TOPONÍMIA, RETOLACIÓ, I ELS USOS DE LA MUNTANYA

Avui escriure un article sobre una activitat que he fet al Parc ultimament, i que sincerament, no pensava traslladar al blog, doncs no és d'interès general ni afegeix cap informació útil sobre aquesta la nostra materia... Però desprès de 3 mesos sense publicar res, m'hi veig obligat i sento la necessitat de penjar alguna cosa perque els pocs lectors que pugui tenir no pensin que això ha mort.
Ho acompanyaré amb una mica d'opinió i encara quedara un post amb cara i ulls, som-hi!

Ja fa un temps que estic perpetuant una iniciativa d'algú que, en el seu moment, em va ser de gran ajuda. Una iniciativa que té a veure amb quelcom que m'interessa molt, la toponímia.

La toponímia és, segons el diccionari: "branca de l'onomàstica que estudia els topònims."
I els topònims són, doncs: "nom propi de lloc." Vaja, que un toponim no és més que això, els noms que els Sapiens sapiens hem anat assignant a un lloc o altre. En terres que han sigut poblades des de sempre, com la nostra, pràcticament tot té un nom. I allò que no en té, segurament n'acabarà tenint, així som els homes. Ens agrada tenir-ho tot catalogat i volem poder referir-nos a tot.
Per a la gent de muntanya, poder-se referir a les carenes, turons, camins, colls, pel seu nom, sens dubte és important, i no és un coneixement fútil en absolut, doncs parlant amb altres gents de la muntanya, ens podem fer entendre amb ets i uts on em vist aquell senglar o d'on han sortit aquestes llenegues.
La toponímia, a Sant Llorenç, és digna de ser estudiada, i així ha sigut per molts savis i estudiosos del nostre massís que es pregunten amb una curiositat inesgotable d'on surten els noms que veiem impresos en el mapa, però que van ser originats la gran majoria per tradició oral.

Bé, tornem al tema. La iniciativa de la que parlava abans és la d'uns rètols de fusta, que, ja força desgastats i esborrats podem veure en varis llocs de la muntanya. Adjunto dues fotos, una del Puig Rodó i l'altre al Coll Gavatx, indicant la direcció per arribar al Marquet, però d'aquests retols n'hi ha més: al peu de Rocamur, al cim del Puig Gavatx...

Així doncs, aquests ultims temps n'he afegit alguns a la col·lecció. Tampoc masses, doncs la meva intenció mai ha sigut omplir la muntanya de rètols. He escollit cimalls poc coneguts en general, allunyats de les grans rutes, i tots són fora del que seria el massís propiament dit, és a dir en cotes baixes. 

Aquests són els rètols, col·locats als cimalls del Castelló, la Furriola, a la cota màxima del massis de les Roques d'Aguilar, la Cadireta, el Pujol i el Muronell. Doncs bé, aquesta actuació ens porta com sempre al debat més recurrent d'aquest blog: els usos de la muntanya.

Sant Llorenç del Munt és, sense anim d'exagerar, la muntanya més massificada de Catalunya amb el permís de Montserrat. 

Qui hi passeja assiduament, sap que a la muntanya hi trobarà: centenars de fites de pedres, algunes fetes per aficionats que no porten enlloc. Centenars de marques de pintura, que taquen arbres i parets a dojo. Cintes i residus de plàstics que es fan servir per marcar curses, marxes populars... etc. En dates senyalades, pessebres per tota la muntanya. Pintades als peus de via dels sectors d'escalada indicant noms i graus de les vies, i llogicament, parets plenes de ferros. Rètols indicadors penjats per aficionats. Els propis pals indicadors de la Diputació (òrgan gestor del Parc). I no em posare a parlar de llaunes buides, papers de plata, graffitis, etc... Doncs només em volia referir a actuacions fetes amb bones intencions, no a bretolades. (Pel que fa a tot el que he enumerat abans, no em malinterpreteu: fites i marques de pintura són necessaries per a fer els camins visibles i seguibles, els pessebres són una tradició que m'agrada d'allò més visitar, i passat el Nadal les colles que els munten els recullen i deixen l'espai net, i pel que fa als ferros a les parets, com a escalador els agraeixo que hi siguin!). Al que vull arribar amb tot això és que la muntanya ja en va plena, de coses que hi hem deixat els homes. Per això, al deixar-ne de noves hem d'intentar ser curosos. Espero haver-ho sigut, tot i que, mirant-ho fredament, crec que se'm podria criticar amb els meus propis arguments😅

Tanmateix la meva intenció només és la de poder ampliar el coneixement dels assidus de la muntanya, i sobretot dels nouvinguts que a travès de la toponímia agafen estima i interès sobre el nostre territori. 

Espero portar proximament un article de veritat amb unes ressenyes que estic preparant sobre les grans parets de Sant Llorenç.

Salut i muntanya.