Sabeu que en aquest blog tenim un interès i una preocupació especials pels assumptes forestals i, per tant, les aventures i desventures dels arbres hi van apareixent de tant en tant. Escric avui una breu ressenya per notificar la defunció d'un arbre majestuós que el vent ha aterrat.
Hem viscut aquest 11 i 12 de febrer de 2026 unes ventades a Catalunya que han afectat el país amb més o menys mesura. Al Vallès aquestes corrents s'han fet notar i són varis els arbres que han estat abatuts, portant problemes a les urbanitzacions i carreteres, que han col·lapsat per culpa sobretot de Pinus halepensis caiguts. Si bé la majoria de les víctimes han estat anònimes, destaca la mort d'un gran exemplar. Aquest arbre era un exemplar urbà, vivia dins del poble. Concretament vivia al patí de la Torre Balada, l'escola de música municipal on hi han estudiat molts infants, entre els quals m'incloc. Recordo amb gran estima les estones de jocs al patí de l'escola, i tot i que llavors no n'era conscient, ens vigilava tothora aquest gran arbre que avui ha mort. La principal víctima del dia d'avui és aquest arbre, un preciós exemplar de Pinus pinea, conegut col·loquialment com a pi pinyer, també en zones del país se l'anomena pi bo o pi ver, fent referència a les seves altes qualitats gastronòmiques, doncs és l'únic dels 6 pins catalans del qual n'aprofitem el pinyó, una menja exquisita i nutritiva.
Veiem-ne algunes imatges de quan era viu. Les he agafat d'internet i la seva qualitat és dubtable, sé que en tinc al meu arxiu però desisteixo de buscar-les perquè és caòtic.
 |
| Autor: instagram Torre Balada |
 |
| Autor: instagram Torre Balada |
 |
| Autor: Actual |
Es digui el que es digui d'ara endavant, cal puntualitzar que l'arbre tot i la seva edat avançada es trobava en un estat de salut pletòric. Tanmateix, el tronc era molt vinclat, i la grandiosa copa exercia molta força sobre les arrels, practicant-hi una palanca constant. Tots els amants dels arbres i aficionats a l'arboricultura sabíem que un arbre tant gros i vinclat havia d'acabar a terra. Sembla que cap tècnic/persona qualificada de l'ajuntament s'hi havia fixat (cosa impossible doncs es troba en un equipament municipal), o en cas de fer-ho l'ajuntament no va considerar com una prioritat preservar aquest arbre. Hi ha tècniques aplicables per aquests casos, mitjançant apuntalaments, o si més no, podes que poden treure pes d'una banda de l'arbre per intentar centrar una mica el centre de gravetat... A tots ens ve al cap les actuacions al Pi d'en Xandri a Sant Cugat del Vallès. Tampoc cal capficar-se amb el que podria haver sigut. És cert que les coses han de seguir el seu ordre natural i no ens podem fer càrrec de tot.
Tot seguit veiem les imatges de l'arbre caigut. Com podeu veure, la densitat i coloració de la copa denota la salut que tenia aquest arbre. El podríem haver gaudit un, o dos, o tres segles més, qui sap. Tant sols hi he pogut localitzar un niu de processionària, i és ben petit.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Apreciem des d'aquest article la companya del ja mort pi, una bella alzina que viu als jardins de la Torre Balada. Alzines i roures tenen arrels més potents que els pins i també tenen el centre de gravetat més baix, i generalment no pateixen durant els episodis de ventades violentes.
 |
| L'alzina de la Torre Balada |
El primer que m'ha vingut al cap quan m'han avisat de la caiguda del pi de la Torre Balada ha estat el Cedre de la Plaça Major. Aquest fou un exemplar majúscul de cedre que vivia a la plaça principal del poble i que va caure a causa a les fortes ventades del 2014. Aquelles ventades van ser més fortes que les actuals i van abatre milers de pins a tot el terme municipal, i per suposat als termes municipals veïns. Tanmateix el cedre, per la seva ubicació i significança, va ser-ne la víctima més visible i lamentada. Pensava que no trobaria les fotos que vaig fer llavors, doncs ja fa 12 anys d'aquell episodi. Però mentre escric l'article busco per internet i veig que no sóc l'únic que recordo aquell arbre, i justament a l'Actual (diari local) del passat divendres li dediquen una fotografia que adjunto tot seguit:
 |
| Autor: l'Actual |
Al seu lloc s'hi va plantar una olivera, molt bonica per cert.
Aviat tocarà el que em fa més por: voltar per la muntanya i veure si algun dels gran arbres de Sant Llorenç del Munt ha estat damnificat. I no sóc gaire optimista.
Justament la setmana passada, voltant per la Paret del Dragó hi vaig veure dos pins caiguts que han tapat, d'una banda, l'accès per accedir a la Balma obrada que hi ha sota la Paret i també ha quedat totalment tapat el camí que porta des de la Paret del Dragó fins el cim del Castelló...
Justament la setmana passada, voltant per la Paret del Dragó hi vaig veure dos pins caiguts que han tapat, d'una banda, l'accès per accedir a la Balma obrada que hi ha sota la Paret i també ha quedat totalment tapat el camí que porta des de la Paret del Dragó fins el cim del Castelló...
Un dels pins, a l'aixecar-se, ha arrossegat amb ell algunes alzines.
No em vull estrendre amb un tema que ja hem comentat repetides vegades en altres articles, però breument, sapigueu que la sequera dels ultims anys, la qual va matar molts arbres, combinada amb episodis meteorologics violents (ventades, pluges) va aterrant molts arbres i ja portem alguns anys en que això passa recurrentment.
Enllesteixo l'article adjuntant alguns links. Us portaràn respectivament a dos articles de l'Actual, un parlant de les ventades d'enguany, també sobre les ventades del 2014, i per últim us recomano l'article que vem escriure amb l'Òscar Masó on parlem de la mort de varis arbres monumentals de la muntanya.
