CONTRADES - EL SOT DE L'ENRIC

Bon dia a tothom! Torno desprès d'una llarga temporada, durant la qual no he estat al Vallès i per això el blog ha restat en l'oblit. He estat vivint a l'Alta Anoia, terra de secà, tocant a la Segarra, plena de castells i castellets testimonis d'una epoca on aquelles contrades servien de frontera entre moros i cristians. Tot i ser una zona que em desperta molt d'encant i interès, és molt agradable tornar a Castellar i veure des de la finestra les ondulacions que crea el territori, i tota la verdor que hi creix; doncs aquella és una terra plana i groga.
Però anem al tema: vull parlar d'una contrada que em va acollir durant moltes hores aquesta primavera, i on hi ha varis elements d'interès que comentaré tot seguit.
Primer cal situar-nos: la zona de la que vull parlar es troba dins el terme municipal de Castellar, i sota la vigilancia del rocallòs puig del Castelló. Més concretament vull parlar d'un Sot o una petita fondalada (una vall en miniatura). Aquest sot té una direcció Sud - Oest, i queda delimitat per dues carenes que davallen del cim del Castelló. Per una banda hi ha la Carena Sud, i per l'altra tenim la Carena Sud-Oest (aquesta em genera un dubte toponímic, doncs surt senyalada com la Serra Alta al mapa de l'Alpina, més endavant en parlarem). Aquestes dues carenes formen el Sot del que parlarem. Adjunto una foto orientativa perque us feu una idea d'aquest racó:

Vista del sot des del cim del Castelló

A continuació també adjunto un altre mapa (fragmentat en dos) amb els elements d'interès que trobarem en aquesta zona. El mapa comença allà on sortim de la B-124; doncs la descripció d'aquesta contrada la faré tot descrivint una excursió.

APUNT TOPONÍMIC ABANS DE COMENÇAR

Abans de començar he de fer una petita explicació: aquest Sot del que vull parlar avui, no consta de nom, ni als mapes de l'Institut Cartogràfic Català (Vissir) ni a l'Alpina. Però n'he de parlar força, així que m'he de poder referir a ell amb comoditat per a tal de descriure'l. L'he anomenat com el Sot de l'Enric de la Fonda, doncs les aigues que aquest Sot recull són les que alimenten la Font de l'Enric de la Fonda. Aquesta Font sí que queda recollida amb aquest nom, així doncs crec que el nom més encertat per a referir-me a aquest tros de territori serà el de Sot de l'Enric de la Fonda, o abreviant, Sot de l'Enric. La bauma obrada que hi he trobat a dins, i de la qual no n'he trobat cap informació, durà doncs el mateix nom (Bauma de l'Enric). Faig l'apunt perque sapigueu que no és toponimia oficial, sinò tant sols com l'anomeno jo.

Seguim parlant de toponimia. En aquest cas del toponim: la Serra Alta. Així és com el mapa de l'Editorial Alpina etiqueta la Carena SW del Castelló, una de les que tanquen el Sot de l'Enric. Tanmateix al mapa del ICGC aquesta carena no rep cap nom, i això sempre fa sospitar. Segons he llegit al caudelguille, la Serra Alta és com la gent de Sant Llorenç Savall anomena o anomenava el Turó del Castelló. Això voldria dir que l'Alpina s'equivoca en aquest toponim, ja que en el mapa identifiquen clarament la Serra Alta amb la Carena SW (i alhora nombren el Turó del Castelló com a tal). Jo durant l'article em referiré a aquesta elevació com la Carena SW i ens oblidarem del toponim proposat per l'Alpina. Si algú té més informació la podeu escriure als comentaris, gracies!
Com a ultim apunt de toponimia, cal parlar de l'origen del nom "Enric de la Fonda". El tal Enric es deia Enric Olivé i era llorençà. La seva familia regentava una fonda actualment desapareguda, i sembla ser que tenien horts en aquesta zona. En aquesta contrada hi trobareu també un avenc d'en Ramon de la Fonda, qui resulta ser, el pare de l'Enric. Explicació més completa sobre aquest toponim en aquests dos excelents blogs:
http://pedrasecacastellar.blogspot.com/2017/11/restaurant-la-barraca-numero-16.html
http://caudelguille.net/caus/101-ramon-de-la-fonda-avenc

LA CAMINADA

Començo a descriure l'excursió que ens dura per aquests voltants. Un cop acabada l'explicació, repassarem un per un els elements d'interès que hem vist durant la ruta.

En primer lloc cal agafar la B-124, un dels dos eixos més importants del Parc (l'altra és la BV-1221).
Si anem en direcció N (és a dir, anem de Sabadell o Castellar cap a Sant Llorenç Savall), entre els quilometres 13 i 14 passarem per un Pont, anomenat el Pont de les Arenes. Un cop hem circulat per aquest pont, cal buscar el primer trencall que abandona la carretera (a ma dreta). Recentment, l'entrada d'aquesta sortida ha sigut arreglada i ara és molt més accesible. Agafem doncs aquest trencall (és una pista de terra, que comença a baixar) i circulem fins que ens trobem el Gual de la Font del Platan, que ens permetra creuar el Riu Ripoll. El creuem i aparquem en l'esplanada que s'obre davant nostre. Si som a l'estiu, és possible que aquesta zona estigui ben bruta de brossa, doncs en aquesta zona s'hi ajunten tota mena d'irresponsables (a fer picnics i menjades) que desprès no creuen convenient netejar tot allò que han consumit. Un cop aparcats comencem la caminada; tot just sortim de l'esplanada veiem que surt un trencall del camí principal a ma esquerra. Si seguissim pel camí gros (pel qual hi transcorre un GR, el 173), aquest ens menaria a la Font del Platan (o de Sant Jordi), i uns quilometres de pujada més enllà, ens acabaria deixant al mas castellarenc de Can Catafau (o Cadafalch); l'hem d'ignorar, i prenem el camí de l'esquerra, que apareix barrat per una cadena metalica. És una cadena ben inofensiva, doncs els irresponsables també hi posen ma, movent-la i entrant amb cotxes i motos en aquest camí. És millor no pensar-hi per no encendre's.
Bé, prosseguim pel camí de l'esquerra, creuem el Torrent del Castelló (amb aigua casi tot l'any menys les temporades sequera més contundents) i seguim planers per un camí sota l'ombra dels pins. Si us hi fixeu, en un moment de claror del bosc, podem veure al cantó del Riu una pedra ben grossa (un bloc) anomenat La Mandonguilla. Seguim pel camí i en pocs minuts trobarem una altra passera per travessar el Ripoll. En aquest punt, si voleu podeu agafar un corriol que surt a ma dreta, i que va paral·lel al riu, tot passant per sota unes imponents parets de conglomerat. Tanmateix posem que heu seguit pel camí principal. Uns minuts desprès de travessar la passera, surt un corriol a ma esquerra; si el seguiu us durà amb un parell o tres de minuts a una Barraca de pedra seca, més concretament és la nº84, tot i que també té nom: és la Barraca del Jesus Ballestar. Seguim pel camí, i pocs minuts desprès haurem de travessar un altre gual, que ens permetra superar el Ripoll de nou. Aqui trobem una pujada costeruda que està asfaltada. Apretem les cames i cap amunt! Mentre la fem veiem, a ma esquerra, una bonica esplanada al mig de la qual hi destaca una bassa de bombers; és una de les Basses d'en Barceló, molt frequentades pels banyistes als mesos de calor. Seguim caminant, el camí és fa més planer; veiem com la bassa ens queda a la nostra esquerra i seguim fent traça. Trobem uns rètols indicadors, que ens donen la direcció de la Font de Can Barceló. Si la voleu veure amb un parell de minuts hi sereu, és una antiga font que no veurem pas rajar a l'estiu. Tornem al camí que feiem i seguim ascendint. Anem pujant i de sobte ens apareix a ma esquerra una barraca d'allò més bella. És la Barraca nº16. M'ha donat aixopluc durant dues plujes i us puc ben dir que no entrava ni una gota. Desprès de visitar-la seguim endavant. Veiem que el camí és bifurca per deixar espai a un formòs pi i es torna a tancar rere seu. Vira lleugerament a l'esquerra i comença a pujar. En aquesta pujada, si teniu bona vista, veureu un petit corriol (a ma esquerra) que us dura a la Font de l'Enric de la Fonda. Prosseguim per la pista, fins que arrivem a un tancat revolt a ma esquerra. Tot just hem fet el revolt, busquem una entrada al bosc a ma dreta. Hi ha una senyal que us pot ajudar: en una roca a ma dreta s'hi veu una pintada blava. L'entrada al corriol és just a l'esquerra d'aquesta pintada. No és en absolut un trencall llògic, doncs hem de pujar per la vora del camí que és molt abrupta (1 metre d'alt). Tanmateix si l'heu agafat bé, us trobareu en un petit corriol que està marcat amb fites i que no es fa massa perdedor. És questió de pujar per aquest corriol, que s'enfila ben empinat per dintre el Sot de l'Enric, per la vessant hidrogràfica dreta. Aquest corriol ens acabara fent penetrar un petit bosquet ombrívol, mixte d'alzines i pins. Tot just entrem al bosquet, veiem que un petit corriolet davalla a la nostra esquerra; mena directament dins la Bauma de l'Enric, una bonica troballa que agradara als apassionats de la pedra. Desprès de veure-la, tornem al corriol principal i seguim pujant, ajudats en un petit ressalt per unes cordes, i de sobte ens apareix davant una espectacular paret, la Paret del Dragó, que forma part de la carena que coneixem com la Carena SW del Castelló. Un cop som al peu d'aquest cingle, el resseguim cap a la dreta i trobem un corriolet que ens durà per dintre l'alzinar fins dalt del cingle. Un cop damunt la paret, totes les vistes s'eixamplen. Veiem davant nostre el Turó del Castelló, i entre tots dos el Sot de l'Enric com davalla cap al Sud-Oest.

Aquí acaba l'excursió descrita. No vull allargar l'article excessivament descrivint l'ascensió al Castelló; i és que des d'aquest punt, al capdamunt de la Carena SW, hi ha un corriol que ens duria al cim del Castelló, i desprès podriem baixar pel camí de la seva carena Sud, que ens duria just a la cadena que hem sobrepassat al principi de l'excursió, quedant-nos així una circular d'allò més bonica. Tanmateix vull dedicar un article sencer al Castelló i a tots els seus accessos, i crec que aquell sera l'espai apropiat per parlar d'aquests camins i connexions.

ELEMENTS D'INTERÈS

LA MANDONGUILLA

La Mandonguilla és un bloc que trobarem a la vessant dreta del Riu Ripoll (sempre en el sentit de la marxa del riu), i fa uns 3 metres d'alçada. Ha sigut i diria que encara és usada per a fer-hi escalada, tot i que les opcions són llògicament tant reduides com la propia pedra. La Mandonguilla i forces altres roques i agulletes del parc de la seva categoria (són accidents geografics minusculs, però amb una certa entitat i prou destacables a la vista com per a voler saber-ne el seu nom) porten ja uns quants anys plasmats als mapes de l'Editorial Alpina, gracies a una col·laboració que aquesta editorial va fer amb els germans Masó.

BARRACA JESUS BALLESTAR (nº84)

Un cop hem agafat el corriol, en pocs minuts ens dura davant d'aquesta formosa barraca (el corriol per això no acaba aquí sinò que es segueix enfilant). Aquesta barraca, numerada amb el nº84 (de l'inventari de Castellar del Vallès, doncs ens trobem encara al terme municipal de Castellar), fou restaurada el 2009, i porta el nom de Barraca Jesus Ballestar. Aquest home fou un estudiòs sabadellenc del territori i portà a terme un extens cataleg sobre les barraques de pedra seca de Sant Llorenç Savall. En total en va trobar 286, que es diu rapid... El grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall es diu Grup de pedra seca Ballestar en honor a ell.

Si voleu saber més sobre aquesta barraca, que millor que llegir el que el seu restaurador, l'incansable Jordi Guillemot, ha escrit sobre ella. Us adjunto el link de l'article:

http://caudelguille.net/barraques/castellar-del-valles/646-barraca-del-jesus-ballestar

BASSA D'EN BARCELÓ

Hem seguit l'itinerari i el camí ens fa passar pel costat d'una esplanada on al bell mig s'hi aixeca una bassa. És una de les dues basses de Can Barceló (agafen el toponim del mas Can Barceló, situat a les cases de les Arenes, que sembla ser que tenia els seus horts en aquesta zona), concretament la més grossa que, teoricament és d'us restringit a bombers per a recarregar les cubes d'aigua. En la pràctica, també són molts els banyistes que hi passen. Jo fa molts anys que m'hi banyo i assiduament, recordo baixar-hi amb les bicis des de Sant Feliu, i el moment de capbussar-s'hi desprès de la suada del camí era quelcom gloriòs... Però avui en dia és molta la gent que hi va, i no tots els banyistes són iguals, molts cops hi veureu irresponsables, o més aviat, el rastre de plastic, papers de vater, roba interior... que deixen rere seu.

Bassa gran

Uns metres per darrere aquesta bassa, trobem l'altra, de dimensions més reduides, accès més brut, i tancada amb una valla. Totes dues fan una bona feina recollint les aigues de la contrada.

Bassa petita

FONT D'EN BARCELÓ
Antiga font que recull les aigues de la fondalada on es troba, que de fet és la que estudiem en aquest article. Només hem de sortir un parell de minuts del camí que seguiem per trobar-la; si seguissim per aquest corriol trobariem altres fonts molt properes (del Carner, dels Avellaners, de la Falguera).

 No sempre raja.

BARRACA DE L'ENRIC DE LA FONDA (nº16)
Si seguim la ruta i no ens hem perdut (seria molt dificil fer-ho) ens apareix a mà esquerra una curiosa barraca. Està catalogada a l'inventari de barraques de Castellar del Vallès amb el numero 16, i batejada com la Barraca de l'Enric de la Fonda (com veieu, un toponim recurrent). Ha sigut restaurada recentment, el 2017, i a mi em sembla especialment bonica, se la veu esvelta, i té una petita finestreta just a sobre la llinda. Potser li tinc més afecció pel fet que m'ha aixoplugat de la pluja i complint a la perfecció la funció per la qual fou erigida. Si voleu més informació sobre la barraca, al Blog del Grup de Pedra Seca del CEC n'hi dediquen un article que adjunto tot seguit:
http://pedrasecacastellar.blogspot.com/2017/11/restaurant-la-barraca-numero-16.html

FONT DE L'ENRIC DE LA FONDA
Aquesta font recull les aigues que baixen del Sot de l'Enric. Sota la font, hi ha construïda una bassa de dimensions gens despreciables, que devia ser un recurs important a l'hora de regar els cultius que hi havia en aquesta zona (encara s'endevinen feixes de conreu, en un tros avui dia tant ombrívol i selvàtic). Avui dia la bassa esta plena de vegetació, força bruta. La font no raja a l'estiu, però la resta de l'any gaudeix d'un sorprenent cabalet continu, mantenint d'aquesta manera plena la bassa, que fa goig tot i la malesa.

Antigues feixes d'aquest indret, testimoni mut de molta suor

BAUMA DE L'ENRIC
Arrivats a aquet punt, ja hem abandonat l'ample camí agafant un corriol que ens fa enfilar pel marge dret del Sot de l'Enric. Pujant i pujant, i fent cas de les fites, ens hem endinsat en un bosquet. Abans de fer-ho per això, veiem a mà esquerra un seguit de blocs. Formen part de la bauma, però la intensa vegetació impedeixen distingir-ho. Per això hem d'entrar-hi per darrere. Seguim el corriol, enfilem un petit resalt i entrem al bosc. Només entrar-hi, cal fixar-se a mà esquerra com un corriolet sembla davallar i entaforar-se entre 2 blocs. Aquest corriolet ens porta (amb 10 o 20 segons...) a l'interior de la bauma.

Corriol

A l'esquerra s'obre la bauma

 Aquesta bauma aprofita un gran bloc que devia caure tard o d'hora de la paret, i que avui dia fa la funció de sostre. A l'orientació Est, per on s'obre el bloc, hi ha un mur de pedra seca, que per vell que sembla, encara aguanta els embats del temps i la vegetació. 

Interior de la bauma

Mur obrat

Ja fora de la bauma, tocant el mur obrat la malesa és molta i per això aquesta entrada, que podria considerar-se més lògica i frontal no és gaire accessible, i camufla del tot la balma amb el medi. 

Malesa exterior

AVENC D'EN RAMON DE LA FONDA
Es força facil trobar aquest avenc, tot i que ens hem d'endinsar minimament al bosc. Hem entrat al bosquet pel corriol (punt on hem davallat a l'esquerra per veure la bauma) i en aquest moment, seguim resseguint en paral·lel la paret cap a la dreta (direcció NE) fins que toparem amb l'avenc.
Fa 4'50 metres de fondaria, i té una boca força grossa. Us adjunto un link on el seu descobridor (en Guillemot) ens explica com van trobar-lo el 2007 (juntament amb en Quim Solbas) i el perquè del parentesc toponímic.

http://caudelguille.net/caus/101-ramon-de-la-fonda-avenc

PARET DEL DRAGÓ
Per últim, toca explicar el motiu real del perquè he freqüentat tant aquesta zona; i aquest motiu és la Paret del Dragó. Aquesta paret és un cingle que s'alça al mig de la Carena Sud-Oest, i que assumeix una alçada d'uns 20m llargs. S'esten del SW al NE, i està format per un conglomerat força pobre i de poca qualitat. Tot i algunes ondulacions, apareix sobretot tombada i sense una verticalitat excessivament acusada.

Com en altres articles on ja hi he parlat, sé que és dificil considerar-se ecologista i alhora obrir un sector d'escalada esportiva, doncs tot i que l'impacte sobre el medi a l'hora d'equipar-lo és petit, no és tant aquest impacte el preocupant, sinò el que podrien exercir sobre el territori el dia de demà una hipotetica munió d'escaladors. Tanmateix i per sort, crec que aquest indret mai s'haurà de preocupar d'una massivitat o un excès d'escaladors a la contrada. L'aproximació llarga, la roca de qualitat força compromesa, la manca de vies dures/atractives, i la poca difusió que rebrà, faran que aquest sector no sigui més que per a locals i enamorats del Parc.

Si seguim amb el fil de l'excursió descrita, per arrivar-hi només hem de travessar el petit bosquet cap amunt (el mateix bosquet on tenim la Bauma de l'Enric i l'Avenc d'en Ramon), superar un ressalt de pedra ajudats per una corda, i de seguida ens barrarà el pas la imponent paret.

Aquesta paret fou equipada durant la primavera i estiu del 2019, amb parabolts del nº10. Consta de 7 vies, de les quals una és un cinquè i la resta són sisens. Vies en general curtes, d'uns 15m, amb un bon i generos equipament. El pitjor d'aquest sector és sens dubte la poca qualitat de la roca, que fa molt dificil escalar amb confiança. Tanmateix les assegurances a poca distancia ens impediran passar més por de la necessaria.

Tot seguit us n'adjunto les ressenyes:

Al principi de trobar aquesta paret, i consultar-ne referencies a l'Alpina, vaig pensar que el nom més lògic per ella era la Paret de la Serra Alta, ja que la carena on es troba rep aquest nom en el mapa de l'Alpina. Però com he ja he explicat en l'incís toponímic del principi, aquest nom fa grinyolar i segurament no sigui encertat per a referir-se a la Carena SW del Castelló. Paret de l'Enric també fou una opció, però sembla una repetició de la referencia ja exagerada, a part la paret com a tal no es troba dins el Sot de l'Enric, sinò que en fa de capçalera. Així doncs, i com que tot sector d'escalada ha de tenir un nom, Paret del Dragó és l'escollit; per certa anecdota que va ocorrer en aquesta paret amb un dragó, i també perque la paret sembla ser un espai idíl·lic per aquests animals.

El Dragó de la Paret

LA CARENA SW

Un cop ens trobem al peu de via de la Paret del Dragó, ja només ens falta pujar fins dalt de tot per acabar l'itinerari. Resseguim la paret cap a la dreta, i de seguida trobarem un corriol que enfilant-se per la ombrívola canal ens durà dalt de la Carena SW, i resseguint aquesta cap a l'esquerra ben aviat ens trobarem sobre l'allargassat turó que descansa sobre la Paret del Dragó.

El cim allargassat

Corriol de pujada

Aquest turó és força pelat i allargassat, amb estimball a dues bandes (el que s'alça a l'altra banda de la Paret del Dragó, es a dir mirant al NW no és tant alt ni imponent). Molt abundant en farigola i romaní. Les vistes sobre el vessant de llevant de Sant Llorenç del Munt són impresionants. Amb la vista comencem per la Mola i anem avançant cap a la dreta, Morral del Drac, el conjunt de cimalls de la Canal de Santa Agnès, els Òbits, la Morella, les Fogueroses, el Montcau, els Emprius, la capçalera de la Vall d'Horta... I d'entre tots aquests grans protagonistes encara podriem nombrar molts altres actors secundaris, que conformen amb el seu rocam i la seva quietud, la façana d'aquest massís que tant ens corpren.

Adjunto unes poques fotos, de poca qualitat però que poden servir de referència per ubicar alguns dels relleus més importants de Sant Llorenç:

RECULL DE FOTOS DE LA CONTRADA

Troballa tot fent fites

En una de tantes penjades a la Paret del Dragó

Des de dalt la paret del Dragó, tenim una vista espectacular del Castelló

Petits blocs dins el Sot de l'Enric

Corda que ens ajuda a superar l'ultim ressalt abans de trobar la Paret del Dragó

Grans amics, millors treballadors

Detall del camí

Una de les 3 passeres que travessarem per superar el Ripoll

Pi situat al bell mig del camí: us servira de referència

Cim del cingle de la Carena SW

Banc idíl·lic que trobem dalt la Carena SW

Una altra foto de la Paret del Dragó

Aquest és just el punt del revolt marcat. Aquí s'ajunta el tàlveg del sot de l'Enric amb el camí

Una escalada

Un mar de roca a la Paret del Dragó