Avui vull ubicar una petita franja de roca, molt propera al poble (5 minuts llargs des de l'Era d'en Petasques), on hi destaca un pany de paret, de potser 6 o 7 metres d'amplada i 4 d'alçada on hom hi pot passar una bona estona en solitud i penjat de la roca.
Va trobar-la el meu company Gerard al febrer del 2020, i amb un matí vam netejar practicament tota la brolla. Jo no hi vaig tornar fins ahir, que vaig fer-hi 4 fotos, però ell hi ha anat pujant a netejar i a passar l'estona, al cap i a la fi és un racó prou bonic i molt, molt a prop de casa.
Per anar-hi agafem la coneguda com "drecera del Puig"; un camí que s'enfila de l'Era d'en Petasques i que va a espetegar al camí dels bombers, una de les dues pistes que porten al capdamunt del Puig de la Creu, el nostre estimat i més que trepitjat cimall. No confondre amb la pista que arrenca també de l'Era d'en Petasques i que es dirigeix cap al Sot d'en Goleres, doncs aquesta és més planera i molt més ampla.
Bé, pujem per la drecera i tot seguit passem el Bosc de les Pedres (una bonica iniciativa del Grup de Pedra Seca, que mai sera viable ja que molts joves esbojarrats es dediquen a embestir les filigranes d'altres), veiem un camí prou marcat que marxa cap a ma dreta. L'agafem i seguim uns 5 minuts, fins a arrivar un punt on veiem uns marges esglaonats, que ens queden a ma esquerra i s'enfilen prou amunt. Hi pujem tot amunt fent la nostra traça i superat aquest desnivell, trobarem una petita franja de roca que s'esten cap ma esquerra i ma dreta. A vegades quasi no sobresurt, a vegades fins i tot va sota terra, i a vegades s'alça i s'eleva uns quants metres sobre el terra. La resseguim fins a trobar-ne la part indicada, que serà facil de reconeixer perque és neta, al contrari que la majoria de la franja que resta com tot el bosc castellarenc: bruta i plena de pins bords pel terra.
No són gaires bones indicacions i no adjuntaré mapa, però la zona és petita i la facilitat de trobar aquesta pedra gran. Un cop trobada aquesta franja només cal resseguir-la, primer cap a l'esquerra i si trobes que tornes a ser a la drecera del Puig, la segueixes cap a l'altra banda fins trobar-la.
La roca és excepcionalment dura, tot i que cal dir-ho, molt erosiva. Cal tenir els callos i les duricies a punt! En aquesta roca s'hi poden veure marques que suggereixen processos d'extracció, és a dir que en el passat s'havia tret roca d'aquesta contrada per a abastir les construccions del poble.
Bona raconada que promet una certa ombra els dies d'estiu. No hi aneu només per a escalar doncs us podria decepcionar.
Deveu pensar que una pedra així no mereix pode un article, més quan l'he repassat tant per sobre, sense mapa, amb indicacions vagues. La veritat és que la publicació d'aquesta roca no és més que una excusa per a penjar quelcom, doncs fa massa que el bloc resta inactiu, i sobretot per escriure unes poques línies que van a continuació:
El que em preocupa és que es doni aquest bloc per mort: no ho està; si bé sóc conscient que mai ha estat viu del tot, doncs un bloc d'aquestes característiques, tant local, pot contar els seus lectors (als quals estic molt agraït) amb els dits de les mans.
Tanmateix, degut a certs viatges que m'han allunyat del nostre tant volgut massís aquest 2020, conjugat amb una certa accídia que m'agafa ultimament a l'hora d'escriure. fan que el bloc resti en l'abandó. Realment el fet d'escriure és quelcom que no es pot forçar.
No crec que l'inactivitat recent canvii en els proxims mesos, cal ser sincer. Sí que tinc tanmateix un parell d'articles en ment que espero materialitzar quan arrivi la tardor, i segueixo buscant bones panoramiques per a poder fer-ne ressenyes il·lustrades com les que acostumava a penjar abans, i que van ser de fet, per a les que vaig crear el bloc, per a poder-les compartir.
No crec que l'inactivitat recent canvii en els proxims mesos, cal ser sincer. Sí que tinc tanmateix un parell d'articles en ment que espero materialitzar quan arrivi la tardor, i segueixo buscant bones panoramiques per a poder fer-ne ressenyes il·lustrades com les que acostumava a penjar abans, i que van ser de fet, per a les que vaig crear el bloc, per a poder-les compartir.
Gracies als que llegiu això, només volia traslladar-vos que aquest portal web no és mort ni morirà, almenys de moment.
No podria acomiadar-me sense dedicar unes línies a en Josep Maria Torras, que ha mort el dia 6 d'aquest maig del 2020. Sens dubte el muntanyenc més ilustre que ha tingut el nostre poble. Sempre m'en penediré de no haver-lo conegut, o haver-li expressat la meva admiració, quan he tingut ocasions per a fer-ho. Us adjunto un article de la desnivel on repassen la seva trajectoria.
Que descansi en pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario