Aquesta agulla la trobarem a les parets que conformen la capçalera del Sot de la Carda.
Hem parlat extensament d'aquest sector de la muntanya. En aquest article: Les connexions del Sot de la Carda amb el massís coneixereu al detall aquest sector.
Per trobar aquesta agulla, anirem a buscar el Coll de la Castellassa, i emprendrem el camí per acostar-nos al famos monòlit. Poc desprès de sortir del Coll farem el Malpàs de la Castellassa: aquest és un petit tram de camí exposat i amb una certa caiguda, però molt facil de fer. Passat el malpàs ens enfilarem per la primera canal que s'ens presenti a mà esquerra. L'Agulla és a mitja canal.
Aquesta Agulla surt al Pam a Pam, ressenyada amb un grau de III. Amb la graduació actual, realment queda molt lluny de ser-ho, considerant-se una escalada de V+.
M'agrada especialment la descripció que en fa l'Oscar Masó al llibre "La Castellassa de Can Torras i els seus voltants": "Com que és ignorada pel trànsit excursionista i grimpaire, aquesta excèntrica singularitat geològica resta, muda i folrada d'heura, a l'espera d'algun escalador romàntic, que vulgui provar, amb esforç i respecte, l'aspror de les seves menudes i salvatges vies."
M'agrada especialment la descripció que en fa l'Oscar Masó al llibre "La Castellassa de Can Torras i els seus voltants": "Com que és ignorada pel trànsit excursionista i grimpaire, aquesta excèntrica singularitat geològica resta, muda i folrada d'heura, a l'espera d'algun escalador romàntic, que vulgui provar, amb esforç i respecte, l'aspror de les seves menudes i salvatges vies."
Aquesta agulla fou escalada per primera vegada a finals dels anys 40 per Josep Artigas i un company de nom desconegut. Aquest tal Artigas fou un destacat personatge en el món del disseny gràfic, de la publicitat, i del muntanyisme. Va ser un destacat cartellista del segle XX. El seu disseny que més ha trascendit és conegut per tothom:
Ens plantem davant l'agulla, l'observem. Que bonica i esvelta que és...
Abans de descriure l'escalada veiem la ressenya que proposo:
Comença de forma ben vertical i mantinguda. Tota l'estona escalem ben assegurats a base de 3 sòlids pitons encastats a l'agulla. Passat el tercer pitó la dificultat baixa i ens entaforem dintre d'un forat, que és part de la gracia d'aquesta agulla. Aleshores cal creuar el forat, a 4 grapes, o com es pugui, i sortim a l'altra banda de l'agulla, ens posem drets, estem comodíssims i ens enfrontem a l'ultim pas que queda per fer cim, molt facil, però ben brut. Cau un gros codol sota el peu. Ja som dalt.
El cim és petit i a més, poc amable, ja que la copa de l'alzina propera hi cau just al damunt. I sort que ho fa, doncs la savina que es menciona en varies fonts ja fa temps que és morta. Podriem rapelar directament de l'alzina però hi deixem una instal·lació per a futures cordades. Vist amb perspectiva i la poca gent que fa aquesta agulla ha estat una mica llençar material i embrutar la muntanya.
Llegir el llibre de registre significa adonar-s'en de lo poc que es repeteixen aquestes vies i el poc interès que generen. Sant Llorenç del Munt és un massís ampliament trepitjat, potser el que més de Catalunya, però aquest tipus d'escalades criden només a "frikis" i coleccionistes.
El llibre de registre va ser col·locat l'any 1951. L'any 2007 els germans Masó el recollien i el portaven a l'arxiu del SGIM (Sabadell). Aleshores en posaven una copia i un de nou. Com sempre cal agraïr aquestes tasques desinteressades als muntanyencs que pertoca.
El llibre de registre va ser col·locat l'any 1951. L'any 2007 els germans Masó el recollien i el portaven a l'arxiu del SGIM (Sabadell). Aleshores en posaven una copia i un de nou. Com sempre cal agraïr aquestes tasques desinteressades als muntanyencs que pertoca.
