunt |
 |
| El pi mort |
 |
| El Sub-turó vist des de dalt. Qui tingui bona vista veura un animal salvatge |
Les dues salvatges canals que hem comentat abans, la Canal de les Fonts i la Canal de les Cases conflueixen darrere el cim del sub-turó.
Canal de les Fonts: Aquesta és una costeruda i decididament salvatge canal que s'enfila per la façana Oest del turó. Ens pot servir per buscar el sub-turó i per arrivar-nos a les parets de la façana oest. Concretament haurem de fer servir aquesta canal per trobar el peu de la Via dels Aladerns.
La canal agafa aquest nom per trobar-se el seu inici proper a les Fonts.
La canal agafa aquest nom per trobar-se el seu inici proper a les Fonts.
A mig camí entre les fonts i el poble de les Arenes podem pujar uns marges i endinsar-nos una mica en el bosc. És una canal bruta que desprès descriurem fil per randa.
La creu: Un cop hem pujat al capdamunt del Turó de les Arenes, hi trobarem una creu de ferro forjat. La creu es clava en una placa de formigó que actualment està solta del medi.
Les bones vistes del cim i la seva superficie agradable conviden a un vivac.
Les bones vistes del cim i la seva superficie agradable conviden a un vivac.
Al poble de les Arenes hi havia l'antic Hostal de les Arenes, un indret on es podia dormir i menjar. Desprès de la guerra va deixar d'exercir d'hostal i va tenir altres usos. Desprès de la guerra era un espai on hi feien estades els joves d'Acció Catòlica i també, però de manera menys frequent, els "Camaradas del Frente de Juventudes", es a dir falangistes. És molt possible que aquesta gent instal·lès la creu al cim del turó.
 |
| Foto del 2017. |
LA VIA DELS ALADERNS
A Sant Llorenç del Munt hi ha vegades que mirant ressenyes llegireu: "Només per a coleccionistes" o bé "només per a enamorats de Sant Llorenç". En general són eufemismes per descriure vies dolentes, normalment massa facils, amb aproximacions selvàtiques, amb roca dolenta, o exposades. Doncs la via que ressenyem avui seria el maxim exponent de via per a col·leccionistes, perque és facil, de roca dolenta i d'aproximació ferèstega. De fet, heu de tenir una col·lecció moooolt rebuscada com per voler-hi afegir aquesta via.
De publicitat enganyosa no en farem, és una via amb pocs alicients. Tanmateix és molt apta per a exploradors de Sant Llorenç, aquells que volen coneixer cada racó. Aquest indret és precios i us puc assegurar que encara no heu petjat aquestes canals i rocams.
La via és molt facil, una grimpada, exceptuant algun pas atlètic que farem al segon llarg, al final de la via per superar el "casc" del turó de les Arenes i fer-ne cim.
Coneixent com conec la zona m'apropo al peu de via, obro un camí dins la canal, exploro tot plegat, etc. Aleshores aviso al meu company de cordada i mecenes en Carles per si li ve de gust. Comencem el 28 de juliol del 2025, pujem uns metres però ens agafa una forta tempesta d'estiu, és tant inesperada i tant intensa que en Carles punxa un parabolt, rapela, i abandonem. Per sort al costat de peu de via hi ha una balma on ens hi refugiem una bona estona fins que para de ploure...
 |
| Refugi pluvial |
 |
| Quedem ben xops |
Seguim amb l'escalada el 30 de juliol. Mentre obrim enretire'm el parabolt que vem posar per escapar de la pluja però l'espàrrec queda enfora, així que es pot aprofitar. Acabem d'obrir el primer llarg, molt facil i d'uns 60 metres, s'ens fa fosc i marxem cap al poble. Només ha quedat pendent el segon llarg, molt curt, que ens fa superar el "casquet" final del Turó de les Arenes. A aquest segon llarg s'hi pot arribar caminant, sense haver d'escalar el primer llarg, i així ho fem el 8 de desembre.
Aproximació: Per arribar-hi enfilarem tota la canal de les Fonts. A mig camí entre l'ultima casa de l'urbanització i les conegudes fonts arrenca aquesta canal. Veiem sobre nostre unes feixes aixecades sobre el nivell del camí. Anem a cercar-les. Per a més context, just on hi ha el meandre del riu, al vertex de la corba és l'altura on arrenca la canal les Fonts. Hem pujat a aquestes feixes, hem vist afloraments rocosos, i ens capta la vista una petita bauma. Just a l'esquerra d'aquesta balma arrenca el camí (no és gaire evident).
 |
| Balma que marca l'inici del camí |
 |
| Inici del camí |
 |
| Foradet |
 |
| Cingle a la base del qual hi ha el foradet |
Transitem per l'esquerra del tàlveg. La canal s'eixampla i es divideix un dos. Un esperó rocòs al mig de la canal fa de divisoria entre les dues sub-canals. Aquestes roques són les estribacions finals del Sub-Turó. Nosaltres hem de prendre la de l'esquerra (important). El camí és molt difús i a més, han caigut tres grans pins al mig de la canal que ho fan tot molt més díficil. Cal comentar que aquests pins han caigut el mateix 2025, en plena exploració de la canal. Passats els pins retrobem la traça, o quan algú hi vagi suposo que trobarà més aviat el fantasma de la traça. Arribem finalment a un indret concret on sembla que el camí s'acaba, o més ben dit on tenim més d'una opció. A la dreta ens queden uns ressalts que ens duràn al cim del sub-turó. Amunt, sembla que segueix la canal. I a l'esquerra, un corriolet ens portara directament i amb pocs metres al peu de via.
 |
| El refugi pluvial |
 |
| El peu de via |
Els més curiosos poden sobrepassar el peu de via i seguir avançant, on aviat es trobaran terreny de dificil avenç per la verticalitat que té. És l'extrem dels Cingles del Turó.
 |
| Dintre la canal hi ha alguna fita |
La ressenya:
La via ressegueix una llengua de roca evident de la façana Oest del Turó de les Arenes. Aquesta llengua és una franja estreta i alta que queda recollida entre un marcat esperó a la dreta i un bosquet a l'esquerra.
 |
| La via supera la llengua de roca i el casquet final del Turó |
L'escalada: Comencem l'escalada per terreny molt facil i ens dirigim al parabolt visible. On està l'expansió ens muntem a la paret. Veiem sobre nostre una llenca, una crosta, on podem posar-hi un friend i desprès ens hi enfilem. El friend és bo però la crosta no, segurament en cas de caiguda l'arrencariem.
 |
| El flotant de la crosta |
Seguim progressant i apareixen alguns forats que donen opció a assegurar-nos.
Seguim ascendint aquesta vira de roca i si en algun moment ens volem assegurar, ens podem desviar a la dreta per llaçar el pi blanc que creix a mitja paret, o alguna savina/romaní que habita aquesta escletxa terrosa.
 |
| Savina |
Anem avançant per terreny facil però roca dolenta i la paret es va tombant, d'escalar passem a grimpar i de grimpar a caminar, i així arribarem a la R2, un formòs aladern que creix a peu de paret.
 |
| Arribant a la R1, als peus del casquet |
El segon llarg és molt curt i supera un bonic diedre. Comencem pujant i trobarem un pitó clavat enmig el diedre. Més endavant, abans de superar l'únic ressalt, encara podrem posar algun flotant.
 |
| El diedre del segon llarg |
Sortim per l'esquerra del diedre. Ens trobem en una terrasseta on al mig de la mateixa hi creix un bonic aladern, on hi farem la R2.
 |
| La R2 |
I de la R2 ja podrem abastar el cim del Turó de les Arenes amb una curtíssima caminada. Al capdamunt ens esperen unes vistes majestuoses, tant del massís com de la Paret de les Roques d'Aguilar, que tenim just al darrere.
 |
| Cim del Turó de les Arenes |
Recull fotogràfic:
 |
| La canal de les Fonts està ben habitada |
 |
| Casquet final del Turó |
 |
| Detall del diedre |
 |
| La llengua per on va la via. Fotografia presa des del Sub-Turó |
 |
| Foto antiga de l'ermita. Darrere hi podem veure, ben clarament, la llengua de roca que recorre la via. |
Salut i muntanya!!!!
