EL PUIG RODÓ I ELS USOS DE LA MUNTANYA

El Puig Rodó és un turó rocòs ubicat a la Vall del Riu Ripoll, vessant dreta. Es troba dins el terme municipal de Sant Llorenç Savall per molt poc. Pot ser que a molta gent no li soni massa, tanmateix, tothom que ha circulat pel nostre eix (BV124) ha passat alguna vegada pels seus peus, on s'hi troben varies balmes (conegudes com les Balmes del Carner).
Crec que la virtut principal d'aquest turó són les increibles panoràmiques que ofereix de tot el vessant llevantí del massís.
Avui però vull parlar d'una altra cosa, faig un breu comentari sobre la curiositat que es troba al cim. Al cim, molt planer i com he comentat abans amb molt bones vistes, s'hi troba un laberint fet amb pedres de la muntanya. Aquest laberint, va acompanyat d'un rètol; encara sort, perque sinò seria molt intrigant. 

 
En el rètol s'explica que el laberint ha estat creat per dones en contacte amb la mare terra. Sé el que són aquestes trobades de dones, i tot plegat agafa doncs una òptica espiritual. No puc dir que em molesti aquesta "performance", doncs si fins ara mai m'han fet emprenyar les creus que trobem a molts cims del pais, això ve a ser el mateix simplificant-ho força: estructures espirituals. Tot és pedra i fusta, i d'aquí molts anys segurament, no en quedara res. És un exemple de com fer-te teva una part de la muntanya sense haver-hi d'intervenir de per vida. Aquestes traçes fetes a la natura són molt facils d'esborrar. Potser a algu podria molestar-li el fet que ocupin un espai que, en principi és de tothom, però vaja, seria una minoria. A mi almenys em fa gracia veure que la gent segueix recorrent a la muntanya, connectant amb la natura, fent-hi les seves activitats, sempre amb respecte i deixant-ho net.
Una altra opinió em mereix "l'Arbre dels desitjos", que consisteix en un pi mort amb una base de ciment, ple de plàstics lligats. Sincerament dubto que la gent que es reuneix aqui, pensi que els desitjos s'els compliran penjant una tira a l'arbre. Em sembla excessiu, però potser sóc massa purista.

Al final tot condueix a la mateixa qüestió: els usos de la nostra muntanya. És un debat interessant, i sobretot de molta actualitat quan parlem de Sant Llorenç del Munt. Aquest parc és un dels més transitats i per tot tipus de publics. Crec que predomina el públic irrespectuos, irresponsable, brut (per no dir fastigòs). Almenys a l'estiu, i sobretot al Ripoll, que es converteix en atracció turística. 

Aquestes fotos són de l'aspecte habitual que presenta la plana del cantó del Gual de la Font del Platan. Aqui, la "gent" ve els caps de setmana a fer pic-nic i banyar-se i els resultats són esfereïdors. No penseu que és l'unic indret afectat. La basura s'esten per les Arenes, pel tram del Ripoll que passa per davant el Balcó, fins i tot als Bullidors (bé, i a tota la muntanya en general).

Quan hom veu això, és normal bullir per dins. Crec que el Parc Natural, la Diputació, l'Ajuntament, o l'administració que sigui (n'hi ha tantes..) hauria de començar a tancar accessos, ni que fos a l'estiu, per evitar que aquests individus puguin trepitjar la contrada. La primera cadena i més lògica hauria de ser la d'aquest accès, el del Gual de la Font del Platan. Aquesta gent, si la fas caminar 10 minuts, ja no ve. Segur que molta gent del territori en sortiria perjudicada, però de debò, això és insostenible...