LA FISSURA MASÒNICA A LA CINGLERA DEL BOLET DE CAN POBLA

 Avui porto una via nova d'escalada, una recent obertura en un cingle de la Mola, concretament una paret que trobarem a tocar del conjunt arquitectònic de Can Pobla. Una modesta via dedicada a uns prolífics escaladors i referents, els germans Masó.

La via s'ubica en un cingle que rep el nom de Cinglera del Bolet de Can Pobla. Aquest cingle no és una paret "uni-direccional" o "plana" que diguem, sino que la mateixa té dues orientacions. Imaginem-nos un casc de vaixell però cap per avall. Des de la proa fins a mig vaixell seria més o menys la forma que té aquest cingle. Per tant, té dues parets diferenciades, una que mira a l'Oest i una altra que mira a l'Est. Les dues parets s'ajunten en un vertex que apunta cap al Sud. Aquesta paret no és gaire alta, potser d'uns 50 metres a les seccions més altes.

La cinglera del Bolet de Can Pobla. Vessant Oest.

La fissura del centre de la imatge, objectiu de la via

LA CINGLERA DEL BOLET DE CAN POBLA
Aquesta cinglera la trobem just a sota i al sud dels magnifics cingles de cavalls. Aquests cingles de cavalls ja culminen al pis superior de la Mola on trobem el monestir de Sant Llorenç.
La cinglera del Bolet de Can Pobla agafa el nom de la formació rocosa que descansa just a sobre el cingle, entre la paret Est i la paret Oest; hi trobarem una característica roca que ens pot recordar a un altiplà en miniatura. Aquesta formació és el Bolet de Can Pobla.

Aquestes parets són de curta aproximació i la roca és, per ser Sant Llorenç, prou acceptable. És sorprenent, doncs, que les obertures no hagin sigut tant prolífiques com cabria esperar. I és que en aquest massís nostre, els gestors del Parc Natural (Diputació de Barcelona) no han dubtat en prohibir l'escalada a amplis sectors del massís, i només es permet en petites porcions de la muntanya. Com a resultat, els escaladors han sigut empesos a concentrar les seves vies en les mateixes parets, parets que a l'any 26 del segle XXI ja van ben plenes.
Tot i així, els nous exploradors encara poden trobar algun tram de paret verge. Com és evident queden disponibles els pitjors trams de paret, grimpades massa fàcils, trams de roca fangosa, línies poc evidents que queden tallades per ressalts massa agressius... I en alguns casos, encara hi ha alguna línia verge llògica i amb roca acceptable. La via d'aquest article forma part d'aquest últim grup. Solca una evident fissura que arrenca a mitja paret. 

CONTEXT HISTÒRIC
Aquest cingle no acull cap via especialment antiga. Les primeres obertures serien, segons "Santllors", de principis dels anys 90, concretament la "Rauxa impenitent (1991)" i la "Integral del pecat (1992)", totes dues implicant en Joan Armengol.
Els germans Masó han deixat una forta emprenta en aquest cingle, amb 4 obertures. Hi tenim la "Ferran júnior (2004)", la "Cracks mediàtics (2010)", la "Neoclàssics (2011)", i la "Pere Nolasc Vives de Quadres (2012)", repartides entre les dues cares del cingle.
A la paret est hi destaca una via que arriba a graus de 6b i es troba totalment neta, és la via "Sobredosi d'expansió (2019)" oberta per Bernat Canyameres, segurament la via més compromesa del sector.
Per últim l'any 2025 en Sergi Villar i l'Adrià Zamora obrien, a l'esquerra de tot de la paret oest, la "Fissura mediàtica (2025)", via que també resta neta. A part d'aquestes vies en un pany de la paret hi podem trobar 3 itineraris esportius, entenc que oberts des de dalt.
Resta el misteri de la "Via de l'aresta", una via que recorre la punta d'aquest cingle, el vertex on s'uneixen la paret est i oest. És la línia més evident, atractiva, i llarga, i cal pensar que segurament la més antiga. S'en desconeix l'any d'obertura i els aperturistes. 

LA FISSURA MASÒNICA
Era el segon dia del 2026. Haviem quedat amb l'Oscar Masó per fer una excursió i vem estar donant voltes per la zona superior de la Mola, concretament pel sector dels Melindros. De baixada, passavem pel peu de via de la Cinglera de Can Pobla i l'Òscar m'aturava en un punt concret. Tot seguit m'ensenyava aquesta fissura i m'explicava que tenien la idea d'obrir-la però mai la van materialitzar. Amb la passió que el caracteritza m'explicava els passos que hi preveia i la hipotètica logística de l'ascensió. L'entusiasme s'encomana i hi torno el 10 de febrer amb en Martí Borràs, ens calcem l'arnès i avancem uns metres, molts pocs, abans no s'ens faci fosc. Hi torno el 18 d'abril amb un bon amic i gran escalador, en Marçal, que m'assegura i progresso una mica més, monto la primera reunió i encara guanyo uns metres abans no es torni a fer fosc. Això de treballar és molt dolent per l'escalada, i només es pot escalar a petites estones... Finalment hi torno el 7 de juny amb en Marcel Millanès, que resol la part superior de la via, i sortim, per fi, per dalt. 

APROXIMACIÓ
Aparquem al Carrer Granera (si hi ha lloc) de Matadepera. Comencem a pujar pel camí més evident, ens trobem la Canal de les Bruixes, la pujem i poca estona desprès desemboquem a una pista. Aquesta és la pista que porta a Can Pobla. Simplement la creuem i seguim avançant per un camí força ample que havia tingut una cadena (encara es veuen les pilones de ferro a banda i banda). Seguim avançant pel camí i dirigint-nos a la paret que queda sobre nostre, en cert moment ens introduïm i travessem les codines inferiors fins arribar a peu de paret. La via comença en un indret on hi han grans pedrots a la paret. A més, en una d'aquestes pedres hi ha marcada una "C" amb pintura que inequívocament ens farà saber que som a peu de via. El primer parabolt, baix, és ben visible. 

Pedra pintada que ens pot servir de marca

Vista de la via: grans blocs per on es comença, fissura que arrenca a mitja paret,
i savina final on farem reunió

LA RESSENYA

L'ESCALADA
Comencem agafant-nos als grans pedrots i xapem; aquesta primera xapada no és gaire facil. Llavors resolem en artificial (amb estreps) fins abastar el segon parabolt. Sortim d'aquest segon parabolt i per una escalada ben facil arribem a la reunió.

Progressant en artificial només començar la via

A la R1

Sortim de la reunió, fem un pas sobre roca dubtosa i abastem un parabolt. Sobre aquesta expansió cal dir que, el dia de l'obertura, no disposava d'un friend prou gros com per protegir aquest pas, i és que a l'esquerra del parabolt hi podem veure un emplaçament prou evident. Tampoc va malament que protegeixi aquesta secció doncs: sota el parabolt, a la terrassa, hi ha un gran bloc que es mou força, està suelto. Cal anar amb compte amb aquesta i altres grans pedres d'aquesta secció.

Bé, ens trobem en aquesta petita terrasseta on estem comodes i encarem el seguent pas; veiem un pitó que anem a buscar. Desprès del pitó ve la savina, no sembla del tot sòlida i segurament no ho sigui; tanmateix jo vaig rapelar d'ella un dels dies que s'em va fer fosc i va aguantar.

Passada la savina trobem un proper parabolt. Passat aquest ens haurem d'autoprotegir fins el final, la fissura és bona i admet moltes peces... Els últims metres d'escalada són sensacionals... Hi ha una ma amb forma de nansa invertida espectacular, em recorda a les nanses del cotxe a les que la meva avia s'hi agafava amb tanta empenta quan conduïa el meu avi. Arribem a una grossa savina on podem fer R i tindrem contacte visual amb el company. Quan el company arribi a la R2, pot seguir encordat fins a trobar un bon arbre des del qual sortir de la vertical amb seguretat.

Ens trobem a les inmediacions del Bolet de Can Pobla. L'anem a buscar entre la malesa i allà ja trobarem forces camins per tornar; de baixada, tots els camins porten a Roma.