EL TIL·LER DE LA CANAL DE TANCA

 Molt i molt bones!

La muntanya de Sant Llorenç és plena de singularitats i de coses boniques per aquells ulls que saben apreciar-les. Bé, no només la de Sant Llorenç; tota la terra del món és refugi de coses belles. I totes aquestes coses, així com el territori sobre el que descansen, és estimat i salvaguardat per la gent que hi ha nascut i viscut. No tota la gent que ha nascut en un indret té perque estimar la terra. Aquesta passió es manifesta en alguns individus de forma més potent que en d'altres. Quan una persona ha nascut amb aquesta fal·lera, o l'ha adquirit, té una necessitat de coneixement, de saber exactament quins accidents hi ha posats sobre, o sota, el sòl. També té un sentiment de conservar aquesta terra que ha conegut, i en la majoria dels casos, sent una atracció pel passat, pels origens primigenis, una melancolia per un temps no viscut, on la muntanya era més salvatge, més viscuda, més autentica.

Dins la muntanya hi ha moltes coses que em criden l'atenció, i que destaquen a la meva vista. Hi ha elements que no serien possibles sense l'home. Marges de pedra seca, fites destacades, barraques, cases de pagès... En canvi hi ha altres coses totalment naturals, on l'home faria bé de quedar-se al marge. Animals, animalons, flors, plantes sagrades com la farigola... I sobretot els arbres.

Els arbres representen la força de la terra materialitzada. Veure'ls corpren, sobretot quan tenim davant un exemplar magnific. A Sant Llorenç, tot i ser un bosc domesticat des de fa molts segles, en tenim prous, d'aquets titans; tot i que la seva magnificiència no té perque ser indissoluble de la grandaria. També hi han arbres especials per les capritxoses formes que adopten, o per la historia que tenen al darrere, o per tractar-se d'una especie poc comuna en el seu entorn..

En aquest article vull parlar d'un arbre singular que trobem a Sant Llorenç del Munt. Viu en una canal feréstega, al salvatge sector de les Fogueroses. Ho acompanyarem amb un parell d'arbres interessants que trobem a la vora de la fresca Font del Llor.

Som-hi!

EL TIL·LER DE LA CANAL DE TANCA
Ja fa forces articles que parlo de zones a tocar de la carretera. Es trobava a faltar tornar a la muntanya més salvatge. En aquest cas ens endinsem en una canal molt poc frequentada, llarga, molt obaga, empinada, i amb un ambient ferotge: la Canal de Tanca. 
La Canal de Tanca permet pujar uns 300 metres desde que hi comencem fins que arrivem a la capçalera. Quan som dalt, ja casi bé estem a l'altura de la carena del Pagès, el camí més enlairat que uneix la Mola amb el Montcau.
Aquesta canal puja paral·lela a una més famosa, la Canal de la Ravella. Entre totes dues hi ha un cingle, allargassat i estret, podriem dir que sense nom: més endavant aprofundirem sobre aquest relleu i la seva toponimia. A banda i banda d'aquesta muntanya hi pujen les dues canals. 
En aquest croquis surten senyalades totes dues canals. També el cingle del que parlavem, que veureu que surt indicat com a Paret dels Líquens Secrets. Desprès ho explico.

Per arrivar a l'inici de la canal, hi podem accedir pel Coll Gavatx, és a dir aparcant a la urbanització de les Marines, o bé pel camí que comunica el Marquet de les Roques amb el Coll Gavatx, és a dir aparcant a l'aparcament del Marquet.

L'inici de la canal no és gens clar, i sols apareix marcat per una petita fita de pedres. Amb una traça discreta i poc evident comença l'ascensió a la canal, que al seu primer tram es presenta molt vertical. Deixo en mans del lector localitzar correctament la canal i enfilar-la. Per a això existeixen els mapes. 

Som dins la canal i pujant pel camí. Aviat veiem un arbre, una planifolia que no és alzina ni roure. Té un color verd clar, i és força espigat, estirant-se cap al cel. És un arbre de tamany mitjà, i la salvatjor de la canal no convida a acostar-s'hi al peu. Tant sols és un avanç del que ens espera més endevant. 

Seguim pujant i desprès d'una estona ens trobem davant nostre la joia de la canal, un espectacular til·ler de tres vesses nascut molt proper al tàlveg de la canal, del qual destaca la seva altura i la frondositat del mateix. En aquesta canal estreta i encaixonada ha trobat un ambient protegit, humit, i més obac que en d'altres indrets del massís, i ha pogut prosperar.

El til·ler té tres vesses, que ja surten diferenciades del terra. La més petita de totes té un diametre de 33 centimetres, mentre que la més grossa, gaudeix d'un bon diametre de 53 centimetres. L'arbre té una aparent bona salut, amb un verd intens, i una frondositat de fullam envejables. Pel que fa a l'altura, n'aproximo uns 20 metres. És amb totes les de la llei un arbre bellissim. 

Gripau que vaig trobar a la enforcadura de les 3 veses

La canal és força estreta en aquest punt. No gaire lluny de l'arbre, s'alcen les parets que tanquen la canal.

Les fronteres de la canal són clares

Aquestes parets formen part del cingle que separa la canal de Tanca de la canal de la Ravella. En aquest cingle s'hi va fer una via d'escalada, a la part que dona a la canal de la Ravella i la paret fou batejada com a Paret dels Liquens Secrets. Tanmateix aquest nom, pel caracter localitzat que té, al parlar d'una "paret", trobo que no compren la totalitat d'aquesta muntanya, que també té parets abocades a la canal de Tanca.

Aqui trobareu l'article on es parla d'aquesta via d'escalada, junt amb d'altres del sector de llevant de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d'un article molt complet escrit pel notori escalador Armand Ballart:
Article sobre escalada a les grans parets llevantines de Sant Llorenç

El cingle del que parlem és el que queda tancat per les dues canals, la de Tanca i la de la Ravella.

El cingle complet, de gran magnitud, i amb prou personalitat propia, destaca tant sobre la vista com sobre el mapa. Un més dels nombrosissims accidents de Sant Llorenç que roman sense nom. Què us sembla cingle Entrecanals? No em feu gaire cas... Seguim

Continuem ascendint la canal i força més amunt del til·ler que hem afalagat, trobem una petita zona planera (sorpren doncs fins ara la canal no donava gaire terrenys planers) on entre el dens alzinar sobresurt un altre til·ler, un exemplar que es prou destacat, però no arriva ni a les dimensions ni a la personalitat del que hem vist abans. Trobem doncs en total 3 til·lers, ubicats al tàlveg d'aquesta canal, i prou separats entre ells. El que es troba més avall és el petit, al mig trobem el bell exemplar de tres veses, i més amunt l''arbre mitjà.

ELS ARBRES DE LA FONT DEL LLOR
Bé, un cop superada la llarga canal, he revoltat per les Fogueroses, i he acabat baixant per la Canal del Llor, canal que et deixa a la Font homònima. Poc abans d'arrivar a la font, el camí transcorre per un torrent ple de grossos blocs. D'entre aquests blocs en destaca un, molt gros, que indica el punt per sortir del torrent i trobar la font, a ma dreta. (Sobre aquest bloc vaig fer la meva primera ressenya d'escalada, que adjunto al final de l'article). Doncs bé, darrere d'aquest blog, i al mig de l'ombrivol torrent, hi ha una alzina destacable, molt ben formada. Un tronc puja ben recte, fins l'enforcadura, on es va dividint de forma força simetrica, per crear una copa preciosa i equilibrada.

L'alzina del torrent del Llor

Caminem uns pocs segons més i ja ens trobem a la Font i la petita esplanada que té davant. Aquesta font és de les més importants de tot el Parc Natural, forma part del selecte grup, molt reduït, de fonts que rajen ininterrompudament, i té una gran historia al darrere.

Al voral de la font destaquen un platan, i dues alzines, de les quals n'adjunto fotos.

També cal comentar l'abundancia de figueres que creixen als entorns de la font, si bé cap d'elles s'ha desenvolupat prou com per ser un arbre majuscul.

Plàtan de la font del Llor

Alzina 1 de la font del Llor

Alzina 2 de la font del Llor

La Font del Llor

La meva primera ressenya d'escalada, que tractava sobre el bloc del Llor

En el proxim article sobre arbres parlarem de tres arbres majestuosos, tots tres situats a les proximitats de Sant Feliu del Racó. Tot i la facil accessibilitat que comparteixen, no són gaire coneguts, ni prou admirats.

Salut i Sant Llorenç!